Pensament i acció
ÒC NOTÍCIES. Flaixos informatius
01-09-2009
Autor
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2009 - Número 12. Número 12
El circ, protagonista de l’acte de lliurament del Premi d’Honor a Joan Solà
El Palau de la Música Catalana va acollir el 9 de juny el lliurament del 41è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, premi instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 per tal de reconèixer una persona que hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Joan Solà, lingüista i vicepresident actual de l’IEC, va rebre de les mans del president d’Òmnium, Jordi Porta, i de la secretària del jurat, Laura Borràs, el premi, dotat en 30.000 €, i un guardó obra d’Ernest Altés. En recollir el guardó, Joan Solà, va dir que “aquest és el premi més gran que podia rebre com a reconeixement a tota una vida”.
Durant el seu discurs, el guardonat es va referir a l’estat actual de la llengua catalana, i va apuntar la necessitat prioritària d’aspirar a la màxima independència política i tenir una llengua “rica que no coixegi”.
La festa de lliurament va celebrar la vitalitat cultural de Catalunya tot recordant fets i persones que ens han precedit, com la figura de Joan Brossa, el poeta de la paraula i la imatge que va situar la cultura catalana en el mapa de les avantguardes europees de la segona meitat del segle xx. El circ en va ser el llenguatge artístic principal, un llenguatge que ens apropa tant al concepte del joc com a les arts escèniques de l’univers brossià.
També va haver-hi referències als 150 anys de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, als 50 anys de la Nova Cançó i a autors cabdals de la literatura catalana com ara Joan Alcover, Carles Riba o Josep Carner.
Reivindicació política i cultural
Durant el seu discurs, el president d’Òmnium, Jordi Porta, va fer referència a les últimes eleccions al Parlament Europeu i va apuntar que el segle xxi hauria d’implicar, com a avenç democràtic europeu, la restitució a la voluntat ciutadana de la manera en què “cada poble decideix amb qui i amb quines condicions vol compartir els espais polítics més amplis”. A més, va recordar que l’Estatut vigent sovint no s’aplica o es vulnera sistemàticament i que “la nostra cultura, com totes, necessita unes condicions polítiques favorables per desenvolupar-se”.
Van assistir a l’acte de lliurament, entre altres, antics guardonats com ara Montserrat Abelló, Antoni Maria Badia i Margarit, Joan Francesc Mira i Feliu Formosa; el president i vicepresident de la Generalitat, José Montilla i Josep Lluís Carod-Rovira; el del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el president de CiU, Artur Mas. També hi van ser presents més de 1.000 socis de l’entitat.
Podeu llegir els discursos íntegres de l’acte a: http://premidhonor.omnium.cat
* * * * * * * * * *
Reivindicació de la llengua i la cultura catalanes per Sant Jordi
La Diada de Sant Jordi és per a Òmnium Cultural una festa en la qual, si bé els escriptors i les lletres en són els protagonistes, també és important que tothom hi participi activament. Per aquest motiu, el dia 23 d’abril, Òmnium va sortir al carrer arreu del país per donar a conèixer la seva tasca com a difusora de la cultura catalana i oferir diverses activitats.
Activitats creatives al carrer
A la rambla de Catalunya de Barcelona, i com a novetat d’enguany, alguns dels autors guanyadors dels premis que s’atorguen durant la Nit de Santa Llúcia o del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes van signar els seus llibres. A més, l’entitat proposava als vianants posar a prova els seus coneixements de cultura catalana participant en un joc de relació de conceptes. A Solsona, la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet va oferir un concert per amenitzar el lliurament dels premis literaris DRAC, de poesia i de prosa en català, mentre que ciutats com Gavà i Badalona van organitzar recitals de poesia. Girona, per la seva banda, va organitzar un concurs de cant improvisat, i a Cambrils es va fer una lectura radiofònica. La resta de seus territorials i grups locals van treure una parada al carrer per apropar-se a la gent en un dia tan assenyalat. A més, els dies previs a Sant Jordi, molts territoris van oferir presentacions de llibres.
Música per cloure la jornada
La nit del 23 d’abril, el cantautor penedesenc Cesk Freixas va oferir un concert al Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona de la mà d’Òmnium i de la Fundació Via Fora! L’actuació va tenir un format intimista amb duet i va repassar la majoria de temes del seu últim disc, El camí cap a nosaltres.
No us perdeu els clips de vídeo de Sant Jordi a òTV: www.omnium.cat/omniumtv
Visiteu també la galeria d’imatges del Sant Jordi: www.omnium.cat/ca/projecte/sant-jordi-2009-26.html
* * * * * * * * * *
Òmnium i el programa Ànima de TVC reuneixen els escriptors catalans
Prop de dues-centes persones es van reunir la nit abans de Sant Jordi a la sala Luz de Gas de Barcelona en el tret de sortida dels actes de la Diada. Amb el títol Viu l’ànima del Sant Jordi, la festa va aplegar un gran nombre d’escriptors en llengua catalana, com Lluís-Anton Baulenas, Carme Riera, Iu Forn, Sebastià Alzamora, Víctor Alexandre i Montserrat Abelló.
Un espai per als escriptors
L’objectiu de l’acte era reunir els protagonistes principals de la Diada de Sant Jordi, els escriptors, i facilitar un espai per compartir les primeres impressions de la jornada més literària de l’any. Durant la vetllada, el programa Ànima del Canal 33, que aquell dia va muntar un plató a Luz de Gas, va entrevistar Jordi Porta i alguns dels autors. La voluntat de l’entitat és consolidar l’acte en pròximes edicions per reivindicar el caràcter festiu de la Diada i potenciar la literatura catalana.
* * * * * * * * * *
Primera gran trobada del Quedem?
El dissabte 13 de juny ja forma part del calendari del Quedem? com una de les jornades més festives de la seva història. Tres-cents participants vinguts d’arreu de Catalunya es van concentrar a Barcelona per gaudir de la primera gran trobada del Quedem? i compartir les seves impressions sobre el principal projecte de cohesió social de l’entitat. El Pati Manning, a Barcelona, es va guarnir per a la benvinguda: fotografies dels diferents Quedem? al territori, plafons explicatius del programa i un escenari a punt per a músics i persones. En paraules de Jordi Porta, “volem construir amb la participació de tots els ciutadans de Catalunya un projecte de futur comú com a país”. La jornada va seguir amb un dinar popular i la descoberta d’alguns barris de la ciutat. El punt final el va posar la tertúlia, un moment de debat entre els participants que va fer treure a la llum les impressions sobre la jornada i el programa en si. Finalment, el grup Rumbamazigha va posar el toc musical a la trobada.
Dos anys i mig funcionant
El Quedem? celebrava amb aquesta festa els primers dos anys i mig de funcionament i la seva progressiva expansió pel territori català. Des del gener del 2007 fins al juny del 2009, el Quedem? ha reunit 13.072 persones que han participat en 663 activitats culturals i de lleure.
* * * * * * * * * *
La Flama s’encén per tots els Països Catalans
El dia 23 de juny, com és tradició, la Flama del Canigó va estendre’s arreu dels Països Catalans a través de rutes organitzades i de la tasca de centenars d’entitats, institucions i associacions diverses a cada població. Un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà van anar a buscar el foc, que des del 1955 roman encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, i el van pujar al cim del Canigó; a partir de la mitjanit, van iniciar el descens perquè la Flama arribés a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Enguany, Òmnium Cultural i Tradicions i Costums han bolcat els seus esforços a reforçar l’estructura organitzativa i a dotar als milers de voluntaris que hi participen del material necessari per fer-ne difusió, com també d’una pàgina web renovada. Per a Òmnium, la Flama del Canigó és un element de cohesió i d’identitat nacional i, per aquest motiu, aposta pel seu impuls.
En bici i en llagut
Com cada any, els diferents actes de rebuda de la Flama incloïen la lectura del missatge, enguany elaborat per l’escriptor i Premi d’Honor Joan Francesc Mira. La Flama, però, va arribar de maneres diverses a cada territori. A les Terres de l’Ebre es va escampar a través del riu amb llagut des de l’Aldea i fins a Móra d’Ebre passant per diferents poblacions. Al Maresme, el foc va viatjar des del cim del Canigó amb BTT, mentre que a Barcelona, la Flama va arribar a la plaça de Sant Jaume rodant de la mà d’un acròbata. A Manlleu, es va encendre el gresol del monument dels Països Catalans de bon matí. A Igualada celebraven el 25è aniversari de l’arribada de la Flama a la població i per això van organitzar una rebuda especial amb correfoc i una gran revetlla. I com és habitual, la Flama va ser rebuda al migdia pel president del Parlament, on se li va donar la benvinguda institucional.
http://flamadelcanigo.omnium.cat
* * * * * * * * * *
Voluntariat per la Llengua clou el curs
Com cada any, el programa Voluntariat per la Llengua a Òmnium celebra la finalització del curs amb una gran festa. La trobada, que va tenir lloc el mes de juny, va servir per posar en comú experiències de voluntaris. La majoria van coincidir que el valor afegit del programa és que no tan sols serveix per practicar la llengua, sinó que és una manera d’acostar-se de primera mà a la cultura i la forma de vida a Catalunya. Per fer més interactiva la trobada, els participants van poder veure un vídeo d’un programa de ràdio fictici que van protagonitzar les participants als grups de conversa, un projecte que reuneix un dia per setmana un grup de Voluntaris per la Llengua per parlar de temes diversos. A més de donar la benvinguda, el president de l’entitat, Jordi Porta, va destacar la importància de tenir “un projecte comú de futur” per part de tots els que vivim a Catalunya.
* * * * * * * * * *
El Premi Sambori Òmnium es consolida als Països Catalans
El III Premi Sambori Òmnium es va portar a terme per primera vegada a tot el territori de Catalunya, la Franja i la Catalunya Nord. Té com a precedent el concurs organitzat per la Fundació Sambori al País Valencià i com a objectiu arribar al conjunt dels Països Catalans. Escolars d’arreu del Principat i de la Catalunya Nord van recollir, el 22 de maig a l’Auditori de la Pedrera de Barcelona, els guardons a escala nacional del III Premi Sambori Òmnium.
Promoció de la creativitat literària
El concurs, de narrativa en català, té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana, difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar i incentivar la creativitat literària. Després del lliurament de premis en l’àmbit de les demarcacions d’Òmnium (Camp de Tarragona- Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Serralada Litoral, Girona-Catalunya Nord, Lleida-Ponent, Alt Ter, Vallès Occidental i Barcelona), els guanyadors van rebre el premi de mans de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat; Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural; Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Eduard Voltas, secretari de Cultura de la Generalitat; Joan Badia, director d’Innovació Educativa del Departament d’Educació; Jordi Foz i Sònia Llinàs, membres de la Junta Directiva d’Òmnium, i Josep Chaqués, president de la Fundació Sambori.
* * * * * * * * * *
Acte en defensa del català al batxillerat
Òmnium i Plataforma per la Llengua van donar suport a la Plataforma de Professors en Defensa del Català al Batxillerat en la campanya iniciada el setembre passat en què denuncien la reducció d’hores lectives de caràcter troncal en les matèries de llengua i literatura catalanes. Ambdues entitats s’han afegit a la campanya per coherència amb els eixos de treball en l’àmbit d’educació i llengua –totes dues entitats són membres també de la Plataforma pel Català a l’Escola a primària i secundària– i per la necessitat d’encarar els nous reptes del català al batxillerat.
Carta al conseller
La campanya Pel català al batxillerat s’ha concretat en la recollida d’adhesions a un manifest que ja suma més de nou-centes persones, entre les quals hi ha escriptors, professors i premis d’honor de les lletres catalanes. A més, al mes de maig va tenir lloc a la seu nacional d’Òmnium un acte per argumentar el perill que corre l’ensenyament en català a la formació no obligatòria i es va enviar una carta al conseller d’Educació, Ernest Maragall, en què se li demanava audiència per exposar-li el conjunt de reivindicacions de la Plataforma.
* * * * * * * * * *
Gran trobada d’Escoles en Xarxa
D’una banda, gairebé un centenar d’alumnes d’onze centres provinents de les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord i el Principat van participar el 8 de maig en la tercera trobada d’Escoles en Xarxa de secundària a Girona. Al llarg de tota la jornada, els joves estudiants van convertir-se en periodistes per un dia gràcies als tallers programats, que consistien, per exemple, en entrevistes a personalitats de la ciutat, visites a la redacció del diari El Punt i al Museu del Cinema, la visita a una pastisseria per veure com s’elaborava un dolç típic i tallers de ràdio i de televisió.
Periodistes novells
D’altra banda, el 28 de maig Badalona va ser escenari de la segona trobada d’Escoles en Xarxa d’alumnes de primària amb la participació de 113 noies i nois vinguts de catorze centres escolars de diversos punts dels Països Catalans. Entre altres, els alumnes van poder participar en tallers d’arqueologia, teatre, gastronomia i llegendes. A més, van entrevistar el mag Enric Magoo i van visitar les instal•lacions de la Penya i la confraria de pescadors de Badalona. El material escrit i audiovisual que aquests periodistes novells van recollir de totes dues jornades es pot consultar a www.escolesenxarxa.vilaweb.cat.
Escoles en Xarxa és un projecte de periodisme digital que connecta, mitjançant un sistema de blocs en línia, diversos centres d’educació dels Països Catalans, tot creant una xarxa de comunicació virtual per intercanviar informació, experiències i impressions dins del món educatiu. Està impulsat per Òmnium Cultural i Vilaweb i disposa de la col•laboració del Departament d’Educació i d’Escola Valenciana.
* * * * * * * * * *
L’Observatori de l’Estatut proposa noves accions si la sentència del TC és adversa
A principis d’abril, Òmnium va tornar a posar en funcionament l’Observatori de l’Estatut, un espai virtual d’informació, reflexió i acció al voltant de la implantació del nostre Estatut. Aquest espai virtual s’obria per primera vegada el 2006 per debatre el procés de creació de l’Estatut, i ara s’ha reactivat per tal d’aportar informació diversa i una mirada analítica al voltant de la implantació de l’Estatut ja vigent. Durant la primera posada en marxa, l’Observatori va rebre unes 25.000 visites en dos mesos, xifra que demostra la bona acollida de la iniciativa.
Defensa ferma de temes clau
Entre altres qüestions, l’Observatori aporta l’opinió d’experts sobre les temàtiques considerades clau i que, en paraules de Jordi Porta, “cal defensar amb fermesa”: el finançament (a càrrec de Guillem López Casasnovas), el concepte de nació i el debat de la llengua (per Eva Pons), el català a la justícia (a càrrec de Jordi Nieva), les competències (a càrrec de Marc Marsal) i què podem fer després de la sentència del TC (a càrrec de Ferran Requejo). A l’aportació de tots els experts, s’hi sumen les reflexions d’Òmnium i els articles del seu president, Jordi Porta, des de l’inici del debat estatutari. A més, totes les persones que ho vulguin podran fer arribar comentaris i observacions sobre els temes de debat. L’adreça del web és http://www.observatoridelestatut.cat.
* * * * * * * * * *
La junta directiva debat el futur de l’entitat
La Junta d’Òmnium continua reflexionant sobre el rumb de l’entitat i per això, l’abril passat, es va celebrar una jornada interna sobre l’estratègia de futur. La trobada va servir de punt de partida per al Congrés de Juntes Directives de tot el territori, que es va celebrar el mes de novembre a les Caves Sumarroca de Subirats. Entre altres qüestions, els assistents van definir els objectius de l’entitat durant els anys vinents, es van assentar les bases per al nou pla estratègic (2010-2014) i es van consensuar mecanismes per continuar treballant per la llengua, la cultura i el país tenint en compte factors com ara les noves tecnologies, la relació amb el soci o els impactes als mitjans de comunicació, entre altres.
* * * * * * * * * *
Creu de Sant Jordi per Josep Colomer
A l’abril, la Generalitat va concedir en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat la Creu de Sant Jordi a Josep Colomer, vicepresident d’Òmnium del 2004 al 2008 i president actual del Patronat d’Honor de l’entitat. Els membres de la Junta Directiva d’Òmnium van ser presents en l’acte de lliurament i van fer arribar la seva felicitació a Josep Colomer, qui ha contribuït i segueix contribuint amb treball, perseverança i convicció a fer d’Òmnium Cultural una entitat de referència pel que fa a llengua, cultura i país. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya i s’atorga a persones o entitats que han destacat pels serveis prestats al país en la tasca de defensa de la seva identitat, de restauració de la seva personalitat o en el pla cívic i cultural.
* * * * * * * * * *
BREUS
• Òmnium participa en la manifestació Plantem cara a la crisi, organitzada per UGT i CCOO
• Adhesió al manifest de la PDD de rebuig a la legitimitat del TC
• L’entitat dóna suport al projecte musical He mirat aquesta terra, cantata de la Locomotora Negra sobre textos d’Espriu
• Adhesió a la campanya ‘Estudiants pel català’, impulsada per la Plataforma Universitària pel Català
• Conveni amb l’IEC per impulsar el Premi de Sociolingüística Jaume Camp
• Participació en la cadena humana al voltant del castell de Montjuïc
Comparteix
