Pensament i acció
Paraula d'home del temps
01-06-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. El temps. Número 458
Alfred Rodríguez Picó no necessita presentació. L’home del temps més carismàtic de la història de TVC (hi va treballar del 1984 al 2002), actualment dirigeix i presenta l’espai de BTV El temps del Picó (dijous, 20.50 h). Entre les moltes altres tasques que avui l’ocupen, cal destacar també la columna que publica diàriament a El Periódico de Catalunya i les freqüents conferències en què participa arreu. Algunes, per cert, en escoles i instituts.
- Climatòleg de formació, exerceixes sobretot de meteoròleg. ¿Quina diferència hi ha entre un concepte i l’altre?
- Aquesta és una qüestió que comporta molts errors, sobretot de tipus periodístic. Sovint es confonen els termes “clima” i “temps meteorològic”’, de forma que de vegades se’ns diu, per exemple, que “el partit s’ha anul·lat per culpa de les condicions ‘climàtiques’, quan s’hauria de dir ‘meteorològiques’. La meteorologia és l’estudi dels fenòmens meteorològics: com ha nascut un determinat fenomen (el vent, la calor, el fred, una pedregada...), com es comporta, les conseqüències que té, etc. En canvi, la climatologia és l’estudi del clima: és a dir, de la repercussió que tenen aquests fenòmens en un lloc concret durant un determinat temps.
- Parlem dels teus orígens. La teva passió per tot aquest món ve de quan eres un nen...
- Sí, des de molt petit he tingut aquesta passió. Neix amb mi, per dir-ho d’alguna manera. De fet, els primers records que tinc són de quan tenia cinc anys, els acabava de fer, i corresponen a la nevada del 1962 a la ciutat de Barcelona. Aleshores jo vivia al barri d’Horta, tocant al Carmel. Recordo que aquell fenomen meteorològic em va impactar molt, sobretot veure’n les conseqüències: el quedar allà incomunicats, haver d’agafar les pales per treure la neu de la terrassa... en fi, són flaixos que tinc gravats.
- Això amb només cinc anys!
- Sí, i amb 9 anys ja vaig tenir el meu primer observatori.
- Déu n’hi do!¿ I quan decideixes fer-ne professió, d’aquesta passió?
- Bé, vaig fer el batxillerat superior i després, als 17 anys, vaig estar uns mesos a París. Allà vaig començar a estudiar geografia, uns estudis que, en tornar, vaig continuar pel meu compte per especialitzar-me en climatologia. I a nivell professional, vaig començar molt aviat: als catorze anys ajudava a fer articles per a alguns diaris de Barcelona com La Vanguardia o el ja desaparegut Correo Catalán. I després, als 16, vaig entrar a Ràdio Barcelona.
- Així doncs, pel que fa a la formació vas ser autodidacte... Deu requerir força disciplina! ¿Et va costar molt?
- No, perquè quan una cosa t’agrada la fas a gust. Justament l’altre dia estava revisant els apunts que feia amb disset o divuit anys... ¡i em posava les mans al cap! Perquè realment és una feinada increïble, de centenars de folis escrits a màquina amb transcripcions d’estudis de meteorologia i coses per l’estil. Però és això, que si ho fas a gust...!
- ¿Com s’estimula la motivació?
- És bàsica l’observació. Observar i observar. Per això és molt important portar un observatori –des dels nou anys jo n’he portat sempre un–, perquè et fa estar en contacte continu amb els aparells, amb el cel... També cal observar mapes del temps. Ara, amb internet, tens tota la informació que vulguis: pots consultar webs sobre fenòmens meteorològics, observar-los en el munt de vídeos que hi ha penjats al Youtube... D’opcions n’hi ha moltes.
- I als mestres, ¿quin consell els donaries de cara a motivar l’alumnat?
- Bé, no he estudiat pedagogia, i per tant només puc parlar de la meva experiència. Jo el que intento és transmetre la passió que sento, intento compartir-la. És el que provo de fer tant en conferències com a través de la ràdio, la televisió o el paper. Si tu frueixes amb un fenomen, el que intentes és transmetre aquesta passió a qui t’escolta. També miro d’explicar anècdotes, coses curioses... Tot i que, és clar, una cosa és una xerrada d’un dia en una escola, en què els expliques coses noves i mires de fer-ho divertit, i una de molt diferent el dia a dia, que imagino que deu ser força més dur...!
Tags:
Comparteix
