Pensament i acció
Puix que és a internet, vejam què diu i... què hi fa
01-10-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
Si bé les dades quantitatives pel que fa a la presència del català a internet conviden a l'optimisme, quan entrem a fer-ne una anàlisi qualitativa la impressió no és la mateixa. Pel cap baix, ens adonem que moltes activitats habituals a internet no es poden fer amb normalitat encara en català i que l'embranzida de la comunitat 2.0 ha generat molta activitat en l'àmbit personal però encara no ha creat productes de mercat de qualitat comparable als d'altres llengües.
El juny de 2009, el català comptava amb gairebé 400 milions de pàgines a internet. Si les comparem amb la producció de llengües de demografia similar i amb un alt nivell d'implantació social de les tecnologies de la informació i la comunicació, com ara el suec (153 milions de pàgines), podem fàcilment deduir que la presència del català a la xarxa és més que satisfactòria pel que fa a la quantitat.
A més, pel que fa a la seva visibilitat en món global, també podem considerar-nos força satisfets: el català, a hores d'ara, és l'única llengua que gaudeix de domini de primer nivell a l'arquitectura d'internet i sempre quedarà als annals com la primera comunitat lingüística que va assolir aquesta fita, impensable sense la conjunció de dos factors que sempre s'han demostrat claus a la història catalana: una ment brillant i coneixedora de la naturalesa d'internet, la d'Amadeu Abril, i l'empenta de la societat civil. Dos factors que no sempre s'han aliat en altres produccions. Al juny de 2009, aquest domini assolia gairebé la xifra de 39 milions de pàgines.
Interfícies en català d'empreses destacables
Així doncs, la presència del català a la xarxa és forta. Però com en d'altres àmbits, ¿podem moure'ns-hi amb normalitat en aquesta llengua?
En general, pel que fa a les grans empreses de serveis, les llengües matriu dels serveis en línia que ofereixen sol ser l'anglès o l'espanyol. (1) El català, si hi és present, ho sol ser a tall de cortesia, cosa que a la pràctica vol dir que, a tot estirar, hi ha una o unes pàgines genèriques en català, però, a mesura que es va buscant informació més específica, s'acaba anant a parar de manera inefable a les llengües matriu. A banda, no se'ns pot escapar l'esperpèntic ús de la llengua derivat de les traduccions automàtiques més o menys reeixides. Sense afany d'exhaustivitat, cal lloar tanmateix iniciatives amb alta afectació quant a nombre de persones usuàries que han estat i continuen sent-ho fidels a una política de comercialització de serveis en llengua catalana com ara Spanair, Vueling o Ryanair que, a més, ha contribuït en gran manera a refermar els enllaços entre Catalunya i l'Alguer, i booking.com, una empresa que ofereix uns excel·lents serveis de reserva d'allotjament arreu del món i prestacions addicionals relacionades amb les vacances basades en elements del web 2.0, com ara els marcadors socials que permeten fer magnífiques consultes sobre els serveis que es mira de contractar.
Pel que fa a serveis habituals, la Caixa és l'empresa número 1 quant a l'oferta de serveis en català i a la resposta dels usuaris. El 2008 fou el 13è espai web més consultat pels internautes espanyols. La navegació s'hi pot fer al 100% en català i, a més, ofereix altres serveis electrònics igualment en la nostra llengua (com ara els caixers automàtics o l'enviament d'SMS) que, vinculats al perfil d'usuari/ària, fan que el català aparegui com a llengua primera en sol·licitar-hi un servei, per exemple, des de Valladolid. Una política que també segueixen les altres caixes catalanes en els serveis electrònics que ofereixen.
Quant a d'altres serveis oferts des del Principat, cal destacar la forta implementació del petit comerç i de la petita i mitjana empresa al domini .cat (recordem que, per defecte i com a requisit indispensable totes les pàgines d'aquest domini han d'estar escrites en català). En especial, hi crida l'atenció el sector de l'enginyeria industrial, tan arrelat a aquest territori.
Un altre sector d'incidència social important són els serveis d'alimentació. Aquí des del principi s'hi va veure una veta de negoci a través de la contractació de serveis en línia que potser no ha vist del tot satifetes les expectatives dipositades, cosa que ha deixat l'esmentada oferta en un estadi 1.0 que no la fa ni de bon tros comparable a serveis anglosaxons d'alta eficiència comercial, basats en l'oferta des serveis ajustats al perfil que van generant les persones usuàries, com ara Amazon, una iniciativa que, per cert, no compta amb interfície en la nostra llengua ni tampoc amb gaires fons de productes, essencialment bibliogràfics en català.
Eroski, empresa d'origen basc, és la que ha demostrat una major vocació plurilingüe dins l'Estat espanyol i, a banda de proveir la venda en línia ha ofert altres productes d'elevat interès, com ara la seva revista en línia, Consumer EROSKI, (2) traduïda al català amb gran qualitat des del 2000.
Si ens centrem en els serveis vinculats al món de les tecnologies de la informació i la comunicació, s'ha de començar per reverenciar la feina feta des de softcatalà (3) i tot el voluntariat que es mou al voltant del programari lliure. Una feina feta des de la base, però que dóna rèdits al món empresarial que en pot treure profit ja que, recordem-ho, les llicències GNU, diverses i lliures, no impedeixen els usos comercials, ans al contrari, els volen promoure. La vinculació entre català i programari lliure no és trivial i les administracions públiques hi haurien de mostrar més sensibilitat que no hi estan manisfestant ja que, en alliberar el codi, fa que les traduccions d'interfícies i programes sigui senzilla de fer, abarateixi costos (cosa gens trivial en temps de crisi) i faciliti la presència del català al programari. Pel que fa al nombre de visites, softcatalà es manté any rere any en posicions privilegiades dins dels rànquings de visites. (4) (Vegeu imatge 1)
Quant a les grans empreses de maquinari i programari, cal començar per la més bona notícia: la sensibilitat de Google vers el català. L'actual situació de Google al mercat com a capdavantera en l'oferta de serveis 2.0 i el fet que basi el seu negoci en la personalització per tal d'afegir-hi publicitat ajustada al perfil d'usuari/ària definit converteix la seva aposta per la llengua catalana en un factor de rendibilitat econòmica sense llasts ni per als usuaris ni per a les administracions públiques. Per tant, una empresa triomfadora nord-americana ens està demostrant que el català és rendible econòmicament i que les dinàmiques local-global són les que més s'adiuen amb la manera de fer d'internet. Figues d'un altre paner són els aspectes legals. El fet d'estar sota legislació nord-americana fa que, també Google, ens acabi remetent quant a condicions contractuals a la llengua anglesa i que hàgim de tenir molta cura amb les dades que introduïm als serveis que ens ofereixen atès que el marc europeu és molt més protector pel que fa a la intimitat personal que no pas el dels EUA.
Pel que fa a d'altres empreses multinacionals, cal lamentar l'absoluta absència del català dels productes d'Apple (gamma d'ordinadors, iPods, iPhone...), una absència encara més de plànyer a causa de l'excel·lència dels seus productes, tant pel que fa a la transparència d'ús, el disseny o la portabilitat.
Microsoft és l'empresa que ha estat beneficiada amb subtanciosos contractes amb l'Administració pública del Principat. Tanmateix, la presència del català en la seva gamma de serveis no ha passat mai d'un insuficient estadi de subsidiarietat, manifestat en el fet que és impossible una navegació completa pel menú en qualsevol dels seus productes en llengua catalana, una política de traduccions de noves versions i productes que deixa el català a la cua (amb la qual cosa els usuaris acaben adquirint els productes en anglès o castellà) i una indefectible remissió a les llengües d'ampli abast a qualsevol nivell (condicions d'ús dels productes, traduccions deficients...). I amb aquests resultats el Govern català i Microsoft van anunciar el mes de febrer de 2009 un contracte de col·laboració amb el Departament d'Educació amb la finalitat d’establir “la comunicació entre els centres i les famílies a través de l'ús de serveis on line en català, fomentant, per exemple, la creació de comunitats virtuals”, com si no hi hagués Google que n'oferís de millors, de franc i en un català correcte o, com dèiem, instruments basats en programari lliure que garantissin a un cost inferior els serveis que es mira de contractar. Pel cap baix, aquest cop es podria exigir de les autoritats administratives competents un seguiment estricte del grau de compliment dels serveis contractats (el que en anglès en diuen Service Level Agreement, perquè ens entenguem, ja que sempre ens hem d'acabar remetent a aquesta llengua en contractar serveis electrònics) per tal que els contribuents ens sentim realment acontentats.
Ara bé, aquí el consumidor hauria de tenir un paper important a l'hora de demostrar la necessitat de comercialitzar productes en aquest sector en la nostra llengua, però, vistes les estadístiques d'ús de l'opció catalana dels navegadors que s'acosten a les pàgines de softcatalà, les conclusions no conviden a l'optimisme. (Vegeu imatge 2)
Certament, no són unes estadístiques que motivin les empreses a decantar-se pel servei en català...
Administracions públiques i iniciatives de la societat civil
En l'àmbit de les administracions públiques, la manca d'imaginació, producte de l'aferrament a l'estructura vertical de l'Administració pública espanyola tradicional, presideix les actuacions de la incipient e-administració. La Llei 11/2007 estableix el dret de la ciutadania a ser atesa en format electrònic per les administracions, però l'e-administració hauria d'anar molt més enllà i ser una eina de consolidació i enfortiment de conductes democràtiques i de transparència d'actuacions. La pregunta és: ¿portals unidireccionals com ara el gencat, basats encara en els procediments del web 1.0, poden servir aquestes finalitats? Intenteu enviar un missatge, via correu electrònic o via formulari (ja no parlem de fórmules més imaginatives!), a un responsable polític del Principat. ¿Us en sortiu des de gencat?
Pel que fa a manifestacions culturals de diversa tipologia, cal fer esment d'iniciatives basades en la transposició analògica, però que, tanmateix, són d'un elevat interès i d'un gran servei a la comunitat catalanoparlant, com ara la Biblioteca Joan Lluís Vives, el DCVB en línia o l'Enciclopèdia Catalana. Ara bé, seria bo que les universitats de l'àmbit lingüistic català s'apuntessin a iniciatives com iTunesU, (5) un canal a través del qual universitats tan prestigioses com les d'Oxford, Stanford o Berkeley, entre d'altres, faciliten l'accés als seus cursos o a materials didàctics diversos des d'internet i de franc.
Quant als mitjans de comunicació, darrere el web de TV3, Vilaweb és el més visitat entre els que publiquen exclusivament en llengua català, una mostra més que els productes pensats en clau d'internet i no com a mera transposició analógica troben acollida entre el públic.
Centrant-nos en mitjans 2.0, és a dir, els que permeten la intervenció directa dels usaris, la Viquipèdia catalana, tot i ser al llindar de les 200.000 articles, palesa una gran desigualtat en la qualitat de la informació introduïda i no suporta a la majoria de casos la comparació amb les grans edicions del projecte: l'anglesa i l'alemanya, cosa que demostra l'afebliment de la nostra cultura, una cultura que en altres temps sí que va reeixir a fer produccions culturals de primera línia (per exemple, les traduccions de la Fundació Bernat Metge o els ateneus, per posar dos exemples extrems), però que ara no se'n surt amb els mitjans del segle XXI. La comunitat viquipèdica catalana pateix de l'endogàmia característica d'un país petit i de l'estrès que provoca ser poques persones per gestionar la base d'un projecte al qual poden entrar a editar nou milions de persones.
Les biblioteques del Principat van tirar endavant el 2004 la iniciativa Què llegeixes?, basada en blocs i marcadors socials, i va tenir aleshores una molt bona acollida entre la quitxalla i el jovent. Ara bé, amb el pas del temps, s'ha anat encallant, potser com a conseqüència del canvi d'empresa editora i de format. I és que es fa difícil garantir la conciliació entre agilitat de l'eina i facilitat d'interacció, fórmula de la qual sorgeix el geni desitjat: l'espurna de la participació.
El món educatiu s'ha mostrat especialment sensible i actiu a internet. El Programa d'Informàtica Educativa (PIE) va ser pioner a Europa en la introducció de la informàtica a les aules i va acabar generant iniciatives com la XTEC i l'edu365 que han estat de gran valor, però que, amb l'arribada del web 2.0, s'han vist depassades, tot i que continuen sent referents tant per al món editorial (que no acaba de veure el seu model tecnològic per incidir en el mercat) com a les aules. En aquests moments d'innovació, un cop més es posa en evidència l'estancament de les iniciatives formals vs la creativitat en les iniciatives de base. La comunicació en línia a través d'eines col·laboratives obre un espai infinit per a la consolidació de velles teories pedagògiques com les de Freinet (quin magnífic partit n'hauria tret, de blocs i wikis, per a la seva impremta escolar!) o les del constructivisme social. En aquesta línia cal destacar iniciatives, com ara les de l'escola Mata de Jonc i l'incombustible Pau Cabot (6) .
Potser la crisi econòmica farà el miracle i de la necessitat en farem virtut. Si ara no és moment per al consum, trobarem el moment de la creació amb els nous mitjans de la societat postindustrial i la deixarem en la nostra llengua i al servei d'aquest poble.
NOTES
1. Vegeu a WiCCAC (Webmàsters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics) el Baròmetre de l'Ús del Català a internet que es va publicant periòdicament: http://wiccac.cat/
2. Disponible a http://revista.consumer.es/web/ca/ Data de consulta: juliol 2009.
3. http://www.softcatala.cat/ Data de consulta: juliol 2009.
4. Pel que fa al rànquing de visites de pàgines web en català, vegeu http://www.catalexa.com/ des d'on podreu consultar dades en referència a visites úniques i basades en el control d'audiències tant de l'OJD com de l'empresa Alexa. Consulta en línia: juliol 09.
5. http://www.apple.com/education/mobile-learning/
6. http://www.matadejonc.cat/principal.htm
Laia Martín i Marty és catedràtica de Llengua catalana i literatura d'ensenyament secundari
Comparteix
