Pensament i acció
¿Què passaria si...? Llengua i ciència alhora
01-02-2009
Autors
Teresa Cirer i Magadalena Solanas
Publicat a:
Escola Catalana. Física. Número 456
El Servei d'Ensenyament del Català (SECat) de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears compta des de fa deu anys amb un equip de suport a l’ensenyament de la llengua. Aquests professionals tenen la tasca de proporcionar formació, suport i recursos per a l'ensenyament del català com a segona llengua a aquells centres d’educació infantil i primària que així ho sol·licitin.
L'Equip de Suport a l'Ensenyament de la Llengua (ESEL) des de la seva creació ha desenvolupat un procés de reflexió contínua sobre les intervencions més efectives amb la recerca de metodologies, recursos, estratègies, programes… que generin innovació entre el professorat en els centres on es realitza suport lingüístic. Una de les actuacions més valorades per part dels/les docents receptors del suport són les exemplificacions que es duen a terme a les aules amb els infants, durant les quals tutors/es, professorat d'atenció a la diversitat, tutors/es d'acollida, etc. poden observar, prendre notes, col·laborar, etc. i posteriorment, analitzar conjuntament amb el/la mestre/a de l'ESEL, en una sessió de reflexió , debat, intercanvi, etc. sobre l'activitat realitzada.
L' ESEL ha dissenyat un ventall de programes de diverses temàtiques per al treball de la llengua catalana en els centres on es realitza suport lingüístic. El que avui presentem ¿Què passaria si…? consisteix a treballar les habilitats de pensament, recerca (observar, endevinar, anticipar, esbrinar, formular hipòtesis, imaginar...), conceptualitzar i analitzar (formular conceptes precisos, seriar, posar exemples, establir semblances i diferències, comparar i contrastar…), raonar (establir relacions, argumentar…), comunicar, traduir i formular (interpretar, improvisar, narrar, explicar…), mitjançant senzilles experiències que pretenen despertar l'interès cap a conceptes científics com poden ser el coneixement dels materials, les seves propietats, el seu comportament en interacció…
El programa ¿Què passaria si…? consta de sis sessions: El paracaigudes; El muntacàrregues; L'absorció; Els objectes que suren i els que no suren; La vela; Les mescles i les dissolucions.
Les sessions són independents i amb autonomia pròpia, no obstant això, amb una finalitat comuna: el treball de l'expressió i comprensió oral de la llengua catalana en un context de caire científic, és a dir, amb la utilització de recursos i estratègies lingüístiques de comunicació que converteixen l'aprenentatge d'una segona llengua en una experiència suggestiva i enriquidora. Asseguren la comprensió oral, provoquen l'expressió de manera lúdica i vivencial i estimulen els infants a la participació; en definitiva: a parlar, a parlar ciència.
El programa s'adapta amb facilitat a diferents nivells de l'etapa de primària, fins i tot al darrer curs d'educació infantil (cinc anys). Només cal crear un context i unes expectatives que s'ajustin a cada edat.
Un titella, Mestre Colau, serà el personatge que, com introductor de l'activitat, per als més petits, presenta un conflicte que els infants hauran de resoldre amb l'experimentació i amb les pistes que ens aporta. L'estructura de les sessions és semblant ja que sempre les encetem amb una conversa amb Mestre Colau el qual ens portarà a l'observació i experimentació de materials, molt a l'abast dels infants, per desenvolupar les idees i conceptes de les situacions que el titella planteja.
A tall d'exemple, vet aquí el desenvolupament d'una de les sessions amb els més petits:
El paracaigudes
A partir dels coneixements previs dels infants la sessió possibilita fer un treball lingüístic entorn la caiguda lliure i ampliar, amb l'observació i experimentació, nous conceptes, vocabulari i estructures lingüístiques relacionats amb la gravetat, el fregament, la velocitat, l'acceleració i la desacceleració.
Iniciam l'activitat presentant Mestre Colau com una persona molt experimentada, autodidacta, respectuosa amb el medi ambient i capaç d'engrescar-nos amb els seus projectes. Aquest titella obre una via de respecte i admiració cap a la gent gran.
A continuació observam els materials que el titella du. Procuram que siguin de desfeta: papers diversos, bosses de plàstic, pilota, pedra, tap de suro, ploma, fulles d’arbres diferents, capsa, plat de plàstic, pedaç, llistó de fusta, bolígraf, tisores, gomets, guix de pissarra, cinta adhesiva… i ajudam a fer preguntes al titella com: Què és? Per a què serveix? Què en podem fer?… amb la intenció de provocar l'observació i la descripció dels diferents materials. Posteriorment animar els infants a formular i formular-se preguntes (fer hipòtesis): Què passaria si tiràssim a l’aire… (el full, la bossa, el tap…)? Cauria de cop? Planaria? Botaria? Rebotaria? Faria renou?… Què passa si tiram un full de paper o bé en feim una bolla? Cau de la mateixa manera?…
La següent passa és classificar els materials segons uns criteris o sobre les prediccions fetes.
Formulades les hipòtesis i fetes les prediccions en feim la comprovació amb l'experimentació directa (tirar a l'aire un per un els materials) per constatar si es compleixen o no les prediccions i valoram els resultats.
A partir d'aquí, Mestre Colau, presenta un conflicte: ¿Què podem fer per què el guix no se rompi? Els infants pensen i parlen entre ells i solen deduir que s'ha de protegir amb el pedaç, els papers, la capsa… o que s'ha de posar damunt un material que planaja. Fan tot tipus de provatures.
Quan el tenen més o manco resolt, se'ls planteja: Com podria tirar-se una persona d'una gran altura sense fer-se mal? Els infants conversen entre elles fins a concloure que s'ha de reduir la velocitat de la caiguda amb un paracaigudes. En cas de no deduir-ho, Mestre Colau dóna pistes (treu de la butxaca una definició senzilla i adaptada, fa preguntes a l'orella del mestre perquè les formuli als infants…). Quan s'endevina la solució, el titella treu un paracaigudes confeccionat amb materials i objectes que han utilitzat en l'experimentació inicial.
Els infants juguen amb el paracaigudes i comproven el que passa amb diferents objectes.
Finalment Mestre Colau proposa als nins i a les nines que confeccionin un paracaigudes amb la finalitat que siguin ells els que vagin esbrinant les passes a seguir.
En conclusió, es tracta de promoure una escola que aporti respostes als canvis que s'estan produint en la societat. No es tracta de plantejaments totalment nous en el camp de la didàctica de les ciències, però si tenim en compte que en els currículums oficials s'ha incorporat el terme competència, a més a més dels coneixements, actituds i capacitats a treballar, haurem d'activar els mecanismes pedagògics més adients per formar persones amb iniciativa i amb capacitat per poder afrontar la resolució de conflictes siguin més o menys imprevisibles i/o complexos.
¿Com es construeix un paracaigudes?
Materials: bossa de plàstic, cordill, gomets o cinta adhesiva
Eines: bolígraf, tisores, plat de plàstic, llistó d'uns 25cm
1 Observeu el paracaigudes i endevineu amb quins materials està confeccionat.
2. Prepareu els materials necessaris i deduïu les eines que necessitam per construir-lo.
3. Dibuixeu una circumferència a una bossa de plàstic amb l'ajuda del plat.
4. Retalleu la circumferència.
5. Talleu vuit cordills d'uns 25 cm mesurant amb el llistó de fusta.
6. Distribuïu uniformement els vuit cordills a la circumferència de plàstic.
7. Aferreu els cordills al plàstic amb els gomets o cinta adhesiva.
8. Agafeu la circumferència de plàstic pel centre i fer un nus amb tots els cordills al cap de baix .
Teresa Cirer i Magdalena Solanas són membres de l'Equip de Suport a l'Ensenyament de la Llengua del Servei d'Ensenyament del Català de la Consellaria d'Educació i Cultura de les Illes Balears
Tags:
llengua, física, illes balears
Comparteix
