Pensament i acció
¿Qui vol participar? Experiència de participació democràtica amb els futurs mestres
01-12-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
No diem cap novetat si assegurem que el sistema educatiu no promou suficientment la participació democràtica a les nostres aules. És més. Ens atreviríem a afirmar que va en funció diametralment oposada als anys de formació. És a dir, els alumnes d’infantil entren amb ganes d’expressar-se contínuament; a primària això se’ls va passant; a secundària ja és difícil trobar algú que s’hi engresqui; i quan arriben a la universitat...
¿Què ens passa als docents que no aconseguim millorar la participació del nostre alumnat? ¿On estan les causes d’aquest fracàs? El tema és molt més greu si pensem que l’objectiu principal de l’educació obligatòria és formar ciutadanes i ciutadans de forma que es desenvolupen individualment i socialment. I és justament al final de l’etapa quan el retrocés és major (fig. 1).
Si atenem al món universitari, les reflexions, comentaris i conclusions són molt aclaridores. Esdevenen habituals titulars com ara “Els universitaris miren amb indiferència els sindicats d’estudiants”, “La Universitat passa de la política”, “Els estudiants encapçalen l’abstenció” o “Tan sols un 10 % de l’alumnat participa”. De fet, l’objectiu que vol aconseguir el Ministeri d’Educació per a tot l’Estat és un mínim del 20 % de participació per al 2015. Estudiants i experts reconeixen que l’origen del gran absentisme electoral es troba en la manca de motivació de l’alumnat, molt allunyat de les pugnes d’espai de poder tan habituals que hi ha en la política universitària.
Amb aquest panorama, hem desenvolupat durant els últims anys a les universitats Jaume I de Castelló i de València, un projecte de participació dels estudiants com a peça central de l’assignatura de Didàctica de les Ciències Socials, matèria troncal de segon curs de Magisteri (fig. 2). Utilitzant els objectius de l’assignatura i les competències que cal aconseguir, hem dissenyat un programa per a que l’alumne siga conscient del seu procés educatiu i col·labore amb els demés de forma cooperativa per a formar-se com a docent compromès, reflexiu i crític. Les bases que fonamenten l’experiència es deuen a la filosofia de tres personatges que comparteixen il·lusió i compromís: Freinet, Freire i Frato (Frances Tonucci).
Els primers dies de classe es dediquen a la presentació i debat sobre el sistema universitari i allò que esperen de la classe. Mitjançant diverses tècniques que tot seguit resumirem, s’intenta crear un ambient que facilite alçar la mà i expressar-se, valorant l’esforç que es fa i acceptant certes demandes o explicant els motius de la negació; adoptant més un paper de coordinador del procés d’ensenyament-aprenentatge que de transmissor de la veritat. Pensem que l’espai és el nucli de la geografia i les relacions personals i socials ho són de la història, de forma que amb les seues interseccions i complementarietats conformen l’epistemologia de les Ciències Socials amb la resta de les matèries que hi formen part.
Ara bé, cal tenir en compte que les classes són de 60 a 100 alumnes, i per tant hem optat per constituir col·legis que els agrupen. Cada cinc estudiants (o set en els cursos més nombrosos) trien al seu director i secretari, deixant la possibilitat que puga ser rotatòria la responsabilitat. Amb ells es fan reunions mensuals a tutoria d’una hora de duració, on es repassa l’actualitat de l’assignatura: treballs, avisos, col·laboració en el programa, repartiment de tasques.... De tota la reunió, el membre més jove alça acta una vegada a l’any i passa al següent estudiant en la propera trobada. Posteriorment, cada director o secretari han de reunir-se amb el seu claustre per a contar-los les novetats. Paral·lelament hi ha tutoria presencial i tutoria electrònica. Amb aquest sistema, s’estructura l’aula en grups i es crea un ambient de diàleg permanent sobre el qual se sedimenten la resta d’activitats del curs. Cada col·legi és el responsable d’un dia de classe i d’una activitat comuna. Això no significa que impartisca la classe, però si que és responsable de preparar l’aula, si s’escau, de presentar allò que es va a fer, de repartir i recollir fulls o inclús fer-se càrrec del tema si pertoca. Els continguts s’imparteixen a través de les diferents metodologies que detallem.
- Tècniques de presentació del primer dia
N'hi ha de diversos tipus. Alguns exemples:
a) El rotglet. Han d’omplir un full amb algunes preguntes (em diuen..., em considere de...,el meu esport preferit és...; per la nit....; ...). Es marca un espai reduït per a que estiguen ben junts i només amb la vista han de fer grups de tres que tinguen en comú tres aspectes. Una vegada aconseguit, seuen a les cadires. Al cap del temps, es redueix a dos aspectes comuns, després a un i al final per afinitats aleatòries.
b) Es posen drets en un espai delimitat i tenen un full amb preguntes que han de fer als companys i companyes (per exemple: quina és la pel·lícula preferida, o el llibre, si fores un animal o una planta, quina series...). És una manera de conèixer-se i descobrir afinitats.
- Dossier d’Aula
És un conjunt de fulls amb tota la informació de l’assignatura: carta de benvinguda amb informació sobre el professor, horari tutories, web i correu...; programa d’allò que es farà cada dia amb el treball que cal fer, quan es recollirà, a qui s’ha de lliurar...; articles de reflexió; full d’avaluació amb el valor de cada treball; full d’autoavaluació...
- Full de seguiment de la matèria
Tenen anotats els treballs a realitzar i la valoració de cadascun. Poc a poc van omplint-lo i així saben quina nota van aconseguint i què han de fer per a superar-la.
- Xerrades
A les reunions de direcció es configuren els temes principals d’interès de l’assignatura. Entre tots marquem les persones idònies que podrien vindre a classe i cada col·legi s’encarrega d’un ponent: avisar-los, presentar-lo, fotocòpies, resum de la ponència...
- Web
Disposem d’un espai virtual que està al càrrec d’un col·legi que el gestiona amb la participació de tots els demés. Cada mes es proposa un tema de debat i s’obri un blog per a que es participe. Al final, es trauen conclusions.
- Contes
Cada dia es conta un conte al final de la classe. Són històries per a adults de caire didàctic i pedagògic. Alguns dies se’ls demana un escrit de mig full sobre la narració, en altres és tan sols oral i en la majoria únicament se’ls proposa la reflexió individual o en grup sobre el tema.
- Jornades
Una vegada a l’any, es fan unes jornades a proposta de l’Equip de Direcció dels diferents col·legis sobre un tema del seu interès.
- Investigació
Existeix la possibilitat que alguns alumnes, de forma totalment voluntària, s’impliquen en la realització de treballs d’investigació: webs comentades sobre història o geografia; dones científiques en la història; ONG i recursos; tècniques per a l’ensenyament de l’entorn...
- Seminari Coparticipar
El conformen els directors i/o secretaris de cada col·legi. Ells són la peça central del programa i els encarregats de la dinamització educativa de la classe. Serveix de grup de debat i mediador entre la classe i el professor, així com de motor d’idees.
- Fireta didàctica
Els últims dies del curs es dediquen a mostrar tots els treballs que s’han confeccionat al llarg de l’any acadèmic. La resta de l’alumnat, pren nota i valora l’actuació dels col·legis o grups que actuen (fig. 3).
Unes breus conclusions
El reduït espai de què disposem no permet ni detallar les tècniques ni els resultats, però tampoc és l’objectiu. D’allò que es tracta és de mostrar la possibilitat de dinamitzar l’ensenyament universitari amb Bolonya o sense Bolonya, amb competències o sense competències. Però això sí, amb compromís, il·lusió i esforç. Pensem que són aquestes tres paraules les que possibiliten qualsevol renovació educativa que ha de ser acceptada voluntàriament per l’estudiant. Una altra cosa són les innovacions que es puguen fer per a que res canvie.
En aquesta ocasió aconseguirem que no suspenguera cap alumne i que un gran percentatge arribara a un elevat nivell de superació dels objectius de l’assignatura (fig. 4). Però sobretot, aconseguírem un clima agradable de classe, l’assumpció de responsabilitats, la formació en metodologies reals, l’aprenentatge de multitud de recursos per a l’aula de primària, i tot des d’una vessant crítica i reflexiva a través de les ciències socials.
Enric Ramiro Roca és mestre i professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Jaume I de Castelló
Tags:
mestre, docència, participació democràtica
Comparteix
