Pensament i acció
Rafael Caria, estudiós incansable i coherent intel•lectual
11-09-2008
Autor
Irene Coghene
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2008 - Número 9. Número 9
DES DE... L'Alguer
“Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit, Joan Veny, Joan Bastardas i Jordi Carbonell, quatre grans Mestres, quatre grans Savis del nostre temps, des de l'Alguer, amb gratitud”.1
Amb aquestes paraules Rafael Caria obria un dels seus últims estudis, El català a l’Alguer: propostes per a un llibre blanc, i amb la mateixa gratitud volem recordar un dels algueresos més savis, activista de la cultura catalana a l’Alguer. Heu de pensar que, per a una noia algueresa, conèixer Rafael Caria és segurament una experiència significativa del propi camí identitari. Em considero força afortunada per haver pogut escoltar i aprendre d’un home tan important per a la nostra ciutat i per a tota la cultura catalana. La primera impressió de figura autoritària deixava, de seguida, espai a la persona gentil que s’amagava darrere de l’incansable estudiós i coherent intel•lectual.
Crec que puc afirmar, sense equivocar-me, que perseverança i coherència són les dues qualitats que més el van caracteritzar i que el van acompanyar fins als últims dies d’aquell itinerari tan intens, encara que prematurament tallat el 9 d’abril passat. Els seus estudis i la seva producció poètica en perpetuaran el record. De formació jurídica, llicenciat a la facultat de Dret a la Universitat de Sàsser, Rafael Caria va dedicar tota la seva vida als temes pertanyents a la llengua, a la seva recuperació i valoració. La seva recerca, tant de camp com arxivística, va contribuir al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, i també al coneixement de la realitat social de l’Alguer.
Al 1987, publica L’alguerès al carrer i a l’escola; i al 1988, L’Alguer, llengua i societat, obres que regalen una imatge de la situació de la llengua, acompanyades amb propostes orientades a resoldre determinats problemes, com, per exemple, el de l’ensenyament del català. També va participar en iniciatives adreçades a la preparació de mestres de català, quan l’ensenyament de la llengua no tenia suport legal.
Al 1990, comença l’aventura decennal de la Revista de l’Alguer, anuari acadèmic de cultura catalana. Gràcies a la Revista, l’Alguer ha estat punt de difusió de coneixements científics d’arreu del món. El projecte ha vist la llum gràcies a la col•laboració d’entitats i d’una setantena d’investigadors dels Països Catalans, de Sardenya, d’Europa i d’Amèrica del Nord, però, com subratlla August Bover,2 ha estat gràcies “al director de la Revista, l’amic Rafael Caria, sense l’entusiasta tossuderia del qual (...) no hauria estat possible”.
El 1999, va rebre la màxima distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi. Per les seves recerques com Els noms de les herbes del camp de l’Alguer, La vegetació espontània al camp de l’Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat i Le piante spontanee ad Alghero, dedicades a la lexicografia; per Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic, Studi di toponomastica e lessicografia algherese, dedicades a la toponímia; i per la poesia fortament arrelada a la realitat local d’obres com Só tornat a Sant Julià i Pètals, el 28 de febrer del 2006 va ser designat membre honorari de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Primer alguerès insigne, conscient del deure moral del seu càrrec, el mateix any publica Il nome popolare degli uccelli ad Alghero i l’esmentat Llibre blanc, que comprèn una proposta de política lingüística, una planificació social, posada en marxa per ell mateix mitjançant la constitució de la Comissió Unitària per la Normalització de l’Alguerès (CUNA), la qual, formada per cinc associacions, treballarà per fer del català de l’Alguer una llengua viva. “No es pot parlar de futur de l’alguerès, si no es parla de ‘compromís’, és a dir, de capacitat entre persones que tenen responsabilitats públiques, de dialogar i de buscar sempre una tercera via: la compartida per tothom. (...) Però, avui es presenten noves i irrepetibles oportunitats...” La CUNA ha d’avaluar si vol fer realitat el somni d’aquest filòleg que tant estimava la pròpia llengua i la pròpia identitat, honorant-ne el record, preciós exemple per a les generacions futures.
1-CARIA, RAFAEL (2006). “El català a l’Alguer: propostes per a un llibre blanc.” pàg. 29, Revista de Llengua i Dret, núm. 46. Barcelona.
2- BOVER I FONT, AUGUST (2007). Sardocatalana llengua, literatura
i cultura catalanes a Sardenya. pàg. 205-206. València: Editorial Denes.
Comparteix
