Pensament i acció
Retalls d'educació
01-12-2009
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
Al llarg d'aquests vint anys, han estat moltes les personalitats entrevistades a ESCOLA CATALANA. Noms il·lustres la majoria -molts d'ells veritables savis-, hem conversat amb representants de les diverses disciplines: de l'ensenyament a la filosofia, de les ciències socials al periodisme, de l'ecologia a les matemàtiques, la física, les arts... Han estat gairebé dues-centes veus, cadascuna de les quals ha aportat el seu punt de vista particular sobre l'educació.
Avui, una immersió a l'hemeroteca ens permet recuperar algunes d'aquestes reflexions. Són pensaments breus, espurnes de discurs. Paraules, sens dubte, concretes i necessàriament tretes de context. Però opinions, tanmateix, tan interessants i d'una vigència tan rotunda que hem cregut oportú de recollir ara i aquí.
Vocació
DESIDERI DÍEZ. Mestre.
Núm. 311. Juny 2004.
“La vocació és un component de la professionalitat del mestre.”
JORDI SABATER I PI (1922-2009). Primatóleg
Núm. 397. Febrer 2003.
“S’ha de saber observar. [...] Un professor, per fer bé la seva feina, ha de saber observar els seus alumnes, la cara que fan quan s’explica segons què. [...] És molt important que hi hagi un toc innat, un polsim d’intuïció.”
JOSE ANTONIO MARINA. Filòsof.
Núm. 403. Octubre 2003.
“Quan un professor manifesta entusiasme pel que està ensenyant acaba per encomanar-lo a l’alumne. (...) L’entusiasme s’encomana.”
LLUÍS LLACH. Cantautor.
Núm. 405. Desembre 2003.
“El mestre no es pot escapar de la seva funció social educativa i transcendent, i qui no l’accepti que no faci de mestre. Si vol, que faci de cantant beneit com jo, però de mestre, no, perquè el mestre té la clau que obre el pas a l’ésser humà.”
JOAN TRIADÚ. Pedagog i escriptor.
Núm. 413. Octubre 2004.
“Els alumnes t’ensenyen. Jo sempre n’he après. Fins a l’últim any de fer classe, em van donar motius per continuar aprenent. El mestre o professor que no n’aprèn vol dir que no hi estableix una real comunicació, entre d’altres coses, perquè els deixa a part: aquí jo, allà ells. (...) La de mestre és una feina difícil, que vol molta dedicació i molta preparació.”
---------------
Formació
JOSEP MARIA MASJUAN. Sociòleg de l’Educació.
Núm. 390. Maig 2002.
“S’ha de tenir una gran capacitat d’observació i cal saber manipular tensions en nanos adolescents. Actualment la gent que surt de la universitat no surt preparada per a l’ensenyament.”
JAUME CARBONELL. Director de Cuadernos de Pedagogía.
Núm. 395. Desembre 2002.
“L’important no és tan sols saber l’assignatura, sinó saber com impartir-la, com fer d’intermediari.”
M. ANTÒNIA CANALS. Professora de Matemàtiques. UDG???
Núm. 442. Setembre 2007.
“El primer mes no vaig fer res més que jugar. I després vaig continuar jugant amb ells però vaig anar introduint feines. I, abans de Nadal, treballaven amb el mètode Montessori, cada nen individualment i en pau a la classe. Em va salvar el joc, sempre hi he cregut molt, en el joc. Penso que avui en dia és un dèficit en la formació dels mestres. El joc no es treballa en profunditat com a assignatura, no se li dóna la importància que té, i per als nens és una assignatura cabdal.”
ANDREU MAS-COLELL. Economista.
Núm. 444. Novembre 2007.
“És bo que el sistema recompensi i reconegui la formació addicional, que no hi hagi sistemes mecànics de promoció, que hi hagi un estímul per formar-se.”
---------------
Equip
MARTA MATA. (1926-2006). Pedagoga. Cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i ex presidenta del Consell Escolar de l’Estat.
Núm. 352. Juliol 1998.
“L’equip de mestres és bàsic com a model, perquè [els nens] puguin veure que el món cap a on van és un món d’adults que col·laboren entre sí.”
PILAR BENEJAM. Didacta de les Ciències Socials.
Núm. 417. Febrer 2005.
“És important la realització del treball en equip per estalviar temps i esforços i poder assolir els objectius amb èxit.”
JAUME SARRAMONA. Catedràtic Emèrit de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona
Núm. 445. Desembre 2007.
“Les competències s’han de planificar i avaluar conjuntament, en equip”
---------------
Sentiment de pertinença
JOAQUIM ARENAS. Pedagog i escriptor. Ex cap del Servei d’Ensenyament del català (1983-2003).
Núm. 412. Juliol 2004.
“Cal que tothom tingui clar, sobretot a secundària, que qualsevol professor és també professor de llengua i, treballant a Catalunya, ho és de català.”
DIEGO GÓMEZ. President d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua.
Núm. 427. Febrer 2006.
“Cal fomentar la memòria històrica [...] i no hem de cedir en la pèrdua d’identitat en cap àmbit; per tant, hem de mantenir vives tradicions com la dansa valenciana, els dimonis, el joc de la pilota valenciana...”
---------------
Institució
CARME SERRALLONGA. (1909-1997). Pedagoga, filòloga i traductora.
Núm. 318. Març 1995.
“Costa molt ser un bon mestre (...) De fet, tot el que va lligat a l’ensenyament deu ser molt complicat, perquè no hi ha cap país que ho hagi resolt. (...) Però es fan massa provatures.”
MIGUEL SIGUÁN. Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Núm. 336. Gener 1997.
“Quan jo era jovenet també hi havia molts nens que fracassaven a l’escola! La diferència és que el problema no tenia el caràcter angoixós d’ara [...] Els que arribàvem a batxillerat érem pocs: la família s’ho havia de poder permetre; i, d’altra banda, érem els qui teníem ganes d’estudiar. [...] Hauria de ser normal admetre que hi ha nois que no tenen capacitat o no tenen ganes de continuar estudiant, i que per tant haurien de poder fer una altra cosa.”
QUIM MONZÓ. Escriptor.
Núm. 339. Abril 1997.
“A les escoles també hi ha descontrol perquè ara tothom hi ha d’anar obligatòriament. Potser soni molt bèstia, però a la meva època hi havia nens que s’estaven al carrer aprenent a robar cotxes: ara aquests nens són dins l’escola i, per tant, vas a segons quina i allò és el Bronx. Que consti que no dic que estigui malament! Que tothom tingui dret a l’escolarització és un dret bàsic. Ara bé: que l’escola sigui per a tothom comporta això.”
LLUÍS CALDERER. Mestre i escriptor.
Núm. 344. Novembre 1997.
“S’ha arribat a una situació en què el mestre no té temps per preparar la classe. Ni per pensar-hi, gairebé. És una cosa que ha de complir com pot, perquè la resta del temps l’ha d’esmerçar en l’exercici de supervivència d’anar pujant en l’escalafó o omplint un munt de paperam que el desborda. L’única cosa que hauria de ser bàsica i imprescindible és la realitat dels nens que té davant i poder crear i mantenir amb els altres mestres autèntics equips de treball.”
JAUME FUNES. Psicòleg i educador.
Núm. 364. Novembre 1999.
“Si bé és pràcticament impossible socialitzar de manera normal només nois amb dificultats socials (...) també és força complicat socialitzar junts nois que tots siguin uns ‘pijos’. [...] Ves a dir-los després que siguin respectuosos! N’hi ha prou només amb la interacció quotidiana, amb la convivència, molt per damunt de qualsevol campanya antiracisme posterior, per fer la gent més oberta a altres col·lectius.”
CARLES MONEREO. Professor del Departament de Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia de la UAB.
Núm. 372. Setembre 2000.
“No em sembla que puguem parlar de ‘fracàs’ del nostre model d’escola. Pensem que integra gent amb discapacitats, grups socials que abans no hi accedien, gent d’altres ètnies i costums culturals... Déu n’hi do, l’escola que tenim, perquè està donant resposta a un repte molt complicat, el de la diversitat, que la societat actual havia d’afrontar obligatòriament.”
ANNA ROLDAN. Psiquiatra.
Núm. 392. Setembre 2002.
“Em sap molt de greu el que està passant amb l’escola. Jo crec que necessita un ajut multidisciplinari molt gran, no pot torejar el que toreja sense un suport extraordinari.”
JORDI ADELL. Professor de Noves tecnologies aplicades a l’educació de la Univ. Jaume I de Castelló.
Núm. 450. Maig 2008.
“L’estructura de la institució escolar està pensada per a una altra època. La manera com estan organitzades les classes, els horaris, la direcció, la gestió dels espais, del temps, el propi currículum —que és quelcom fix, establert, manat per llei, difícil de canviar, difícil de seguir, etc.—, no té entrellat en una època tan líquida, tan fluida, tan dinàmica com esta nostra.”
---------------
Observar
RAMON MARGALEF (1919 – 2004). Ecòleg.
Núm. 402. Juliol 2003.
“Més que no pas saber noms, cal saber mirar un arbre, percebre’l com un ésser meravellós, amb les seves arrels, la seva convivència amb el cel i l’aire... Contemplar porta a una admiració i a un coneixement. I el coneixement generat per l’admiració és molt diferent del coneixement generat per les pàgines d’un llibre o de l’estudi per a un examen.”
JOSEFINA CASTELLVÍ. Oceanògrafa.
Núm. 410. Maig 2004.
“Cal potenciar l’observació de la naturalesa. (...) Jugar amb la natura i ser observadors de coses, com què passa a la primavera, i portar-los al camp, que vegin que d’un tros de bastó que fa dos mesos estava aparentment mort ara n’estan sortint unes flors que després seran uns fruits. Fer-los prendre consciència de la mobilitat de la natura, que la vegin com un ésser viu. [...] Després ja vindran els experiments als laboratoris escolars”
---------------
Lectura i escriptura
JORDI CASTELLANOS. Catedràtic de Filologia Catalana a la UAB.
Núm. 326. Gener 1996.
“La lectura, i especialment la lectura literària, s’educa. [...] No n’hi ha prou a presentar-la com a passatemps o diversió; pot presentar moltes dificultats. El plaer de llegir no és el plaer de quan ens mengem un plat de crema. [...] La lectura ha de ser un procés de comprensió progressiva de la complexitat de les coses. A més complexitat, més plaer: el de l’assumpció conscient d’unes certes dificultats.”
ANTONI BASSAS. Periodista.
Núm. 333. Octubre 1996.
“Guardo gratitud eterna a un professor que vaig tenir de literatura. Va decidir que la millor manera d’aprendre literatura era que escrivíssim, i ens estimulava a fer-ho cada dia –el que volguéssim, i sobre el que volguéssim-, perquè després ho llegíssim a classe. Hi destinava sempre deu minuts, al començament. I l’escrit podia ser en vers o en prosa, humorístic o de reflexions íntimes, qualsevol cosa. Allò em va anar molt bé” .
LLUÍS DUCH. Teòleg i monjo de Montserrat.
Núm. 365. Desembre 1999.
“Com diu George Steiner, en la nostra cultura les paraules han exhaurit la seva potència evocadora. Per a l’ésser humà només existeix allò que és capaç d’expressar, per això la importància cultural del símbol. La gran crisi d’avui em sembla, sobretot, una crisi gramatical: a l’escola, a la família, a la societat. [...] Em sembla molt important educar per a la paraula [...]. La funció de l’escola és transmetre llenguatge, tota mena de llenguatges en contextos concrets [...]. I quan l’escola deixa de complir aquesta funció, tota la societat se’n ressent. [...] En bona mesura l’escola s’ha oblidat de parlar, ha aparcat l’expressió, quan ha reduït la potenciació simbòlica de la paraula a una paraula sempre unívoca, sense connotacions, ni mítiques, ni culturals... [...] Ernst Bloch, un dels meus grans mestres [...] sempre explicava que les paraules diuen, però sobretot volen dir. Aquesta és la gràcia”
VICENT SALVADOR. Catedràtic de Filologia Catalana a la Univ. Jaume I de Castelló.
Núm. 393. Octubre 2002.
“La literatura educa per a les emocions. (...) Esdevé educadora en el més pur sentit del terme: et fa consolar dels mals, situar els béns, transcendir-los, observar-los en conjunt. I permet la funció mirall: veure a fora allò que et passa a dins.”
TERESA ROVIRA. Bibliotecària.
Núm. 409. Abril 2004.
“Recordo que el Sr. Rubió [es refereix a Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982), primer director de la Biblioteca de Catalunya], sempre deia que era tan instructiva l’estada a la biblioteca com el que es podia trobar als llibres. Per tant, com més estona s’hi passin, millor. Tanmateix sembla que hi hagi gent que els digui: “Agafa els llibres i fora!” ”
---------------
Entorn
CLAUDI ALSINA. Catedràtic de Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya
Núm. 296. Gener 1993.
“Tenim imatges, les podem fer servir. Menys pissarra i més imatge, més laboratori, més màquines. No pot ser que el nen que a casa té vídeos i té ordinadors, quan arribi a l’escola li ensenyin matemàtiques d’una manera ancorada en un passat en què tot això no hi era”
JOSEP M. AINAUD. Advocat, historiador i polític.
Núm. 315. Desembre 1994.
“ ersones com l’Artur Martorell van veure que l’observació [...] de la realitat que envolta els alumnes és el primer principi de l’educació: el coneixement real de la ciutat on vius, del barri on et mous, de les festes que se celebren (...). Li interessava que els alumnes llegissin del diari, i després que escoltessin la ràdio. Avui ho faria amb la televisió. Per què? Perquè això és el teu món circumdant.”
AVEL·LÍ ARTÍS GENER, TÍSNER. Escriptor.
Núm. 343. Octubre 1997.
“El senyor Panella era un home d’una sensibilitat extraordinària [...] Recordo com començava les classes els dilluns: [...] treia La Publicitat, i ens en llegia l’editorial. [...] No hi ha res al món tan eclèctic com l’editorial d’un diari, i a més d’un diari catalanista com era La Publicitat, que un dia parlava del conflicte dels Balcans i un altre de la misèria a l’Amèrica Llatina. [...] Comentàvem l’editorial, ell encarrilava el diàleg, i en sortien tot de lliçons: de geografia, història, política...”
----------------
Pensament
MARC AURELI VILA. (1908- 2001). Geògraf, polític, mestre i advocat.
Núm. 313. Octubre 1994.
“L’alumne ha de preguntar, s’ha de fer per manera que pregunti. No se li fa una lliçó magistral, sinó que pregunta moltes vegades mentre va resolent els problemes que se li van presentant, i el professor li diu moltes vegades: prova-ho tu mateix, i mira el llibre, el diccionari. L’alumne actiu era el secret de l’Escola Horaciana, i era el secret del doctor Estalella a l’Institut Escola."
SALVADOR CARDÚS. Sociòleg.
Núm. 316. Gener 1995.
“Retornem [a l’escola] el que podria ser el seu element més essencial: la defensa de la paraula; és a dir, l’aprenentatge de la reflexivitat i la consciència crítica. En un món en què predomina la imatge, la superficialitat, la rapidesa, la paraula acaba sent la millor arma de prevenció.”
JOSEP MARIA TERRICABRAS. Catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona
Núm. 324. Novembre 1995.
“El problema és que el mestre vol ensenyar el que sap quan el que hauria d’ensenyar és el que no sap, perquè l’únic punt de contacte entre el mestre i l’alumne és la ignorància, és a dir, la capacitat de plantejar-se coses davant el que no saben.”
XAVIER RUBERT DE VENTÓS. Filòsof i escriptor. Catedràtic d'Estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya
Núm. 332. Setembre 1996.
“Potser que busquem recursos, i evitem donar-los el resultat: amb imatges, amb metàfores, generant expectatives per despertar-los la curiositat... [...] Més que anticipar, crec que s’hauria de retardar la resposta fins que la necessitin i la demanin. Perquè, si no, és el que deia Adorno: el cinturó de castedat més segur contra tot saber és el “mig saber”. Qui mig sap una cosa creu que la sap i ja no es preocuparà mai de saber-la del tot.”
JULI PALOU. Professor de Didàctica de la Llengua a la Universitat de Barcelona
Núm. 346. Gener 1998.
“Fa uns quants anys, l’escola era el lloc on es rebia la informació. Ara se’n rep molta més fora i de llocs molt diferents. Per tant, l’escola passa a tenir dues funcions clares: una, donar una visió global del que passa al món; i dues, facilitar els mitjans per entendre-ho.”
ORIOL BOHIGAS. Arquitecte.
Núm. 363. Octubre 1999.
“A l’Escola del Mar, l’ensenyament no era només perquè els nens aprenguessin dades concretes, sinó perquè canviessin de manera de ser, milloressin i transmetessin aquesta millora a la resta de la societat.”
JORGE WAGENSBERG. Físic. Director de l'Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació La Caixa
Núm. 379. Abril 2001.
“A l’escola s’hi ha d’ensenyar a aprendre, a obrir la ment, a interessar-se per tot i a connectar el màxim de coses; no s’ha d’aprofitar l’escola per començar a transmetre tècniques, ni protocols, ni coneixements particulars. Entre altres coses, perquè això és una rucada: justament això s’aprèn ràpid, un cop ja està formada la ment, quan et professionalitzes i ho necessites.”
ALFONS CORNELLA. Físic i Professor de Sistemes de la Informació d’ESADE.
Núm. 408. Març 2004.
“Massa informació desorienta i aquí és on es necessita aquesta funció de guia que ha d’exercir el professor, d’ensenyar a tenir criteri. [...] Jo imagino una classe on el mestre anunciï: “La setmana que ve estudiarem les piràmides. Mireu què en trobeu”. A la següent sessió es comparteix el que s’ha trobat i en una tercera sessió s’hi posa ordre. En definitiva, estem creant criteri: criteri col·laboratiu. Evidentment, aquesta manera de fer és molt diferent de la de dir “les coses són així i així us les hem explicades”.”
JORDI COTS. Advocat, mestre i defensor dels drets de la infància.
Núm. 433. Octubre 2006.
“Cal fer que els infants reflexionin sobre els drets civils: la llibertat de pensament i religió, el dret de la protecció de la vida privada, etc. Cal fer-ho plantejar als infants, que es facin preguntes “inútils”, en el sentit positiu, filosòfiques, és a dir, que no són “pràctiques”. ”
----------------
Imaginació
GABRIEL JANER MANILA. Escriptor i catedràtic d’Antropologia de l’Educació de la Univ. de les Illes Balears.
Núm. 314. Novembre 1994.
“En els primers cursos s’ha de parlar d’interdisciplinarietat i de fomentar la imaginació no solament en la literatura, sinó en totes les assignatures. La física, per exemple, té molt a veure amb la imaginació. Les paraules, en termes de física, diríem que són líquides, perquè s’adapten a la forma que les conté, i agafen matisos determinats que ha de veure el nin.”
JOAN PERE VILADECANS. Pintor.
Núm. 367. Febrer 2000.
“A l’Escola del Mar, on vaig anar dels 8 als 13 anys, es potenciava tota la part més emocional de l’alumne: es feien molts treballs manuals, escrivíem moltes redaccions, hi havia un cap de cronistes, que canviava cada mes, havíem de passar comptes davant dels altres alumnes i els professors... "
MIQUEL DESCLOT. Poeta.
Núm. 406. Gener 2004.
“Crec que la poesia ha d’estar sonant constantment a l’escola i per qualsevol motiu i en qualsevol matèria, no només a classe de literatura. A classe de literatura, que s’hi faci una altra cosa. La poesia no és per ser estudiada: és per ser fruïda, t’ha d’arribar a agradar. [...] En una classe de ciències naturals s’hi hauria de recitar amb tota naturalitat un poema que parlés de l’alzina o del que s’escaigui.”
-----------------
Temps
JAUME CELA. Mestre.
Núm. 346. Gener 1998.
“Pares i mestres, tots una mica, hauríem de repensar la necessitat dels nens de tenir el seu propi temps lliure, organitzat per ells. [...] Hi ha com una mena de terror a no aprofitar el temps: als tres anys ja han d’haver començat l’anglès, i han d’aprendre a nedar de seguida... Per què?”
JOSEP MARIA ESQUIROL. Professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Núm. 458. Maig 2009.
“En educació és bàsic donar temps. [...] Però com que es considera, erròniament, que l’escola ha d’estar el màxim de connectada a la societat, aleshores aquesta hi projecta l’atapeïment. [...] I si a aquest atapeïment del currículum escolar hi afegim el de l’extraescolar, el resultat és que el nen es lleva pel matí i quan torna a casa al vespre està esgotat. No té temps per respirar tranquil, ni per agafar gust per les coses que demanen un temps diferent. No hi ha, per exemple, temps per badar, que és molt saludable.
----------------
Esforç
NEIL POSTMAN (1931 – 2003). Sociòleg i comunicòleg.
Núm. 319. Abril 1995.
“ ‘Barri Sèsam’, per exemple, vol fer creure que tot l’aprenentatge és divertit. I això no és veritat: ho pot ser una part, però no tot. Cal saber que l’aprenentatge, de vegades, exigeix molta disciplina i concentració, i que pot ser fins i tot frustrant. No és possible fer cançons amb tot.”
JOSEP BENET (1920 – 2008). Historiador i polític.
Núm. 320. Maig 1995.
“No tot ha de ser agradable. Aquesta em sembla una qüestió bàsica: l’ensenyament falla, en part, perquè es creu que la docència, l’educació, la formació, és una cosa senzilla, i que és fàcil accedir-hi. Doncs no: ensenyar i aprendre és dur.”
ARNAU PUIG. Crític i sociòleg d'art
Núm. 448. Març 2008.
“He estat director d’una escola i, tot i que sóc una persona “tova”, penso que amb la qüestió de l’ensenyament s’han de saber les coses que s’han de saber i, per tant, cal ser exigent. [...] Mira, tota la geologia i química que sé, les vaig aprendre a garrotades. Abans no m’interessava gens, [...] però m’ho aprenia perquè si no, no aprovava. Ara, en canvi, estic fascinat per la química sintètica.”
RAMON LAPIEDRA. Catedràtic de Física Teòrica de la Univ. de València.
Núm. 456. Gener-Febrer 2009.
“ A la fi (i no tant a la fi!) d’eixe esforç, hi ha la gratificació de comprendre, de lligar caps, de progressar [...] És que ningú, ni en l’ensenyament ni en la vida, no ens podrà suavitzar totes les arestes. L’esforç sempre serà necessari. Cal una mica de paciència, la capacitat de demorar la gratificació, que diuen els psicòlegs.”
---------------
Valors
ALBERT JANÉ. Escriptor i lingüista. Ex director de Cavall Fort.
Núm. 327. Febrer 1996.
“ Quins valors poden transmetre els mestres als nois i noies, si no els veuen reflectits a casa?”
LLUÍS FOLCH (1913-1999). Metge i pedagog.
Núm. 331. Juny 1996.
“ Al nano se l’ha d’educar a través de valors petits del seu entorn: l’amistat, el donar-se, l’acceptar, entre molts altres, i educar-lo per a l’esforç també. Aquests són els valors: valors que han de ser viscuts i no sols proclamats, perquè jo puc sentir important la democràcia, però m’haig de fer o haig d’aprendre a ser demòcrata. ”
OCTAVI FULLAT. Catedràtic Emèrit de Filosofia de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Núm. 338. Març 1997.
“Els valors no es poden ensenyar: el que ha de fer l’escola és presentar un professorat i uns agents educadors –inclosos els administratius, el consell escolar del centre, l’associació de pares, etc.- que tinguin una conducta basada en aquests valors. Els valors s’ensenyen practicant-los.”
MIQUEL CALÇADA. Periodista.
Núm. 428. Març 2006.
“A l’escola s’hi ha d’ensenyar matemàtiques, història, llatí, estratègies per pensar, per discernir... Però no com menjar o les normes de circulació.”
TERESA FORCADES. Teòloga i metgessa.
Núm. 434. Novembre 2006.
“ És molt important aquest tipus de reflexió: ¿avui en dia l’escola segueix essent la que prepara només per a l’àmbit públic o bé prepara per a la vida en tots els seus àmbits, inclòs l’àmbit domèstic i les seves tasques i obligacions? ¿Segueix essent l’àmbit públic prioritàriament masculí? ¿És llavors, l’escola, hostil per a les nenes? Penso que aquest és un marc d’anàlisi molt fecund. I és vàlid per reflexionar sobre si eduquem només per a la vida pública i com ens imaginaríem una educació que no fos així... ¿A l’escola s’ha d’aprendre a canviar bolquers i a fer paelles? I si no s’aprèn a l’escola, doncs, s’aprèn a casa... i a casa ¿qui ho ensenya? ¿La mama? Crec que és interessant veure-ho des d’aquest punt de vista: on hem de fer aquest canvi de rol i què significa l’educació i per a què educa . ”
CARME MIQUEL. Mestra i escriptora.
Núm. 451. Juny 2008.
“ En els meus últims anys de mestra, qui més ha influït en el sistema de valors, en els comportaments [...] de les criatures han estat els elements externs a l’escola. I aquesta hi ha hagut de lluitar molt a la contra: el sistema de valors que els xiquets i les xiquetes capten a la societat, moltes vegades és contrari al que volem transmetre a l’escola.”
Tags:
Comparteix
