Pensament i acció
Sense pèls a la llengua
01-06-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. El temps. Número 458
Català descafeïnat, amb sacarina i llet desnatada (I)
Amb el català, tothom s’hi atreveix. I una praxi ben habitual entre la majoria de mitjans de comunicació, aproximadament, al llarg de les dues darreres dècades o, fins una mica més i tot, ha estat la de fer servir un model de llengua gens acurat i ben poc genuí, amb pretextos tan absolutament surrealistes com ara que parlar català bé és molt difícil, o que el català genuí no és modern, o que no pot ser que els mitjans facin servir un model de llengua que no és el que utilitza la gent pel carrer; com si això no passés amb totes les llengües normals d’arreu del món...!
És a dir, en una situació tan precària i delicada com la de la llengua catalana, molts mitjans de comunicació, en comptes de mirar de donar a conèixer a les seves audiències un model genuí i nostrat que contribueixi a augmentar el respecte per l’idioma i a recuperar per al català el costum dels seus parlants de servir-se’n amb propietat, s’han dedicat, ras i curt, a escampar una varietat empobrida i contaminada de barbarismes fonamentalment procedents del castellà i una morfosintaxi a vegades aberrant, que no són ni tan sols majoritaris al territori, sinó propis dels parlars més contaminats de l’àrea metropolitana de Barcelona, on pel contacte constant amb el castellà, molts parlants, per bé que no pas tots, adopten una varietat plena d’impureses.
Com a conseqüència d’aquesta pràctica imprudent i irresponsable, s’ha produït una legitimació d’aquestes impureses per la via expeditiva del perquè-tothom-ho-diu i, ara, molts parlants creuen correctes solucions d’allò més inacceptables. Això és així perquè, seguint un criteri lògic, aquests parlants poc informats pensen que no poden ser incorreccions si les usen aquests professionals de la llengua. El que no poden ni arribar a sospitar és que, com que no vivim en un país normal, hi ha professionals que no actuen d’acord amb la lògica més elemental que regeix arreu, que és la de respectar les directrius de la màxima autoritat lingüística —en el nostre cas, l’Institut d’Estudis Catalans— i, per tant, van fent servir barcos, quadros i nòvios ben convençuts que són paraules incorporades acadèmicament al lèxic català perquè les veuen escrites als diaris i les senten a dir per la televisió.
Per tant, i aprofitant que ESCOLA CATALANA sempre ha estat un model a seguir en aquest sentit, presentem, a continuació, una breu llista de verbs que tot sovint podem trobar utilitzats pels mitjans i les corresponents solucions genuïnament catalanes, que són les que haurien de prevaler arreu i en tots els casos.
|
Expressions o mots inadmissibles |
Solucions aconsellables |
|
Decepcionar / decepcionat |
Decebre / decebut[1] |
|
Despedir |
1. Acomiadar 2. Sortir rabent |
|
Disfrutar |
Gaudir (de) |
|
Empalmar[2] (xutar sense parar la pilota). |
Xutar de volea (o de boleia) |
|
Fugar-se |
Escapar-se, fugir |
|
Invadir |
Envair |
|
Mimar[3] |
1. Aviciar 2. Amanyagar |
|
Recolzar[4] |
Donar suport |
|
Sublevar-se / Sublevació |
Revoltar-se / Revolta |
Els verbs de la columna de l’esquerra són inadmissibles, si més no, fins que l’IEC no s’hi pronunciï a favor algun dia, com ja ha fet amb mots com ara guapo, caldo, entregar, quadro, rotllo i tants altres, que figuren com a admesos al diccionari normatiu. La decisió ens pot haver agradat més o menys, però ens cal acatar-la perquè si tothom fa servir la llengua tal com li sembla que és millor —tant si és per defecte com si és per excés— i no reconeixem una autoritat aglutinativa que faci d’àrbitre, no ens en sortirem mai d’arribar a tenir-la cohesionada, polida i resplendent com la volem.
En el número vinent completarem aquesta llista, lògicament, sense pretensions d’exhaustivitat, amb substantius, adjectius i altres expressions, algunes de les quals ja hem fet sortir en aquest espai en números anteriors.
NOTES
[1] És correcta, en canvi, decepció.
[2] Empalmar només és admissible quan es refereix a connectar els dos extrems d’alguna cosa.
[3] Mimar només és admissible quan es fa servir en el sentir d’imitar o de fer mim.
[4] Recolzar és acceptable quan significa ‘descansar una cosa sobre un suport’, però no si el fem servir per a referir-nos a accions de solidaritat o de col·laboració amb algú o amb alguna causa o moviment social, laboral o polític.
Jordi Sedó és filòleg, sociolingüísta i docent
Tags:
Comparteix
