Pensament i acció
Sense pèls a la llengua
01-08-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Donasses. Número 459
Català descafeïnat, amb sacarina i llet desnatada (i II)
El mes passat oferíem una breu llista de verbs inadmissibles d’acord amb la normativa i, en canvi, freqüentment utilitzats en els nostres mitjans de comunicació. Al costat, oferíem també les corresponents formes que consideràvem admissibles i en aquest número, completem aquella llista amb substantius, adjectius i altres expressions que, tot i que tampoc no s’haurien de fer servir mai, són sovint utilitzades per la majoria de mitjans de comunicació en català del nostre país. Com el mes passat, també oferim, al costat de cada una, la corresponent alternativa:
|
Expressions o mots inadmissibles |
Solucions aconsellables |
|
Apreci |
Estima |
|
Arrepenjar-se |
Repenjar-se |
|
Aviam |
Vejam |
|
Barco |
Vaixell |
|
Bolos (Anar o estar de...). |
Gira (Anar o estar de...) |
|
Camarot |
Cabina |
|
Cantera, pedrera (1) (mots sovint utilitzats indistintament per a denominar col·lectivament el conjunt de jugadors d’un equip esportiu que s’han format en el filial). |
Planter |
|
Canyeria, tuberia |
Canonada |
|
Carcamal |
Vell xaruc |
|
Carpa (2) |
Envelat |
|
Casc (en expressions com casc antic) (3) |
Barri |
|
Colmado |
(Botiga de) Queviures |
|
Desaigua/desaigüe |
Desguàs |
|
Enxufe (en sentit figurat) |
Influències, padrins |
|
Esclar (4) |
És clar |
|
Farra |
Festa, gresca, barrila |
|
Gasto |
Despesa |
|
Manguera |
Mànega (de rec) |
|
Melena (5) |
Cabellera |
|
Metxa (6) |
Floc |
|
Nòria (d’un parc d’atraccions) |
Sínia, roda |
|
Nòvio/nòvia |
Company-a, xicot-a; promès-a (més formal); nuvi-núvia (si és punt de casar-se). En parlars baleàrics, novii-a (7) |
|
Pesat (8) |
Pesant |
|
Quarto (9) |
Habitació, cambra |
|
Reaci |
Reticent, refractari |
|
Sèrio |
Seriós |
|
Sisplau (10) |
Si us plau |
|
Suggerència / Suggerent |
Suggeriment / Suggeridor |
|
Tio |
1. Oncle 2. Paio, tipus |
|
Tonteria |
Bestiesa, estupidesa, bajanada |
|
Tonto |
Ruc, burro, animal, ximple |
|
Trajo |
Vestit |
|
Vivenda |
Habitatge |
|
Xilena (futbol) |
Xut de tisora |
|
Xivato |
Indicador, senyal Delator, espieta, xerraire |
Heus aquí, doncs, una petita mostra de les aberracions que es cometen diàriament en publicacions gràfiques locals, comarcals i nacionals, en els àmbits audiovisuals, en anuncis publicitaris i, fins i tot, en ocasions, en comunicacions institucionals de tota mena.
Lògicament, amb aquest article i el del número anterior, no hem pretès ser exhaustius, però sí que hem volgut oferir un seguit d’usos lèxics incorrectes que, si bé individualment no tenen prou cos per a dedicar-hi un “Sense pèls a la llengua” tot sencer, ens semblava que tampoc no podien quedar ignorats en un espai d’aquestes característiques.
NOTES
1. Cantera és un mot castellà inexistent en el nostre corpus lèxic i pedrera es refereix sempre a una mina a cel obert. Amb aquest significat, el mot és correcte.
2. Carpa és admissible només si es refereix a una determinada espècie de peix d’aigua dolça.
3. Casc només és admissible quan es refereix a una protecció per al cap com la que duen els motoristes o els soldats durant el combat.
4. Vegeu “Sense pèls a la llengua” del núm. 407 d'ESCOLA CATALANA.
5. Melena només és admissible per a referir-nos a un vòmit o a una deposició que conté sang.
6. Metxa és una paraula plenament catalana en altres accepcions, però no ho és si es fa servir en el sentit de ‘floc de cabells’.
7. Les formes novii-novia, són pròpies dels parlars baleàrics i ben vives en la parla habitual d’aquestes contrades. Pareu esment, però, que la forma femenina és plana i no esdrúixola. És, doncs, novia i no pas nòvia, com és pot sentir o veure escrit en alguns mitjans.
8. És preferible fer servir pesat en el seu sentit figurat per a qualificar qui és especialment avorrit o insuportable. En cas de voler referir-nos a una cosa o persona que pesa molt és preferible fer servir pesant. Pesat es pot fer servir també per a qualificar aquell qui és lent de moviments.
9. Només admissible per a referir-se a certes monedes antigues i, en plural (quartos), per a referir-se als diners de manera col·loquial.
10. Vegeu “Sense pèls a la llengua” del núm. 407 d'ESCOLA CATALANA.
Jordi Sedó és filòleg, sociolingüista i docent.
Tags:
Comparteix
