Pensament i acció
Sense pèls a la llengua
01-10-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'estat de la llengua. Número 460
DONCS
En ocasions, quan el parlant té la intenció de fer servir un nivell de llenguatge formal —per exemple, a l’hora de redactar una carta comercial—, sol incórrer en l’error de fer servir la conjunció doncs amb valor causal, com passa a la frase següent: *Us faig saber que em serà impossible assistir a la reunió que heu convocat, doncs he de sortir de viatge aquell mateix dia. L’oració catalana ben construïda, en canvi, és Us faig saber que em serà impossible assistir a la reunió que heu convocat, perquè he de sortir de viatge aquell mateix dia. Si es vol donar aquest to de formalitat que sembla perseguir la frase anòmala, sempre es pot fer servir ja que (Us faig saber que em serà impossible assistir a la reunió que heu convocat, ja que he de sortir de viatge aquell mateix dia). Fins i tot, podríem fer servir car, per bé que, en la frase que ens ocupa, podria resultar massa ampul·lós, segons el destinatari, si el que es busca és un estil formal, però de to quotidià. Car seria totalment adequat, en canvi, en un registre més literari o líric.
La confusió té l’origen en l’ús triple que es fa en castellà de la conjunció pues, que tradueix doncs quan aquesta conjunció expressa continuïtat o conseqüència. És a dir, quan es fa servir per a relacionar una oració amb l’anterior i donar a la introduïda amb doncs l’aspecte de ser la continuació d’alguna cosa encetada: Ho trobeu increïble, oi? Doncs espereu que us n’expliqui el final...! (cast: Os parece increíble, ¿verdad? ¡Pues veréis cuando os explique el final...!). Quan es fa servir com a conjunció il·lativa, també coincideix amb el castellà pues. Són els casos en què introduïm amb doncs la conseqüència d’una oració anterior: El Joan no ve i la Irene, tampoc. Doncs serem només quatre: la Laia, el Pep, tu i jo (cast: Joan no viene y Irene, tampoco. Pues seremos sólo cuatro: Laia, Pep, tu y yo). Fins aquí, no hi ha cap inconvenient a fer servir doncs en tots els casos en què el castellà usa pues.
El problema sorgeix quan es vol fer servir doncs amb el valor causal que pues té en castellà, cosa que se sol fer amb la intenció de donar a la frase un to més formal. Observem-ho: Le comunico que no voy a poder asistir a la reunión, pues tengo que salir de viaje ese mismo dia. L’ús de pues, en castellà, contribueix a conferir a la frase el to formal que es busca, però, en català, hem de tenir en compte que la conjunció doncs no té valor causal. És per això que la frase de més amunt *Us faig saber que em serà impossible assistir a la reunió que heu convocat, doncs he de sortir de viatge aquell mateix dia és defectuosa.
El fet que, en castellà, es faci servir pues com a conjunció il·lativa i també amb valor de continuïtat, igual que fem en català amb doncs, confon el parlant, que interpreta equivocadament que existeix una correspondència absoluta entre la conjunció catalana i la castellana, mentre que, com ja hem dit, a diferència del que succeeix amb doncs, el pues castellà té un valor causal que el català ha de buscar en perquè o altres conjuncions equivalents.
Mirem, per tant, de fer servir doncs només quan escau i evitem caure en el defecte descrit a les ratlles precedents. Com a recurs pràctic, podem dir que no és adequat l’ús de doncs sempre que pugui ser substituït per ja que o per perquè. Observeu que, en els exemples que es presenten com a correctes amb doncs, seria impossible fer aquesta substitució: Ho trobeu increïble, oi? *Ja que espereu que us n’expliqui el final...! (...!?) i El Joan no ve i la Irene, tampoc. *Ja que serem només quatre: la Laia, el Pep, tu i jo (...!?); mentre que, en canvi, en l’exemple on es presenta l’ús de doncs com a inadequat, sí que tindria sentit aquesta substitució: Us faig saber que em serà impossible assistir a la reunió que heu convocat, ja que (o perquè) he de sortir de viatge aquell mateix dia.
Jordi Sedó és filòleg, sociolingüista i docent - a/e: jsedo@xtec.cat
Tags:
Comparteix
