Pensament i acció
Sense pèls a la llengua
01-12-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
Vocabulari nadalenc
S’acosten les festes de Nadal i, per tant, haurem de tornar a fer servir un determinat vocabulari, unes expressions específiques que només ens serveixen en aquesta època de l’any o ens hi serveixen d’una manera especial. I la veritat és que si ens hi fixem, en trobarem un bon nombre que s’acostumen a fer servir de manera defectuosa o impròpia. Mirarem, per tant, de fer uns quants aclariments en aquest article perquè el lector n’estigui convenientment avisat.
Pel que fa al menjar, ja en un article anterior, vam alertar sobre la pronúncia del mot beixamel i sobre l’ús de la paraula cava, en comptes del xampany de tota la vida. Per tant, per tal de no repetir-nos, remetem al lector al “Sense pèls a la llengua” del número 424 (novembre de 2005). Però sí que voldríem referir-nos avui a dues altres menges que se solen consumir durant aquestes festes. Es tracta, en primer lloc, de la crema catalana (o, simplement, crema), que és tradicional en algunes cases com a postres del dia de Sant Esteve, i que, cada cop més, esdevé natilles, a causa de l’etiquetat comercial, d’aquests productes, invariablement escrit en castellà i que, a poc a poc, ha anat martellejant l’inconscient lingüístic del parlant català fins que aquest ha anat abandonant l’expressió genuïna crema o crema catalana, en benefici del castellanisme esmentat, que cal condemnar sense remissió. La segona menja és el raïm, que sol ser el primer aliment de l’any (o el darrer, segons com es miri) i que, a causa de les maneres de dir castellanes (la uva o las uvas), hi ha qui el posa en plural, *els raïms, pràctica completament aliena a les maneres de dir del català. A causa d’això, també se solen dir frases del tipus * A cada campanada, t’has de ficar un raïm a la boca, quan l’expressió adequada és A cada campanada, t’has de ficar un gra de raïm a la boca. Gra (de raïm), per tant i no raïm per a referir-nos a cada una de les peces del gotim; i grans (de raïm), si volem fer servir el plural. Reservarem, doncs, la forma singular raïm per a anomenar el tipus de fruita.
Permeteu-nos ara un comentari aliè a la lingüística, però que té molt a veure amb les festes de què hem parlat més amunt i, sobretot amb el manteniment dels nostres trets culturals, que també és, en part, l’objectiu d’aquesta sèrie. Es tracta de la substitució cada cop més preocupant dels nostres Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, que són els qui sempre ens han dut els regals, per l’aliè Pare Noel, que acostuma a prendre’ls el lloc fa uns quants anys; i ves que, amb tantes vegades com hem fet portar banyes a Ses Majestats, no prenguin un dia un atac de gelosia, se’ns enfadin i deixin de venir per sempre més...! No és una qüestió religiosa. Les raons del mercat ja s’han encarregat de llevar a totes aquestes festes el seu component religiós. És una qüestió de tradició. Vigilem, doncs, l’intrús Pare Noel, barrem-li el pas, mantinguem, si cal, les xemeneies plenes de sutge fins passat Reis i continuem escrivint la carta i traient al balcó les sabates plenes de menjar per als camells, que vénen cansats d’un camí tan llarg com han fet. I ja, de passada, si per Tots Sants recuperéssim la nostra castanyada de tota la vida, amb castanyes i moniatos, i bandegéssim definitivament l’anglosaxó Halloween, també aniria bé. Encara que no ho sembli, aquestes coses també ajuden a mantenir neta i polida la llengua catalana.
Tags:
Comparteix
