Pensament i acció
Sense pèls a la llengua: Frases fetes (I)
15-09-2011
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. L'educació per al consum. Número 472
El corpus de frases fetes d’una llengua que està en contacte amb una altra de més forta es troba igualment exposat al perill d’interferència que suporten les altres parts de l’idioma, el lèxic, la sintaxi, la morfologia, etc., ja que, sovint, el prestigi que solen atorgar els seus parlants a la considerada superior actua com un element d’inhibició que comporta sovint la caiguda de certes paraules o expressions, que van sent substituïdes, normalment de manera lenta però inexorable, per d’altres que pertanyen a la llengua que s’hi superposa.
Les frases fetes ens semblen un aspecte prou important, si més no, com per a dedicar-hi un article dels d’aquesta sèrie, que no pretén, lògicament, ser exhaustiu, sinó només testimoni d’un fenomen que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra responsabilitat com a membres de la comunitat catalanoparlant i, sobretot, com a usuaris d’una llengua amb dificultats que no té, ni de bon tros, garantida la supervivència ni tan sols a mig termini. I ens sembla un aspecte important per la seva transversalitat en l’ús, per la seva capacitat expressiva i, sobretot, perquè les frases fetes, com a manifestació que són de la particular manera d’interpretar la realitat d’una determinada comunitat lingüística, d’acord amb la percepció del món que els dóna la seva cultura, són capaces de caracteritzar una llengua i de donar-li especificitat.
En primer lloc, i a tall d’exemple, ens referirem a ‘*prendre el pèl’, que es fa servir molt sovint en la llengua actual, però que no té gens de tradició en català perquè l’hem calcada de la castellana ‘tomar el pelo’ i, per tant, hauríem de mirar d’evitar-la. En català, tenim un bon nombre d’expressions que, sense obligar-nos a caure en l’encarcarament o en l’arcaisme, són capaces de proporcionar-nos una riquesa expressiva extraordinària. Fixeu-vos, posem per cas, en ‘aixecar la camisa’, que seria ben bé l’expressió més propera a ‘tomar el pelo’ i que és (encara) perfectament vàlida i que ho serà, si més no, fins que la innecessària i irresponsable marginació a què la sotmet el catalanoparlant acabi de sufocar-la del tot. Però, si en determinades ocasions, trobem que ‘aixecar la camisa’ no s’adiu del tot amb el sentit que volem donar a la nostra comunicació, sempre en podem trobar d’altres de significats semblants que ens poden fer perfectament el servei, com ara ‘prendre el número’, ‘rifar-se’ o ‘passejar-se’. Aquest mestre, els nois se’l rifen (o se’l passegen) tant com volen. Em sembla que li han pres el número. Fins i tot, en els casos en què ‘tomar el pelo’ i, per tant, ‘*prendre el pèl’ no vol dir ben bé ‘enganyar’, sinó que es fan servir com a sinònims de burlar-se d’algú, disposem de formes que poden conferir al missatge una mica més d’expressivitat popular que no pas la que comporten els asèptics verbs ‘burlar-se’, ‘mofar-se’ o ‘riure’s’. Es tracta de ‘fúmer-se’ o ‘fotre’s’, que són mots ben vius i amb una força innegable. La frase *Els vaig fer fora quan em vaig adonar que l’única cosa que volien era prendre el pèl a la pobra àvia, posem per cas, hauria de ser corregida substituint-la per Els vaig fer fora quan em vaig adonar que l’única cosa que volien era fotre’s (o fúmer-se) de la pobra àvia.
N’hi ha d’altres, com ara ‘*marejar la perdiu’, també de nul•la tradició en la nostra llengua, i que, en canvi, se senten ben sovint. No és ben bé el mateix, però mireu si ‘embolicar la troca’ o, simplement, ‘embolicar’ no ens pot fer ben bé el fet en la majoria dels casos. Fixeu-vos en les frases següents: *Quan es tracta de pencar, no sé com s’ho manega, però sempre procura marejar la perdiu i, quan ens en volem adonar, els altres ja li hem fet la feina i *No re! No maregis tant la perdiu: t’he dit que t’hi posis ara mateix, a fer els deures! Serien molt més nostres si haguéssim dit: Quan es tracta de pencar, no sé com s’ho manega, però sempre procura embolicar la troca i, quan ens en volem adonar, els altres ja li hem fet la feina i No re! No m’emboliquis: t’he dit que t’hi posis ara mateix, a fer els deures!
Totes les propostes que hem fet en aquest article per tal de substituir les frases fetes castellanitzades no fan esdevenir artificial el discurs perquè són ben vives encara en la nostra llengua, però ho seran cada cop més si tots plegats ens posem a fer-les servir en comptes de les que hem copiat innecessàriament del castellà perquè, així, contribuirem a difondre-les i cada cop seran més nostres.
En el proper número continuarem parlant de frases fetes.
Comparteix
