Pensament i acció
Sense pèls a la llengua : Gran, gros
01-02-2010
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Entorn digital. Número 462
Gran, gros
Heus aquí dos adjectius que el parlant de llengua catalana, a vegades confon perquè no acaba de tenir clars els límits que els diferencien; uns límits, d’altra banda, que, com intentarem deixar ben clar no són gens difusos. Ans al contrari, són ben definits i precisos.
Cal dir, de bon antuvi, que centrarem el nostre comentari en l’aspecte que els fa confusos, que és el fet que tots dos es refereixin a una qualitat dels objectes que té relació amb la quantitat d’espai que ocupen: un paquet gros, una butllofa grossa, una habitació gran, un llac gran. Bandejarem, per tant, el significat de gran com a sinònim de magnífic i també el que fa referència a l’edat perquè sintagmes com ara una persona gran o una gran persona no indueixen en absolut a confusió amb la paraula gros.
Potser la desorientació que té el parlant amb aquests dos adjectius, a banda de la proximitat dels significats, parteix del curiós fenomen que comparteixen pràcticament tots els antònims: petit, menut, etc.; i això fa que, en alguna mesura, per la via dels contraris, es percebin amb una certa capacitat de sinonímia. En canvi, això no és ben bé així perquè, com veurem, no volem dir el mateix quan diem, posem per cas, que una caixa és gran que quan diem que és grossa, fins i tot si es tracta de la mateixa caixa.
Normalment, la confusió es produeix en benefici de gran i en detriment de gros, cosa que pot comportar la caiguda del darrer i el consegüent empobriment de la llengua, igual que pot passar amb altres parelles, actualment en perill, com ara caixa/capsa, aviat/d’hora, aixecar-se/llevar-se, ficar/posar, tarda/vespre i tantes altres.
Si volem fer servir ambdós mots amb propietat, només ens cal recordar que direm gros tan sols si volem posar l’accent en el volum d’un cos. En els altres casos, serà més indicat fer servir gran, tant si es tracta de superfície, com si es tracta de capacitat. I és molt important, en aquest punt, no confondre capacitat amb volum encara que totes dues qualitats es mesurin amb litres o amb unitats cúbiques. Així, direm un jardí gran o una cuina gran perquè ens referim a la seva superfície. De la mateixa manera, direm una maleta gran o un jersei gran perquè parlem de la seva capacitat. En canvi, direm uns préssecs grossos o el dit gros del peu perquè ens referim al seu volum. No pas a la seva capacitat. És a dir, a l’espai que ocupen i no pas a la quantitat de matèria que poden contenir, per bé que estrictament des del punt de vista de la física, siguin dos aspectes d’un mateix fenomen.
Per això, quan diem una caixa grossa volem dir ‘una caixa voluminosa’, ‘una caixa que ocupa molt d’espai’, mentre que quan diem una caixa gran, fins i tot si es tracta de la mateixa caixa, volem dir ‘una caixa que pot contenir una considerable quantitat de matèria’. Una tassa pot ser grossa i petita alhora. Grossa si ocupa molt d’espai, però petita (és a dir, no gran) si, al mateix temps, no hi cap gaire líquid perquè el disseny sigui de parets i nansa molt gruixudes i peu alt, posem per cas.
Esmerem-nos a dir les coses tal com són i la llengua ens ho agrairà esdevenint cada cop més útil i, sobretot, més nostra.
Jordi Sedó és filòleg, sociolingüista i docent - a/e: jsedo@xtec.cat
Tags:
Comparteix
