Pensament i acció
Sense Pèls a la llengua: Número i nombre
01-02-2009
Autor
Publicat a:
Escola Catalana. Física. Número 456
Llarga és la llista de parelles de paraules en català que, amb significats propers dels dos elements que les formen, es van diluint l’una en l’altra fins que una de les dues va deixant de fer-se servir i inicia una tendència a desaparèixer, mentre que l’altra, normalment la que té una forma més semblant a la castellana, pren l’espai semàntic de la primera. Tal és el cas del segon element de parelles com ara caixa/capsa, caixó/calaix, gran/gros, treure/prendre (en el sentit de robar), ficar/posar, menjar/dinar, tarda/vespre, adéu/passi-ho bé i tantes altres, entre les quals, podríem incloure la que tractarem a continuació: número/nombre.
No cal dir que aquesta és una tendència de les més pernicioses perquè, d’una banda, comporta l’empobriment de la nostra llengua, que va perdent corpus lèxic i, per tant, precisió a l’hora de referir-nos a determinats conceptes, però també —i molt més important— perquè denota una innegable submissió del pensament. És a dir, si el català, en un moment determinat de la història, va necessitar crear una diferència entre els dos elements de les parelles de més amunt és perquè concebia el món de tal manera que les representacions mentals d’una capsa i d’una caixa, posem per cas, eren diferents i necessàries, cosa que no succeïa entre els castellans, que en tenien prou amb caja. I, si en un moment determinat de la història hi havia una fórmula de comiat d’arrel religiosa —adéu— i una altra d’arrel no religiosa —passi-ho bé— devia ser perquè els parlants van considerar necessari poder optar en un cas i en un altre per una solució o l’altra. La desaparició, doncs, d’aquestes parelles és un clar indicador que el nostre pensament es va acostant cada cop més al pensament castellà sense que hi hagi correlativament un moviment invers compensador. I no cal ni dir que aquesta és una tendència d’allò més perillosa.
Per tal de sortir-hi al pas, doncs, tinguem ben present que la paraula número es refereix estrictament a un signe gràfic que representa una quantitat, però no es refereix a aquesta quantitat. Així, podem dir El número 2 té la forma d’un cigne o Porto el número 3.124 de la rifa, frases en les quals, com es pot veure, no es fa referència a una quantitat, sinó al signe gràfic. A la primera frase, el número 2 no designa cap quantitat i, a la segona, el 3.124 es refereix estrictament al número, però, tampoc no hi ha una referència explicita a cap quantitat. És a dir, no hi ha referència a dues unitats en el primer cas i tampoc no n’hi ha a 3.124, en el segon.
La paraula nombre, en canvi, sí que és la indicada per a referir-nos a la quantitat. Així, direm, per exemple, Hi havia un nombre tal de persones esperant per fer-se el passaport, que vaig haver de girar cua i tornar l’endemà, o bé El 7 és un nombre primer. Observem que, en tots dos casos, hi ha una referència clara a la quantitat. A la primera frase, fins i tot, podríem substituir el mot nombre per quantitat: Hi havia una quantitat tal de persones esperant per fer-se el passaport, que vaig haver de girar cua. Això succeeix normalment en la majoria de les ocasions en què cal fer servir nombre i no número i és recomanable fer-ho servir com a prova davant del dubte: si és possible fer la substitució per la paraula quantitat, probablement la paraula escaient serà nombre i no pas número. En el segon exemple, no és possible fer aquesta substitució perquè el concepte a què es refereix ha quedat fixat en l’expressió nombre primer, però anàlogament al que succeeix a l’altre exemple, tampoc no hi ha una referència al signe gràfic, sinó clarament a la quantitat, perquè el concepte de nombre primer es basa estrictament en la incapacitat d’un nombre de contenir quantitats enteres idèntiques un determinat nombre de vegades.
La paraula xifra, en canvi, sí que aglutina tots dos significats i, per tant, és possible servir-se’n tant en el sentit de signe gràfic (El número 512 és de tres xifres), com en el sentit de quantitat (Per la fitxa d’aquest jugador, demanen una xifra que el club no pot assumir).
Procurem vetllar per aquests detalls, que poden semblar menors però que són tan importants que respectar-los ens farà evitar que un dia hàgim d’anar amb compte amb altres detalls que no ens semblaran menors de cap manera. Els docents, que sovint hem de referir-nos a quantitats i als signes gràfics que les representen davant d’individus en edats d’aprendre i de fixar aprenentatges, tenim una especial responsabilitat en aquest sentit perquè, tal com fixin aquests aprenentatges els nostres alumnes, així els reproduiran en el futur i, probablement, durant tota la seva vida.
Jordi Sedó és sociolingüista i docent
jsedo@xtec.cat
Tags:
Comparteix
