Pensament i acció
TASQUES CONNECTADES. Conversa amb...
30-11-2010
Autor
Oriol Lladó (text); Riki Blanco (il·lustració)
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2010/11. Número 16
Ampliar...
Manel Esteller
Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) és expert en epigenètica, disciplina que estudia modificacions en l’expressió de gens que no es troben en la seqüència de l’ADN i, per tant, no són heretables. La seva obra científica ha suposat la base per a l’aprovació recent d’alguns fàrmacs antitumorals i obre el camí per conèixer l’epigenoma humà, un projecte internacional en què Esteller ocupa un paper rellevant.
«Investigació i innovació, la recepta per tornar a generar riquesa»
Manel Esteller és un dels investigadors més reconeguts en el camp de la lluita contra el càncer. És autor de més de 200 articles científics i editor de diverses publicacions de rellevància internacional. Reivindica que invertir en innovació «és clau en un país petit com és Catalunya».
L’epigenètica és poc coneguda però ocupa un espai molt important en la lluita contra el càncer i altres malalties cròniques. Quins resultats poden portar les seves investigacions en la vida dels pacients?
L’epigenètica tracta de les modificacions químiques que s’afegeixen als nostres gens i que fan que estiguin més o menys actius. Demostra que no es pot ser purament determinista i que certes conductes deixen una empremta a les nostres cèl•lules i, potser, també a la nostra descendència. A efectes pràctics, les investigacions han servit per trobar nous biomarcadors predictors del comportament de la malaltia i per aconseguir fàrmacs més eficients per tractar certs tumors.
Què significa el premi de la Cimera Mundial de la Salut i Premi Pfizer a la Innovació en la Investigació Biomèdica, concedit a l’octubre, en la seva carrera professional?
Una gran alegria. És curiós veure com el món ha canviat i, ara, des del nord d’Europa es reconeix la tasca que es fa al sud. De cara a la meva recerca, el més interessant és que farà pensar a la indústria farmacèutica, a la sanitària i als gestors de la salut que l’epigenètica és una àrea a tenir en compte per millorar la salut del ciutadans.
La investigació és oportunitat, en cas de crisi. Però normalment és vista com un problema, un llast.
Ampliar...Invertir en investigació, tot subratllant el nostre paper en la societat del coneixement, és l’únic camí per tornar a generar riquesa sense explotar la naturalesa ni perdre serveis socials. Per a un país petit com Catalunya és clau.
Quins consells dóna als nous investigadors?
Persistència i treball dur. L’èxit moltes vegades està més relacionat amb la perspiració que amb la intuïció. Obrir-se al món sense perdre les arrels. Aprendre dels que saben, siguin on siguin. Viatjar i tornar a portar aquesta riquesa de coneixement a casa.
Si per unes hores pogués ser conseller de Sanitat...?
Vaja, és complicat això. Suposo que m’estaria barallant moltes hores amb el conseller d’Economia buscant més recursos per augmentar l’esperança i qualitat de vida de les persones. Crec que el convenceria assegurant-li que la inversió en el veritable talent científic, objectivable externament, generaria un benefici econòmic. Segur que intentaria portar els millors professionals sanitaris i investigadors del món oferint-los les millors condicions, sense les limitacions de cert funcionariat. Apostes en aquest sentit s’estan fent i són exitoses, com el programa de la Institució de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
Reduir llistes d’espera... La investigació també millora el dia a dia, no?
Els millors hospitals per atendre els pacients són els que també desenvolupen millor la investigació. No em cansaré mai de repetir-ho. Ambdós conceptes van de la mà.
Va formar-se a la John's Hopkins University i ara treballa en una unitat relativament petita, a ‘tocar’ del lloc on va néixer. Ha parlat sovint d’equilibri territorial.
L’equilibri territorial és clau i indesxifrable per a la internacionalització. Que un investigador fill de Sant Boi de Llobregat des de l’Hospitalet pugui fer una recerca que és competitiva respecte la dels grups més prestigiosos dels centres biomèdics dels EUA, era impensable quan vaig començar. Això sí, ens queda moltíssim camí per cobrir, per buscar l’excel•lència investigadora d’institucions com Johns Hopkins University, M. D. Anderson i Massachusetts Institute of Technology.
En la seva feina hi ha el cor del treball en xarxa: professionals de diferents especialitats aproximant-se a una malaltia molt complexa i a prop dels pacients. Per què?
Moltes de les malalties humanes, com el càncer, l’arteriosclerosi o l’Alzheimer, tenen causes complexes. No es tracta només d’un petit defecte que les provoca sinó que hi conflueixen múltiples causes. Per tant, la cerca de millors tractaments ha de venir de múltiples branques.
Un domini que el descrigui.
Curiositatsempreencesa.cat
Oriol Lladó i Esteller és periodista.
Comparteix
