Pensament i acció
Tasques connectades: La complicitat es guanya cada dia
15-12-2009
Autor
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2009. Número 13
Ampliar...
«LaBreu Edicions s’autogestiona, distribueix i estampa tot allò que estima». Així es presenta aquesta editorial petita de grans ambicions. Té cinc anys de vida i ja no és un secret, sinó una realitat. Han recuperat autors pendents al nostre país (Dovlàtov, Herbert, Larkin) i tenen un catàleg de poesia madur i seriós. Són reconeguts per la crítica, els llibreters i els lectors. Aprofiten l’espai que deixa lliure el concentrat mercat editorial en català per publicar el que, per mandra, temor o càlculs, les grans no fan.
On us podem classificar en la «cultureta»?
Ester Andorrà (EA): No ens poden classificar, aquí hi ha la gràcia i la pega. De moment som associació sense ànim de lucre i això, en edició, passa poques vegades.
Miquel Adam (MA): El pas de la «cultureta» a la cultura la fan aquells que treballen i punt. Això de la «cultureta» jo no sé què vol dir... Millet? Tres per cents? Premis literaris adulterats?
Marc Romera (MR): De totes formes, a la nostra manera, hi fem una aportació, a la «cultureta»: apostem per una literatura de qualitat i que ha quedat exclosa, precisament, de la «cultureta» més rància i endogàmica, la de les capelletes i de les mitificacions prematures, i ho fem apostant per autors que han estat incomprensiblement silenciats i ignorats i aporten molt més que algunes patums que s’ofeguen en la mediocritat. També aportem autors novells amb la certesa que algun d’ells acabarà essent part del cànon, d’algun cànon, si més no. I omplim forats inexplicables amb autors que no havien estat abans traduïts.
En el pot petit...
EA: La màgia del petit crea curiositat i, la majoria de vegades, complicitat per part dels autors, els lectors, els llibreters i els programadors. També crea recels en segons quina mena de gent.
MA: Volem correspondre a la complicitat amb feina ben feta. El lector en català ja ha patit massa desencants.
MR: Quan ets petit, en aquest món, on el consum i l’èxit fàcil són l’únic que interessa, no tens més remei que ser autèntic. Si no ho ets, millor que pleguis o te’n vagis a formar part d’algun gran grup.
L’aposta per dues traduccions de «grans pendents» (La zona, de Serguei Dovlàtov i Un bàrbar al jardí, de Zbigniew Herbert) us ha donat una certa notorietat. Us voleu «introduir» en la lliga dels «grans»?
EA: Considerem que amb els primers números de la col·lecció «Alabatres» (Andreu Subirats, Jordi Vintró, Josep Pedrals...) ja jugàvem a la lliga dels grans. No cal ser estranger i estar mort per ser valorat.
MA: El mercat editorial en català ha patit els darrers anys un procés de concentració molt important, cosa que fa que deixin un espai preciós perquè d’altres puguem publicar el que ells, per mandra, temor, experiència o perquè tenen un comptable apuntant constantment el clatell de l’editor, no fan.
MR: Ni som competència per als grans ni tenim cap intenció de competir-hi. Tot i així, ja passa a molts llocs que escriptors de prestigi, o fins i tot d’èxit, se senten cansats de les grans editorials i de la despersonalització en el tracte i en les promocions que han de patir; prefereixen el tracte personal i proper dels petits editors, que en tenen cura d’una manera molt més constant i molt més duradora, a part que així poden tractar directament amb l’editor, en tots els sentits. Un editor que encara es pot considerar «literari». Els grans grups s’han convertit en simples calculadors de màrqueting.
La cultura catalana, una paraula i un domini. Jo començo: dubte.org
EA: ficció.etc, epopeia.cat, il·lusió.org
MA: monopoli.es, i el.moviment.es.demostra.caminant.org
Tags:
Comparteix
