Pensament i acció
Temps de música, música del temps
01-06-2009
Autor
Montserrat Sobrevias
Publicat a:
Escola Catalana. El temps. Número 458
Aquesta és una proposta didàctica adreçada al professorat d’educació infantil o primer cicle de primària de qualsevol escola que vulgui treballar el pas de les estacions de l’any a través del llenguatge artístic i sobretot a partir de l’art més efímer: la música.
El gran músic Antonio Vivaldi (1678-1741) ens va deixar el concert de Les quatre estacions. El nostre objectiu serà fer entrar aquesta música dins les aules a partir d’un treball d’anàlisi i de coneixement d’aquestes obres adaptat a l’edat dels infants. Així com vagi passant el curs anirem introduint un moviment de cada una de Les quatre estacions amb l’ajuda de l’especialista de música i amb aquestes orientacions que es detallen a continuació.
Les audicions seran l’eix central d’aquesta proposta però es complementaran amb una treball paral·lel de cançons, poesies i dites relacionades amb cadascuna de les estacions, com també amb l’observació de làmines d’art de pintors que també van deixar plasmat el pas del temps en la seva obra pictòrica. Per exemple, el pintor italià Giuseppe Arcimboldo (1527-1593), conegut sobretot per les seves pintures del rostre humà representades a partir de flors, verdures, fruites, animals...i que té diversos títols específics sobre les estacions; ens donarà peu perquè sempre tenguem alguna làmina per observar i parlar-ne. Les seves cares no deixen indiferent ningú i tenen sorpreses que fascinen els infants. Sobretot intentarem que aquestes activitats siguin una motivació cap a la creativitat artística del nostre alumnat.
A l’hora de presentar audicions musicals cal tenir en compte uns quants aspectes metodològics: és convenient que les audicions que oferim als infants siguin del nostre grat, i és obvi que prèviament les haurem escoltades i programades amb tot detall; és important disposar d’unes bones condicions ambientals i acústiques bàsiques, com per exemple triar el moment del dia més adient, fer-ho en un espai acollidor i confortable, ambientar la sala amb llum tènue, que la sala no tingui interferències sonores i, sobretot, que els aparells de música siguin de qualitat; és un bon moment per reforçar el treball d’hàbits: atenció, postura corporal…però també és una bona ocasió per establir el sentiment de pertinença al grup.
Si l’audició és tot un acte cerimonial de col·locació, de presentació, d’ambientació… el temps d’escolta activa i concentració amb la música ha de ser molt breu. Difícilment els infants podran escoltar amb atenció més de tres minuts. Aquests pocs minuts han de ser màgics, transcendents i significatius i hem de tenir molt clar que a part de passar-hi gust, cada audició servirà per treballar conceptes diferents. Aquesta escolta de vegades anirà acompanyada de petits moviments corporals, que no perjudicaran l’atenció però que ajudaran a integrar dins el propi cos melodies, ritmes, intensitats, repeticions, sonoritats... La mateixa audició repetida diverses vegades permetrà afegir-hi nous ingredients i que cada vegada posem l’atenció en aspectes diferents.
Totes les audicions ens serviran per establir una conversa on tots podrem expressar els sentiments i les emocions que l’escolta de la música ens produeix. Finalment haurem de preveure com avaluarem el grau d’assimilació i memòria dels infants quant a la identificació i reconeixement de les obres.
La tardor tot ho canvia de color!
La primera audició la farem un cop començada la tardor, i evidentment serà un dels moviments del concert de Vivaldi que duu aquest títol.
El 1r moviment Allegro de la Tardor, op. 8, n. 3 del Concert en Fa Major RV29 dura més de cinc minuts; als infants només els farem escoltar els primers minuts i arribat el punt precís abaixarem el volum progressivament.
Aquesta audició es repartirà en diferents sessions. Inicialment servirà per presentar la figura de Vivaldi i per explicar als infants una narració sobre la vida d’aquest músic però sobretot remarcarem uns fets anecdòtics que serveixin per recordar-lo: un músic que va viure fa més de 300 anys a la ciutat de Venècia, que és una ciutat plena de canals i on transiten amb barques. Tenia els cabells roigs, sabia tocar el violí molt bé, també inventava músiques que va deixar escrites en partitures, per això els músics d’avui dia encara les poden tocar...
L’explicació podrà anar acompanyada de la reproducció d’un quadre amb el retrat de Vivaldi o d’algun quadre del segle XVIII de la ciutat de Venècia; així tendran un referent visual que es podrà relacionar amb la música.
El primer dia només escoltaran el primer minut d’aquest moviment, fins al moment que un violí solista comença una nova melodia a base d’arpegis i escales descendents.
Una segona audició d’aquest primer minut ens farà posar l’atenció en com l’orquestra va repetint melodies amb diferents intensitats. La mestra adoptarà un gest de mans obertes quan l’orquestra soni fort i, en contraposició, el gest de mans que es tanquen ajudarà a entendre el concepte de canvi d’intensitat. Segurament els infants imitaran aquests gests de la mestra espontàniament o, si no, els convidarem que també ho facin.
Un altre dia en sentirem un bocinet més (fins aproximadament el minut 2,30) i ara centrarem l’atenció en el violí solista que sona amb claredat; aquest dia serà per aprofundir sobre el timbre propi del violí i per parlar de les característiques d’aquest instrument. A part d’aquesta audició seria molt interessant que els infants poguessin gaudir d’una audició en directe d’algú que toqués el violí, d’un pare o una mare de l’escola, d’un alumne dels grans... Si no disposem d’un violí de veritat en podem tenir un de retallat de cartó, ben pintat i de mida autèntica i farem que els infants se’l col·loquin sobre l’espatlla esquerra, i al mateix temps que escolten la melodia podran imitar el gest del violinista. Un bon corbatí o un petit frac, ajudaran a fer aquesta imitació més versemblant.
Quan l’ hivern neix, el fred creix!
Quan arribi l’hivern i millor si és un dia en què plou, presentarem l’audició del 2n moviment Largo de l’Hivern, op. 8, n. 4 del Concert en Fa Menor RV 297 (2,15)
Aquí podrem parlar de l’ambient de l’hivern, ja que la música ens suggereix un cert recolliment a l’interior de les cases en dies de fred. Sobretot aquest moviment ens descriu la caiguda de la pluja. El concepte musical que treballarem serà el de dos plans sonors que sentim a l’hora: A la melodia principal que toca el violí solista que va fregant l’arquet s’hi superposa el pizzicato dels violins (pessigant les cordes) que imita el so de les gotes de pluja que cauen sobre la teulada. Ho entendran fàcilment si ho experimenten corporalment: Escolten aquest fragment musical, primer col·locats per parelles i un infant amb els ulls tancats ara nota com l’altre company li va tocant l’esquena d’una manera continuada, o bé ara li va donant petits toquets al mateix temps que sentim les gotetes de pluja. És molt agradable sentir aquesta experiència de tres en tres, de manera que un nin o una nina pugui notar com una mà li frega l’esquena de manera seguida i lliscant tal com va fent la música del solista i, al mateix temps, pot notar com un altre li van donant petits copets intermitents a la panxa al mateix ritme que el pizzicato.
La flor riallera saluda la primavera!
Arriba el bon temps, és el moment de l’audició del 1r moviment Allegro de la Primavera, op. 8, n. 1 del Concert en Mi Major RV269 (3’27)
Aquesta audició, tant descriptiva dels paisatges primaverals servirà per que els infants reconeguin la seva estructura, que és la típica forma de rondó. Un tema que es va repetint com una tornada i es va alternant amb altres temes diferenciats. Tendrem en compte el següent musicograma de manera orientativa per saber quan pertoca diferenciar cada subtema.
Podrem presentar la música acompanyada d’imatges fotogràfiques, d’un PowerPoint.
Tenint en compte els apartats d’aquesta audició, procurarem que els infants els puguin identificar amb un gest diferenciador o bé hauran de triar i aixecar una targeta amb el símbol al·lusiu corresponent, o hauran d’assenyalar la fotografia que pertoqui (d’ocells, de flors, de tempesta...).
Posteriorment observarem en DVD interpretacions de la primavera per diferents músics, en el Youtube se’n poden trobar de molta qualitat.
També estarà bé que pintin o dibuixin lliurament mentre escolten la música.
A l’estiu, tota cuca viu!
Farem l’audició del 2n moviment Adagio de l’Estiu op. 8, n. 2 del Concert en Sol menor RV 315 (2’16) quan ja s’acosti el final de curs, i ens servirà per recordar tot el que hem après sobre Vivaldi i sobre el que ens ha transmès la seva música en el transcurs de les diferents estacions. Amb l’adagio de l’estiu identificarem l’ambient pesant i tranquil de les migdiades estiuenques representat per un violí solista. El concepte musical que treballarem serà el contrast d’intensitat i també rítmic i ho entendran perquè la pau de l’estiu que ens dibuixa el violí serà envaïda per mosques i mosquits que de tant en tant compareixeran per molestar-nos. La música ràpida i curta de violins, violoncels i contrabaixos que identificaran amb aquestes mosques contrastarà amb la pau i serenor del violí inicial, el qual serà escoltat amb posició de descans, i/o dormir, mentre que els moments de les mosques empipadores podran ser identificats amb una bona agitació de braços en senyal de fer-les fugir.
Serà interessant disposar d’un espai on es documenti fotogràficament i on quedi constància de tot allò que anirem fent progressivament al llarg del curs escolar, començant per tot allò que farem durant el temps de tardor, per acabar a final de curs amb les activitats estiuenques. Tot el treball serà més significatiu si les exposicions de les imatges de les obres d’art observades, de les fotografies dels moments de la realització d’audicions dins les aules, com de les mateixes creacions dels infants, quedin a l’abast de tota la comunitat escolar.
En definitiva, si volem que el llenguatge artístic entri de veritat a la vida de l’infant, totes aquestes activitats proposades no es poden presentar des de la perspectiva única del coneixement. Cal que estimem i valorem l’art que volem presentar als infants, perquè puguin apreciar la bellesa continguda en les obres. Una mestra amb una actitud oberta a les sensacions, que s’emociona, que es sorprèn, que admira la genialitat dels creadors, i que ofereix al seu jove alumnat el contacte amb el món de l’art està sembrant una llavor que, amb el pas del temps, fructificarà en persones sensibles que podran valorar el llegat que ens han deixat els grans mestres. Vet aquí la importància del pas del temps...
Montserrat Sobrevias Servet és mestra i professora associada de la UIB de Desenvolupament de l’Expressió Musical i la seva didàctica
Tags:
Comparteix
