Pensament i acció
Un estatut sense renúncies
17-03-2004
Autor
En la fase actual del procés d’elaboració de l’estatut i de la seva possible aprovació, les notícies que surten a la premsa, reduint les distàncies entre els partits polítics un dia i augmentant-les l’endemà, incrementen el desconcert de la ciutadania. Crec que la utilització dels mitjans de comunicació ha estat excessiva i ha arribat a extrems com el fet de donar pels i senyals d’una reunió suposadament “secreta”. És evident que en aquests moments la majoria de la població vol un nou estatut, però no qualsevol estatut. I som conscients que l’abast d’aquest nou estatut no és un problema d’interpretació jurídica sinó de voluntat politica.
La interpretació restrictiva que s’ha fet de la Constitució i la laminació de les competències autonòmiques que han practicat reiteradament els poders estatals invalida la seva invocació a respectar el pacte constitucional, que d’altra banda –no ho oblidem—va ser formalitzat sota la pressió de poders fàctics franquistes i amb la promesa que estaria obert a futures evolucions. Tampoc podem oblidar que les afirmacions del rei quan va dir “Catalunya serà allò que vulguin els catalans” i del president del Govern espanyol afirmant “Defensaré la proposta que surti del Parlament de Catalunya”, són part del compromís adquirit per les institucions de l’Estat. En definitiva, és el reconeixement que la voluntat democràtica de la societat catalana està per damunt de l’actual ordenament constitucional, de la mateixa manera que el dret a l’autogovern de Catalunya és previ a la Constitució espanyola.
És evident que la societat catalana no pot superar les mancances de benestar social, infraestructures, desenvolupament humà, cohesió intercultural, etc. sense aconseguir un salt important en el finançament i l’autogovern. És fals i tendenciós contraposar els avenços socials i l’Estatut, que són dos objectius inseparables.
D’altra banda el nou Estatut ha de servir per consolidar un model identitari comú no basat només en el llegat històric rebut sinó en un projecte de futur compartit.
L’actual Govern català va adquirir amb la societat catalana uns compromisos que ara no s’han de veure frustrats, tant en la consecució d’un finançament digne –equivalent al concert econòmic—com d’un nou Estatut que assoleixi l’autogovern apropiat a una nacionalitat històrica –és a dir, a una de les nacions constitutives de l’Estat. Aquest compromís no es limita a l’Estatut, sinó que s’estén a la consecució del reconeixement igualitari de la realitat lingüística, cultural i nacional catalana en l’ordenament institucional de l’Estat, de la Unió Europea i de la UNESCO.
Omnium Cultural així ho ha fet saber a tots els partits polítics.
Article de Jordi Porta, president d'OC, publicat a El Periódico, el setembre de 2005
Tags:
Comparteix
