Pensament i acció
Un projecte de formació-acció per a professors referent a la comprensió lectora
01-12-2009
Autor
Muxi Mariñelarena
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
Des dels inicis de l’educació formal, la lectura ha estat sempre un objectiu protagonista. Tot i així, malgrat el munt d’anys i dècades que han passat –i malgrat també que la qüestió ha estat objecte d’estudi i que ha creat diferents tendències de pensament–, a dia d’avui els professionals de l’educació continuem sense tenir massa clar com processa un infant la informació escrita.
No n’hi havia prou amb els seminaris de formació i la bibliografia analitzada individualment o en grup per a implementar una metodologia que ens assegurés que estàvem treballant a classe les competències necessàries perquè l’infant desenvolupés processos mentals i estratègies de comprensió que li asseguressin, en bona mesura, l’èxit escolar. És per això que, entre d’altres molts temes que s’aborden per a la formació del professorat, la comprensió lectora ha estat un repte al qual han fet front els darrers quatre anys les ikastoles de NIE (la Federació d’Ikastoles de Navarra, pertanyent al col·lectiu d’ikastoles d’Euskal Herria).
Per tal d’assolir aquest objectiu, a poc a poc i en estreta col·laboració, anem cremant les següents etapes:
- Etapa de formació
- Etapa d’elaboració de materials i experimentació dels mateixos.
- Etapa d’implementació
- Etapa d’avaluació
Etapa de formació
Per a l’elaboració del Pla de Formació del curs és pràctica habitual que els professionals de cada centre expressin les necessitats i inquietuds que tenen. Així per exemple, en el curs 2005-2006 el professorat de les ikastoles de Navarra va prioritzar la necessitat de treballar i de formar-se en la competència lectora. Víctor Moreno, autor de nombroses i interessants obres, fou la persona que, en aquest primer pas, impartí un curs al professorat. Durant aquell any vam assistir fidelment a les sessions de formació en què, de forma divertida i pràctica, Moreno aconseguí que interioritzéssim la teoria, marcada per la diferenciació entre “competències lectores” i “moments en l’acte lector”.
Des de NIE, després de casa sessió, es preparava un protocol per tal que el professorat de cada ikastola (15 a Navarra), treballés textos escrits al seu centre tot seguint les pautes que ens havia proposat l’expert. Així, es determinaven normes i terminis per al seu compliment, ja que en la següent sessió es plantejaven dubtes a l’expert des de la posada en pràctica dels pressupòsits teòrics.
La mena de pautes que es proposaven als protocols tenien en compte activitats relatives a cada competència lectora. Vegem exemples de cadascuna de les competències:
Memoritzar: és impossible comprendre un text si no es retenen fets, dades, detalls... Treballar aquesta competència suposa treballar activitats com les següents:
- Retenir paraules clau o fonamentals
- Recordar dades per tal de respondre preguntes
- Recordar detalls
- Recordar dades aïllades
- Recordar dades coordinades
Interpretar suposa posar en marxa capacitats d’un nivell més complex, en què l’alumne haurà de:
- Donar la seva opinió respecte el que diu el títol
- Determinar l’emissor, el destinatari i la finalitat
- Associar idees amb els paràgrafs dels textos
- Ordenar i classificar frases que pertanyin a temes diversos
- Extraure grups d’informació
- Formar-se una opinió
- Captar el sentit d’un paràgraf
- Obtenir diverses idees ( principals, secundàries…)
- Deduir idees implícites
- Predir el que succeirà
- Deduir conclusions
Valorar suposa tenir una opinió crítica de diversos aspectes del text. Metodològicament, en un procés d’aprenentatge hem d’ajudar l’alumne a:
- Captar el sentit del que ha llegit
- Diferenciar allò que és cert del que és fals
- Diferenciar el que és real del que és imaginari
- Separar i classificar idees i fets
- Relacionar elements textuals entre sí
- Generalitzar o matisar
- Detectar la inadequació text/imatge
En darrer lloc, una altra de les competències a desenvolupar a l’hora de comprendre un text en tota la seva amplitud seria la d’organtizar. Es tracta d’una competència relacionada amb estratègies de gestió de la informació i es du a terme amb activitats com:
- Escollir un títol per a cada paràgraf
- Establir conseqüències
- Seguir ordres i aplicar instruccions
- Realitzar esquemes i mapes conceptuals
- Completar estructures
L’acte lector
Vam treballar també els tres moments de l’acte lector, proposant activitats del tipus:
Abans de llegir:
- Determinar l’objectiu de la lectura
- Fer prediccions
- Estimular coneixements previs
- Treballar el vocabulari específic
Durant la lectura:
- Reformular les prediccions
- Resumir idees
- Identificar errors, corregir-los i clarificar dubtes
- Formular preguntes sobre allò que llegim
- Relacionar-ho amb els coneixements previs
Després de llegir:
- Analitzar el text: forma, contingut, valoració crítica.
Etapa d’elaboració de materials i experimentació
En la fase de formació directa amb l'expert vam treballar principalment textos narratius que, malgrat tenien un contingut fonamentalment d'entreteniment, no deixaven de ser complexos quant al missatge i la comprensió. Vam valorar que era imprescindible aprofundir en la formació del professorat elaborant material didàctic en la nostra llengua, el basc, per tal d’ajudar a interioritzar i desenvolupar les estratègies de comprensió. A més, vam considerar que seria important elaborar materials per a totes les etapes educatives. Aquesta era una estratègia que tenia per objectiu obligar el professorat a aplicar allò après amb una visió crítica a l'hora d'elaborar els materials que duríem a l'aula.
Així doncs, quan començà el curs 2006-2007 va ser el torn de repartir la feina entre les 15 ikastoles que formem la Federació d’Ikastoles de Navarra. Es va acordar que cadascuna d'elles treballés un text narratiu per cada curs (des de 2n cicle d'Infantil fins a 4rt curs de l'ESO) i per cadascuna de les quatre competències de comprensió lectora. Aquesta feina, que ens va ocupar tot l’any escolar, va implicar que, al final, comptéssim amb una bateria important de textos narratius preparats per a treballar les competències lectores.
Durant l’etapa d’elaboració, aquest era el primer pas, al qual va seguir el de perfeccionar el material. Per aconseguir-ho, a principis del curs 2007-2008, es va formar un grup amb representants de cada ikastola i de les diferents etapes educatives. El grup, doncs, es va responsabilitzar d'aquesta tasca, tot revisant el material i liderant la fase d'experimentació i valoració.
Resultat d'aquesta feina tan laboriosa és que actualment comptem amb una àmplia bateria de textos en basc que ens permet donar a la comprensió lectora un caràcter curricular:
|
Competències comprensió lectora |
Infantil |
Primària |
Secundària |
||||||||||
|
1r |
2n |
3r |
1r |
2n |
3r |
4t |
5è |
6è |
1r |
2n |
3r |
4t |
|
|
Memoritzar |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
|
Interpretar |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
|
Valorar |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
|
Organitzar |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
Etapa d’implementació
En el procés d'ensenyament-aprenentatge, tota teoria, tot material, necessita d'un període d'implementació crítica. Aquesta té lloc amb la posada en marxa sistematitzada del material, en la qual la valoració dels agents educatius (professorat i alumnat, en aquest cas) és fonamental. Doncs bé: el curs 2008-2009 s'han posat en pràctica amb l'alumnat de les ikastoles els esmentats materials curriculars amb una avaluació positiva per part del professorat.
De la valoració del professorat n'ha derivat la necessitat d'implementar aquestes estratègies per al desenvolupament de les competències de comprensió lectora també amb textos expositius, és a dir, amb aquells que habitualment treballem a l'aula.
Per al curs 2009-2010, s'ha format un grup de treball que prepararà una guia didàctica que ajudi el professor a l'hora de treballar els textos expositius que normalment utilitza en les seves unitats didàctiques.
Etapa d’avaluació
Com ja hem assenyalat, el material elaborat ha estat valorat i adaptat tenint en compte les aportacions del professorat que l’ha engegat. Queda pendent, doncs, avaluar els resultats que la implementació sistemàtica d'aquest àrea curricular té en la capacitat de comprensió lectora de l'alumnat. En la realització d’aquesta tasca, tenim dues vies que ens poden donar dades significatives a tenir en compte:
- Els resultats de l’alumnat de les ikastoles en les proves d’avaluació de la competència lectora que el Govern de Navarra (i d’altres administracions) ha passat aquest curs i continuarà passant en els propers.
- L’elaboració de proves internes en la xarxa d’ikastoles, les quals ens permetin avaluar els progressos del nostre alumnat en aquesta competència.
Reflexions
L’elaboració de materials, tot i ser molt important, no és la conseqüència més remarcable d’aquest procés de formació. El veritable èxit d’aquest aprenentatge rau en la reflexió que implica tot el procés i en el desenvolupament de les competències professionals que el professorat ha desenvolupat gràcies a aquest. Creiem que aquesta mena de formació en l’acció ens ha dut un canvi metodològic que es pot resumir en els següents punts:
- No es dóna més comprensió amb la lectura repetida d’un text, així com tampoc llegint-lo en un to més alt.
- És tasca de tot el professorat, sigui quina sigui l’àrea curricular que imparteixi, el desenvolupar en l’alumne la capacitat de comprendre qualsevol mena de text.
- Explicar un text no és l’única forma d’aconseguir una situació d’aprenentatge.
- Formular preguntes adequades és una de les estratègies per ajudar l’alumne a treballar i comprendre un text.
- És l’alumne qui ha de construir, amb la nostra ajuda, la comprensió del text, que no assolirà si el professorat s’entesta en què memoritzi les seves explicacions.
Muxi Mariñelarena és directora d’Andra Mari Ikastola (Navarra)
Tags:
mestre, docència, comprensió lectora, formació
Comparteix
