Pensament i acció
Un repte difícil
11-09-2008
Autor
Oriol Romeu Arús
Publicat a:
Revista Òmnium . Tardor 2008 - Número 9. Número 9
DES DE... Baix Llobregat
D’un temps ençà, el debat sobre l’organització territorial de Catalunya ha tornat a agafar una certa rellevància. Actualment, el Govern de la Generalitat està treballant per definir les bases de com hauria de ser la futura llei de divisió territorial. Un dels trets que més ha transcendit d’aquest document és la proposta de creació de set vegueries que substituirien les actuals quatre províncies en què es divideix el país.
La comarca des d’on us escric, el Baix Llobregat, quedaria inclosa en la vegueria de Barcelona. Aquesta possible reordenació ha fet renéixer un vell debat sobre la distribució territorial d’aquesta comarca que ja, de per si, resulta prou complexa. El Baix Llobregat, en l’actualitat, l’integren 30 municipis, comprèn un territori que va des del pla de Montserrat fins al delta del riu Llobregat, l’element que la defineix, i és una de les comarques més poblades de Catalunya (prop de 750.000 habitants).
Un treball recent publicat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que ha obert un canal participatiu per recollir propostes al voltant d’aquesta problemàtica, analitza les causes d’aquesta realitat complexa i fa algunes aportacions interessants de cara a un futur proper. Segons els darrers estudis, la comarca del Baix Llobregat té poc pes en l’imaginari personal i col•lectiu dels seus habitants en detriment d’un sentiment fort de pertinença en l’àmbit de municipi. La zona de la vall Baixa i del Delta tenen un element afegit, ja que estan molt a prop de Barcelona i això dificulta l’estructuració i la consolidació d’una identitat pròpia.
El que sembla clar és que existeixen dues realitats ben diferenciades al Baix Llobregat: una seria la zona del pla de Montserrat, el que anomenem Baix Llobregat Nord, que no se sent partícip de la comarca. Prova d’això és que en alguns ajuntaments dels set municipis que l’integren, s’han presentat mocions expressant la voluntat de separar-se de la resta de la comarca. L’altra, la zona del pla del Llobregat, que comprèn la vall Baixa i el Delta, la majoria dels municipis de la qual han manifestat la seva voluntat d’unitat territorial i d’encaix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A això, cal afegir la possible incorporació de nous municipis a la comarca, com és el cas de Castellbisbal o Gelida.
Un debat que es va encetar fa més de 25 anys i que ara, amb la discussió sobre l’organització territorial, cal revisar per esmenar els errors que hi pogué haver en el seu moment. Sembla evident que la separació lògica s’hauria d’imposar en un futur proper.
Comparteix
