Pensament i acció
Una finestra oberta als Països Catalans
01-12-2009
Autors
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
FRANJA DE PONENT
La terra xopa
En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l'abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l'instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l'amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. Ans al contrari, s'omple de vida. L'element negatiu i malcarat, la bèstia (l'opressió), queda subvertit per un de valuós i bell, la flor (la llibertat).
Sense deixar el món dels contes, Carlo Collodi també serà capaç d'omplir de vida el que aparentava com inservible i destinat al foc: un tros de fusta. I és de la simplicitat, d'un pezzo di legno, naixerà un titella universal, en Pinotxo. En aquesta línia, l'escriptor Gabriel Janer Manila assenyala que qualsevol objecte per rústec que sembli amaga sempre una imprevista possibilitat de transformació. Janer Manila afegeix que tant Joan Miró com Antoni Tàpies han construït les seves escultures i collages respectivament fent servir qualsevol residu. Si Miró i Tàpies commouen és perquè, arran del joc creatiu, no hi veus la deixalla. I això et convida a intentar penetrar dins l'obra, a preguntar-te com és possible fer matèria artística d'un sac brut. I, sobretot, com s'ho fa l'artista per impregnar d'aquesta màgia el seu treball. Resseguir el secret d'aquest procés és estimulant.
Hi ha realitats quotidianes fruit de la contaminació que han esdevingut font d'energia lluminosa. És públic i notori que les terres del Baix Cinca estan quedant xopes de purins. I és que aquesta comarca, des de fa més d'una dècada, disposa d'un nombre considerable de caps porcins. A conseqüència de l'excés de d'orins, d'excrements i, principalment, d'aigua usada per netejar les corts de porcs, es produeix una filtració desmesurada de nitrats en les aigües subterrànies. A causa d'això, el govern parla de zones vulnerables per la repercussió negativa que provoca en les explotacions agrícoles i ramaderes. A fi i efecte que la terra no quedi erma, és prevista la construcció d'una factoria de tractament de purins, que serà utilitzada per crear un tipus de gas que serveix de combustible per a la producció de llum elèctrica. Es tracta d'un sistema biològic de reconversió de la matèria orgànica en energia renovable, que en altres indrets també ha funcionat només amb femta de porc. P
rojectar futur és obtenir, entre d'altres coses, del líquid de femer, allò que d'entrada no té cap valor, un productor de llum. Aquest és un fet extraordinari arran de l'agudesa a l'hora de positivar i reconduir vers un emplaçament útil elements socialment rebutjats (el mal, la brossa, els fems).
Aterrant al món de les llengües minoritzades, percebudes sovint com una andròmina que destorba i crea conflictes, quins mecanismes hem d'emprar per prestigiar-les? I com fer-ho amb la nostra llengua gaudint de debò en la tasca? Especialment això: com realitzar-te treballant per la llengua. Llengua i emoció és el títol de les jornades per la dignificació lingüística que l'Institut d'Estudis del Baix Cinca convoca a Fraga el divendres 5 de març de 2010 i l'endemà dissabte 6 (inicialment havien estat programades per a finals de febrer), amb la participació de Josep Borrell, poeta; Eva Monrós, lingüista; Matthew Tree, escriptor, i una representació de Tallers per la Llengua.
Igual que per la família o per una bona amistat estem disposats a escarrassar-nos, és d'allò més assenyat que per amor a la llengua i a la terra, no ens faci res mullar-nos fins a quedar xops.
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'El despertar dels Països Catalans.
---------------
PAÍS VALENCIÀ
25 anys de trobades
Enrameu de murta, places i carrers,
abastiu de piules, xavals i xiquets.
Aclariu la gola, amb vi i moscatell
que no hi ha qui pare,
el pas dels maulets.
El pròxim 2010, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua celebrarà els seus 25 anys fent Trobades i Festes per la Llengua al País Valencià. Davant aquest esdeveniment és el moment de reflexionar, és el moment d’estimar el nostre país, les nostres comarques i els nostres pobles. Estimar la nostra llengua, i la nostra cultura. Hem de continuar tenint il·lusió, encara podem avançar junts. Hem d’abandonar i deixar el victimisme. Hem de ser optimistes perquè el treball diari, l’esforç i l’experiència del dia a dia ens carreguen de raó. Hem de continuar treballant i exigint, i si és necessari eixir al carrer i dir la nostra, i no en xinés mandarí, ni en anglès. En clar valencià (el nostre català) que és la nostra llengua:
EL VALENCIÀ ÉS DE LLEI, EL VALENCIÀ ÉS TEU I ÉS DE TOTS I TOTES. EL VALENCIÀ OBRE LES PORTES A LES LLENGÜES I OBRE LES PORTES AL FUTUR.
Però hem de recordar que el present i el futur del valencià passa irremissiblement per intenses campanyes mediàtiques de promoció, que a hores d’ara manquen quasi totalment. El present i el futur del valencià passa també per la divulgació dels beneficis contrastats que reporta l’ensenyament en valencià; passa també per la salut de l’audiovisual valencià, per la imatge pública de la classe política a hores d’ara tan deplorable, per les televisions, per les ràdios, pels periòdics, per unes administracions sistemàticament respectuoses amb el marc legal lingüístic, pel requisit lingüístic en l’accés a la funció pública, per la solvència del mercat editorial i la indústria de l’oci i el temps lliure i, en definitiva, per la consolidació d’uns models de conducta lingüística que evidencien la normalitat del valencià.
... tallarem la cua a Felip de Borbó
I perquè diguem aleshores i gairebé!...
I perquè també hem de dir en veu alta que ja n’hi ha prou de mal gestors, d’autoritarisme, de demagògia, de manca de sensibilitat, de pocs trellats i desficacis. Hem d’alçar la cara, obrir els ulls i guaitar el present amb la dignitat que es mereix la nostra llengua i el nostre poble. Hem de posar-nos en moviment i fer-nos d’una vegada visibles. Amb les paraules del poeta Martí i Pol: No em vull negar cap demà per una almoina de llum del passat.
Hem d’obrir les finestres i les portes del País. Podem i volem somiar el demà. Nosaltres, tots i totes tenim la clau. Hem de fer saó.
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació. Farem saó.
Diego Gómez
President d'Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la llengua
Comparteix
