Pensament i acció
VICKY SHERPA: Les fronteres de Katmandú
15-12-2009
Autor
Asha Miró (il·lustració de Martí Abril)
Publicat a:
Revista Òmnium . Hivern 2009. Número 13
Ampliar...Cada cop que parlem de la crisi de l’ensenyament al nostre país benestant, hauríem d’aixecar el cap i preguntar-nos per la tasca de la Victòria Subirana. Coneguda per tothom com Vicky Sherpa, aquesta pedagoga incansable ha utilitzat l’educació com a eina per combatre les desigualtats socials en un Nepal no sempre acollidor i des d’escoles senzilles com la que, a Katmandú, porta el nom de Catalunya des de l’any 2000.
Sempre, a la història de la humanitat, hi ha hagut persones que han brillat amb llum pròpia i especial, aportant quelcom revolucionari al món. Kapuscinski ens deia que «creuar fronteres és el veritable sentit de la vida. Hi ha fronteres que no són físiques, que també cal creuar: les de la cultura, les de la família, les de l’idioma, les de l’amor...»
En un temps en què ser solidari no estava de moda, la Vicky va emprendre una aventura que canviaria completament la seva vida. Deixant-se endur per la intuïció, va creuar la frontera de la renúncia, que alhora suposava la del compromís, per anar a viure al Nepal i a fundar-hi una escola per als desfavorits. Va renunciar a una vida acomodada per comprometre’s en la millora de l’educació dels infants del carrer de la ciutat de Katmandú. De dir-se Subirana, va baixar a ser Sherpa, la guia, la llum de milers d’infants.
El Nepal és un racó meravellós del món, un país, però, on el 85 % de la població és analfabeta i els més menuts treballen per a màfies que els obliguen a demanar diners als turistes, transportant pesades càrregues incompatibles amb els febles cossos o treballant en fàbriques de catifes. Coneixent aquesta crua realitat, la Vicky va creuar la frontera de l’educació i es va dedicar a lluitar contra les desigualtats socials dels nens i nenes marginats i discapacitats. Ells i elles estan estretament lligats a la seva família i al seu entorn social, però amb dedicació i cura es creen persones que en un futur seran crítiques, lliures i amb possibilitats de canviar el món. D’aquesta manera creuà, alhora, la frontera de la maternitat, i es va convertir en «mare» de moltes criatures de diferents ètnies i religions, que malvivien pels carrers de la gran ciutat.
"El compromís, la solidaritat i l'estimació pel Nepal fan que la Vicky es converteixi en l'altaveu de tot el que passa al seu voltant"
A Occident les dones començaven a assumir llocs de rellevància. Però la Vicky va renunciar a tot aquest món per recuperar la dignitat de les dones nepaleses, tot creuant així la frontera dels gèneres. A través de la formació, les dones emprenen el llarg camí per arribar a ser visibles a la societat, prenent així el timó de les seves vides i creient fermament en les seves possibilitats transformadores. Fins i tot ella va convertir-se en una dona nepalesa més, casant-s’hi per sentir en la seva pròpia pell les desigualtats culturals i socials.
El compromís, la solidaritat i l’estimació pel país i la gent que l’havia acollit fan que la Vicky es converteixi en l’altaveu de tot el que passa al seu voltant. No pot restar callada davant les injustícies i ho denuncia davant del món fent-nos creuar la frontera de la denúncia.
Una de les lliçons positives que ens ha ensenyat és que la globalització aporta quelcom de positiu a les nostres vides. Ens fa apropar-nos a realitats llunyanes, sentint-nos-en partícips, percebent que els problemes dels altres són també els nostres i les seves alegries són també les nostres, fent possible que, amb l’ajuda de persones enlluernadores com la Vicky, creguem que existeix la globalització dels sentiments, de la justícia, de l’estimació i de la solidaritat.
Tags:
Comparteix
