Pensament i acció
Vint anys són molts anys
01-12-2009
Publicat a:
Escola Catalana. Fer de mestre. Número 461
Aquests són els anys que, amb el consell de redacció i amb tots els col·laboradors i l’equip tècnic: coordinació, redacció, correcció, il·lustració, fotografia, disseny, etc., hem fet la revista tal com és avui. L’any 2005 vam celebrar els quaranta anys, i vam rebre el Premi Catalunya d’Educació atorgat per la Generalitat en reconeixement a la tasca desenvolupada al llarg del temps. Recordem que la revista fou a l’origen una circular adreçada als professors de català durant l’època de la clandestinitat. Fou després el Butlletí Interior del Seminaris de la DEC: la Delegació d’Ensenyament Català que des de l’entitat va endegar, durant la transició, les classes de català a les escoles, especialment les públiques de la perifèria de Barcelona i d’altres ciutats, amb tot un exèrcit de professors de català que en depenien. Llavors, el Butlletí va fer de suport a aquell professorat, abans que la Generalitat assumís l’educació del país. Ja amb el nom d’Escola Catalana, durant aquests vint anys, i amb la direcció i el consell de redacció que avui pleguem (que ha coincidit amb una llarga etapa de normalitat democràtica, amb tots el peròs que s’hi vulguin trobar), vam optar per donar eines de reflexió, i també pràctiques, per a l’escola catalana en llengua i en continguts, des d’una perspectiva catalana però oberts a totes les disciplines, i a distintes sensibilitats ideològiques, amb la voluntat que la revista esdevingués un punt de referència per al professorat del país; sense oblidar d’on es partia i de la nostra singular situació. No sé si ho hem aconseguit. En tot cas hem volgut contribuir a la formació del professorat durant tots aquests anys. Sempre des de la consciència que calien idees i maneres que ajudessin a la transformació del país. Amb aquella intenció de canvi, si voleu voluntariosa, aquell punt de combat necessari, aquell sentit crític que s’ha de
menester per a la conformació d’un pensament lliure. En són una mostra: les col·laboracions diversíssimes de savis i experts de tots els camps del coneixement, les entrevistes a personalitats que des d’una visió particular, amb una mirada des de fora -sovint tan necessària per veure-hi clar- han aportat idees per a l’educació dels nostres infants i joves. I no cal dir que en tot aquest fons hi ha sobretot la veu de les aules: experiències de tot l’àmbit lingüístic des de Salses a Guardamar... permeteu-nos el tòpic.
I en aquesta voluntat de construir des de la base, hi hem d’afegir l’endegament de projectes, avui realitat, com Escoles en Xarxa, que alhora que ajuden a trencar fronteres, sobretot mentals, contribueixen a posar al dia les tecnologies de la informació i la comunicació a les nostres escoles. O com el Premi Sambori Òmnium de narrativa escolar que, arribat des del País Valencià, ens hem fet nostre. A partir del treball concret, diari, fet amb amor i cura, aquell treball artesanal de què parla Richar Sennet, el pensador americà, i que ha estat, pensem, imprescindible per a bastir el país. Un treball sovint fet des dels marges, sense que es notés gaire. Fet amb il·lusió, la que ens ha mantingut units tants anys, i amb la llibertat en què ens hem pogut moure fins ara. Però tot plegat no hauria estat possible sense vosaltres lectors, que ens heu estat fidels sempre. Gràcies, gràcies, gràcies.
Tags:
Comparteix
