El Bloc de Muriel Casals
La nova posada en marxa de l'Observatori de l'Estatut
31-03-2009
Mes...Reactivem el nostre Observatori de l’Estatut de Catalunya, ara no per explicar-ne el contingut sinó per seguir el procés de la seva implantació. Partim de la base que molts catalans no considerem que aquest Estatut satisfaci les nostres aspiracions d’autogovern com a instrument per respondre adequadament a les necessitats dels nostres conciutadans. Un pas molt més adequat hagués estat el text aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005 per un 89% de la nostra representació parlamentària, és a dir, per una gran majoria social i, per tant, amb una força democràtica indiscutible. Però les coses van anar com van anar i el fet és que el text del 2006 va ser aprovat, un cop rebaixat, pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats i, posteriorment, referendat pel poble de Catalunya.
Les circumstàncies actuals posen en entredit novament el text estatutari. En primer lloc, pel seu incompliment sistemàtic malgrat que ja farà tres anys que és vigent. En segon lloc, perquè està pendent de la sentència d’un Tribunal Constitucional absolutament desacreditat i desautoritzat per dir alguna cosa sobre un text que ha seguit impecablement tot el procés democràtic malgrat que no respon a les necessitats que inicialment havien plantejat els nostres representants polítics. I en tercer lloc, estem en un procés llarg de discussió d’un sistema de finançament de la Generalitat que també respongui al text de l’Estatut aprovat i que, a hores d’ara, continua pendent de decisió.
Aquest Observatori es proposa oferir un mitjà d’anàlisi dels aspectes claus que cal defensar amb fermesa: llengua, finançament, nació, competències, etc. i de valoració de les diferents alternatives existents en cas d’una sentència adversa. També servirà per tenir un mitjà constant per fer consultes a experts i perquè els socis que ho desitgin ens puguin fer arribar les seves opinions.
Comparteix
2 Comentaris
-
- Joan Foix i Cenefels
- 07 Abril, 2009; 11:20
Joan Foix i Cenefels 7 d'abril 2009 Com a habitant de Catalunya, apolític per principi, el que no vol dir que a l’hora de votar no em decanti per un o altra partit, cosa cada vegada més difícil de decidir, crec que els problemes de Catalunya, en front d’Espanya, no se solucionaran en tant els diferents partits catalans deixin de banda els seus interessos particular (llegeixis particulars i de partit) i formin un front comú a Madrid. Evidentment hi ha un primer problema, el del PSC. En aquest partit hi conviuen catalanistes i espanyolistes o si voleu, addictes al PSC o al PSOE. Els que són realment del PSC temen trencar la unió amb el PSOE perquè segurament en les eleccions, siguin d’ací o les espanyoles, perdrien una bona part dels vots, o sigui diputats i podria ser que passessin a ser la tercera o quarta força política del país. Actualment les diferències entre els partits d’esquerra no són excessives i no seria forassenyat unir-les i formar un sol partit, amb la qual cosa les esquerres catalanistes serien un dels dos grans partits del nostre país i aleshores potser seria més factible un acord en front d’Espanya. La lluita pel poder a Catalunya seria la mateixa, però sense haver de formar aliances inestables com les actuals, ja que les diferències es podrien resoldre en el si del partit. Com ja hem pogut comprovar, els partits nacionalistes espanyols, PSOE i PP, no tenen cap inconvenient en unir-se per lluitar contra els nacionalistes no espanyols, però penso que ací els seria molt més difícil desbancar a un dels dos partits catalans, sempre, com seria lògic, que aquests darrers pensin en clau catalanista. Segurament que com a ignorant en política estic establint una hipòtesi poc o gens realista, ja que, pel que sembla, el més important per als polítics és manar pensant, possiblement ben convençuts, que quan manin ho faran millor que els altres....
-
- Josep Mª Puig i Puigdomènech
- 02 Abril, 2009; 16:17
Crec que entrem al toro pel lloc que ells ens marquen. Per què no els neguem sistemàticament la major? És a dir, què hi fa el Tribunal Constitucional en el contingut d'una llei aprovada seguint tots els procediments que la Constitució preveu? Una Llei que per ser aprovada li cal passar per un Referèndum popular. L'Estatut ha passat el Parlament Català, el Congrés i el Senat, i finalment el Referèndum. Què hi fa doncs, el Tribunal Constitucional. Un Tribunal, a més, que es reparteixen els dos partits polítics majoritaris. Amb els comentaris sobre el que es preveu que ens donaran i com quedarà la sentència, només fem que, per una banda, refrendar la seva estratègia, i per l'altra, deixar patent la nostra debilitat. Resumint, HEM DE NEGAR SISTEMÀTICAMENT LA LEGITIMITAT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN AQUEST TEMA. No diuen que la sobirania radica en el poble espanyol i que aquest es manifesta a través de les seves Corts? No preveu la mateixa Constitució que l'Estatut serà legítim si passa la consulta feta per la via del referèndum, tal com es va fer.