El Bloc de Muriel Casals
Votar és decidir
24-11-2010
Hi ha molts motius per pensar que les eleccions del proper dia 28 de novembre estaran marcades pel record de la manifestació del 10 de juliol.
Aquella tarda calorosa d’un dissabte d’estiu, un milió i mig de catalans vàrem sortir al carrer a expressar amb veu alta, clara i rotunda que “Som una nació. Nosaltres decidim”. Ara sabem que la manifestació va ser molt més que una protesta contra l’agressió rebuda en forma d’una retallada de la voluntat política del poble, expressada democràticament. A la manifestació vàrem declarar la nostra voluntat i el nostre compromís de fer-nos responsables del nostre futur.
És una responsabilitat que volem i que hem de compartir els diversos estaments que conformem la societat: els partits polítics, les entitats cíviques, les organitzacions de professionals, els sindicats, les organitzacions patronals, les universitats, i una llarga llista de presents en la convocatòria, la organització i, sobretot, en la realització de la manifestació.
Cal recordar i valorar, també, totes aquelles persones que s’hi van sumar a títol individual. No oblidem que som un país amb una forta tradició “anàrquica”, un país en què són molts els qui no se senten confortables dins de cap organització però que han fet aportacions interessants en el nostre esdevenir polític i social.
Vista la manifestació amb la perspectiva de les setmanes i els fets polítics que han passat, podem afirmar que el protagonisme de la societat civil va assegurar que molts ens sentíssim cridats i còmodes sota el lema acordat. Es tracta d’un lema que inclou uns plantejaments prou diversos de manera que cada un es manifestava i expressava la seva fórmula específica pel que fa a l’esperança d’un futur millor per al nostre país. Això si, allò que era comú a tots era i és la reivindicació d’un procés d’ampliació de la sobirania nacional catalana. Va quedar clar que no acceptarem cap retrocés.
També, analitzada avui, és clara la importància que va tenir la presència dels representants polítics per a l’èxit de la manifestació. Els nostres elegits desfilant al costat dels qui els hem votat i que properament serem cridats a les urnes, feien una doble feina: d’una banda, escoltaven atentament el nostre clam; i de l’altra es comprometien a buscar –i a trobar– resposta a les nostres demandes.
Ara que s’acosten les eleccions, ens convé molt recordar aquest compromís dels politics amb la ciutadania. Ens cal tenir ben present la idea clarament expressada i amplament compartida que, per al futur immediat, no podem retrocedir. És més: volem avançar.
Que els polítics es manifestessin al costat del propi poble implica que han de tenir molt present que la seva funció consisteix a exercir l’autoritat que els hem conferit a través del nostres vots.
Ara tenen l’oportunitat d’explicar-nos com pensen fer-ho, i això passa des de temes molt concrets sobre l’organització dels diversos aspectes de la vida en societat fins als temes més generals de la nostra identitat com a poble.
Certament, en política, les coses concretes i les coses generals van molt lligades. La proposta d’assegurar l’acollida “en català” dels immigrants té aspectes que es concreten en un pressupost per fer classes de català i alhora implica una visió clara que el nostre futur depèn del fet que els qui arriben a viure entre nosaltres siguin al més aviat possible ciutadans de Catalunya amb tots els drets i tots els deures.
Una política d’immigració amb un ple sentit nacional és alhora una política de cohesió social.
D’altra banda, sabem que la incorporació plena com a ciutadans catalans dels nouvinguts demana com a requisit previ una economia que garanteixi la participació de tots els actius en els processos de creació de riquesa. Per això, necessitem urgentment mesures d’estímul a aquelles activitats i empreses capaces de generar ocupació. Per això també, cal que el sistema educatiu ens prepari a tots per treballar millor.
Pensem en mesures econòmiques i en mesures socials que tinguin l’objectiu prioritari de garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.
Sobre tot això podrem decidir a les properes eleccions. Nosaltres, els ciutadans, som els responsables de traslladar a les urnes el que vàrem expressar al carrer.
Si volem que el Parlament que sortirà de les properes eleccions reculli el que hem demanat en veu alta, no ens podem abstenir, no ens podem quedar a casa, sinó que hem de participar.
Hem d’exercir el dret i el deure de votar.
Comparteix
2 Comentaris
-
- Elvira Linda Martínez
- 27 Novembre, 2010; 21:17
Teniendo en cuenta que hace política, debiera hacerlo,Presentarse al Parlamento y así sabríamos a qué atenernos.
-
- Xavier M.
- 26 Novembre, 2010; 20:52
Ai, Muriel, tant de bo et presentessis a les eleccions! Jo, a dos dies dels comicis, em trobo davant les urnes com en aquell famós poema: "desert d'amics, de béns e de senyor". Sobretot, desert de senyor. Però, malgrat tot, aniré a votar. En fi, si mai fas el pas al Parlament, sàpigues que tindràs el meu vot.