Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Òmnium

Revista Escola Catalana

Donasses

01-09-2009

Portada juliol-agost 2009Ampliar...

No és cap secret que, durant segles, mitja humanitat ha estat considerada inferior a l’altra. Una inferioritat, és clar, que no n’ha exclòs tantes d’altres d’adjudicades sense distinció de gènere: per tendència sexual, per color de pell, per religió, per llengua, etc. Fa només un grapat de dècades que la discriminació de la dona ha començat a eradicar-se en alguns racons del món (generalment, els mateixos on s’ha començat a posar fi, també, a la discriminació per la resta de motius). Com tota fita històrica, el camí és llarg i no cal dir que, avui, ni els més avantatjats no han arribat al final.

En tot cas, aquest context ha estat determinant perquè, actualment, a l’hora d’elaborar qualsevol llistat de celebritats històriques, el gènere femení brilli per la seva absència. El model social vigent durant segles explica per què els Copèrnics no s’han dit mai Nicolassa, els Cervantes, Miquela, o els Claris, Paula. I si, al damunt, recordem qui l’ha escrita, la Història, albirem un altre problema. Perquè si, malgrat tot, han existit dones que han excel·lit en algun àmbit, hi ha el perill que la visió androcèntrica del món les hagi exclòs, més o menys conscientment, de les pàgines dels llibres.

Els handicaps són, doncs, de gruix. Però precisament és aquesta la raó de ser d’un número com el que teniu a les mans. Un monogràfic sobre elles. Elles les metgesses, les bruixes, les religioses, les artistes. Elles a l’edat mitjana, a la moderna, a la contemporània. Elles en global i elles en particular. Elles totes (això sí), d’aquest nostre tros de món.
 

Índex

Comparteix

  • La Tafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Fresqui
  • Yahoo!
  • Remoume
  • Facebook
  • twitter

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina