Òmnium Alt Penedès: Notícies

Òmnium commemora el centenari de Sales, Calders i Tísner

Wed, 09 May 2012 12:47:22 +0200

Data de la notícia: 09/05/2012.

;

Dijous 3 de maig, la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedè;s va acollir la conferè;ncia ‘'Incerta invasió; de ciris. Sales, Calders i Tí;sner";, organitzada per Ò;mnium Alt Penedè;s. Durant prop d'una hora, Romà; Macà;rio, que é;s membre de les tertú;lies literà;ries de la Biblioteca i també; de la junta d'Ò;mnium, glossà; les figures de Joan Sales, Pere Calders i Avel•lí; Artí;s Gener, tres autors nascuts ara fa cent anys i que, a banda de l'any i la ciutat de naixement, Barcelona, compartiren també; l'experiè;ncia de lluitar a l'exè;rcit republicà; durant la Guerra Civil. Les seves trajectò;ries vitals seguirien coincidint en altres aspectes: tots tres s'exiliaren a Mè;xic i despré;s tornaren a Catalunya per continuar desenvolupant activitats en benefici de la cultura catalana. Finalment, tots tres van rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Molts dels qui havien fugit a l'estranger per la Guerra Civil tenien l'esperanç;a que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial i derrotats els rè;gims feixistes d'Alemanya i Ità;lia, els aliats foragitarien Franco del poder. En el nou context de la Guerra Freda, però;, es decidí; que el dictador espanyol podia ser un aliat estratè;gic en la lluita contra el comunisme. Al cap dels anys, alguns dels intel•lectuals exiliats, que havien mantingut l'activitat literà;ria en català; des de la llunyania, decidiren tornar i adaptar-se a les condicions de la Catalunya de la postguerra.

Joan Sales ho va fer despré;s de set anys a Mè;xic, on ja havia treballat en el mó;n editorial, i creà; el 1955 el Club dels Novel•listes, despré;s Club Editor, que publicà; en català; obres originals i traduccions. El propi Joan Sales hi traduí; Dostoievski, entre altres autors, i hi publicà; la seva novel•la Incerta glò;ria, basada en part en la seva experiè;ncia al front. Especialment important fou la relació; de Sales amb Mercè; Rodoreda, recollida en nombroses cartes.

Pere Calders tornà; el 1962 de Mè;xic, on havia compaginat el dibuix i la literatura. Aleshores ja havia publicat Crò;niques de la veritat oculta, i continuà; destacant en la seva faceta d'autor de contes amb obres tan conegudes com Invasió; subtil o Antaviana. Les seves narracions han estat adaptades al teatre i al cinema, i traduï;des a molts idiomes.

Avel•lí; Artí;s Gener, Tí;sner, torna a Catalunya tres anys despré;s que Calders, del qual era cunyat. Fill d'un vilafranquí;, era cè;lebre el seu sentit de l'humor. ";Jo só;c un gamberro";, deia. Trobà; Barcelona ";grisa i avorrida";, en comparació; a com l'havia deixada. Polifacè;tic, treballà; com a periodista, traductor i ninotaire, i fou candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra. Els seus mots encreuats van crear escola.
;

;

“Que el català no hagi desaparegut es pot considerar un cas miraculós”

Wed, 02 May 2012 13:54:40 +0200

Data de la notícia: 02/05/2012.

;

Ò;mnium Alt Penedè;s va obrir les celebracions dels 40 anys amb una conferè;ncia d'Isabel-Clara Simó; versant sobre la situació; del català;

L’Auditori Caixa Penedè;s - Fò;rum Berger Balaguer acollia, el divendres 27 d'abril, el primer acte de commemoració; dels 40 anys d’Ò;mnium Cultural a l’Alt Penedè;s. Es tractava de la conferè;ncia ";La nostra llengua, avui";, a cà;rrec de l'escriptora Isabel-Clara Simó;.

Va obrir l'acte el president d'Ò;mnium Alt Penedè;s, Sergi Sabaté;, amb una breu intervenció; on va agrair la col•laboració; de l'Obra Social de Caixa Penedè;s en l'organització; de la xerrada, per donar pas immediatament a la conferè;ncia.
Durant una bona hora, Isabel-Clara Simó; va combinar les referè;ncies a lingü;istes com Juan Carlos Moreno o Jesú;s Tusó;n amb les seves experiè;ncies personals, per oferir un retrat de la situació; actual de la llengua catalana i l'evolució; de la seva salut al llarg dels darrers temps.

Per començ;ar, va situar el català; dins un context mundial on els drets lingü;í;stics só;n, en general, poc reconeguts. Moltes llengü;es no gaudeixen de la protecció; dels estats, fins al punt que unes mil podrien desaparè;ixer en les properes dè;cades, ví;ctimes de l'imperialisme cultural. Aquest imperialisme es basa en prejudicis lingü;í;stics, que consideren unes llengü;es millors que altres, basant-se en criteris com la quantitat de parlants, el nombre de paraules, la musicalitat o la dificultat, quan la realitat é;s que totes les llengü;es compleixen les seves funcions comunicatives admirablement.

L'escriptora va admetre la necessitat que existeixin idiomes que facin la funció; de pont o llengua franca, sempre que no hi hagi risc de substitució; lingü;í;stica, com passa amb el castellà; a casa nostra, o com va passar amb l'anglè;s a Irlanda, on la independè;ncia va arribar massa tard per salvar la llengua.

Isabel-Clara Simó;, amb un estil didà;ctic i fresc, va explicar que la desaparició; de les llengü;es, molt estudiada pels lingü;istes, segueix sempre les mateixes fases. En primer lloc, es produeix un descrè;dit per raons polí;tiques. En territoris ocupats, la llengua invasora s'imposa com a oficial, mentre la prò;pia recula a les esferes privades. É;s molt tí;pic d'aquest estadi l'elogi del bilingü;isme a cà;rrec dels qui, curiosament, nomé;s parlen la llengua mé;s forta. La situació; esdevé; mé;s perillosa quan la llengua mé;s feble començ;a a ser exclusivament oral i nomé;s s'escriu en el folklore, ja que les normes gramaticals es relaxen i les formes es degraden, moment en que alguns encara en defensen la ";frescor"; i el carà;cter popular. En el darrer pas abans de la substitució;, la llengua minoritzada esdevé; un patuè;s del qual els propis parlants s'avergonyeixen en pú;blic: un sol foraster fa que tots els parlants canviï;n de llengua per tal que no se'ls acusi de mala educació;.

Des d'aquesta perspectiva, el cas del català; es pot considerar miraculó;s, ja que sovint ha arribat a fases molt avanç;ades del procé;s de desaparició;, i despré;s s'ha recuperat. L'opinió; personal d'Isabel-Clara Simó; é;s que el català; ha sobreviscut en les darreres dè;cades per falta de visió; polí;tica del franquisme, ja que l'exagerada persecució; acabà; actuant com a revulsiu, despertant fins i tot les simpaties envers el català;, durant els anys setanta, per part de molts intel•lectuals espanyols progressistes.

Pel que fa a la situació; actual de la nostra llengua, considera que en els darrers temps s'ha avanç;at moltí;ssim, però; que el català; continua estant en perill. É;s un triomf, per exemple, haver arribat a un milió; de lectors en català;, o que els escriptors castellans demanin que se'ls tradueixi al català; perquè; econò;micament els surt a compte. En l'apartat de les amenaces, va esmentar que el lleure encara é;s majorità;riament en castellà; i en anglè;s, la poca implicació; dels adolescents en la defensa del català;, i que la situació; é;s encara pitjor en altres territoris dels Paï;sos Catalans. En aquest punt, Isabel-Clara Simó;, que é;s d'Alcoi, va lamentar la passivitat del Principat durant els episodis de guerra lingü;í;stica al Paí;s Valencià;, on va recordar que fins i tot es posaven bombes.
L'escriptora es va mostrar convenç;uda que Catalunya seria independent (i que ella ho veuria) i va voler acabar amb una nota feminista, comparant la lluita pels drets de les dones, una revolució; que s'havia dut a terme sense armes, amb la defensa del català;, que també; s'ha basat en la tossuderia.

El director general de Caixa Penedè;s, Ricard Banquells, va cloure l'acte recordant els lligams de l'entitat amb Ò;mnium, que hi té; un membre al consell des de fa anys. Banquells va elogiar especialment la tasca de cohesió; social que realitzen les parelles lingü;í;stiques, una cohesió; social que é;s també; un objectiu prioritari de la Fundació; Caixa Penedè;s.

Eduard Barrobé;s
Ò;mnium Alt Penedè;s
;

;

Homenatge a Joan Solé i M. Teresa Gil

Thu, 26 Apr 2012 13:23:53 +0200
Data de la notícia: 26/04/2012.
;
El passat 30 de març;, Ò;mnium Alt Penedè;s va retre un homenatge a dos dels seus membres histò;rics, que recentment han plegat de la Junta. Es tracta de l'historiador Joan Solé; i Bordes, que n'era el tresorer abans del recent relleu, i de Maria Teresa Gil i Via, que n'havia estat presidenta durant vuit anys. El moment principal de l'acte va ser el lliurament d'un obsequi, consistent en la reproducció; en cerà;mica de l'estampa de Sant Jocund. Copatró; de Vilafranca des de 1681, aquest any Ò;mnium Cultural n'ha reeditat els Goigs, amb text en català; adaptat precisament per Solé; i Bordes.

Sempre molt actius, Joan Solé; i Maria Teresa Gil, a banda d'assumir diverses responsabilitats a Ò;mnium Alt Penedè;s, fins al punt de ser-ne l'autè;ntic motor durant molts anys, han desenvolupat també; la seva tasca cultural en altres entitats, com ara l'Institut d'Estudis Penedesencs.
;
;

Presentació de Caramelles i caramellaires

Thu, 26 Apr 2012 13:30:57 +0200
Data de la notícia: 26/04/2012.
<!--[if !mso]></object>