Quedem? Sant Cugat: Notícies

Nou Museu del Gas a Sabadell

Mon, 13 Feb 2012 17:04:27 +0100

Data de la notícia: 13/02/2012. Visita al Museu del Gas (Sabadell) Al 2004 es va gestar un projecte per part de la Fundació Gas Natural Fenosa, el qual, al gener de 2012 es fa realitat amb l'obertura d'un museu a Sabadell, on podem fer un viatge en el temps i així un recorregut per l'evolució de la industria del gas i l'electricitat, en un edifici totalment sostenible i modernista. En arribar, ens van rebre molt amablement i, per començar, el mateix president de la Fundació, en Pere Fàbregas, ens fa una clara introducció del que veurem al museu, de la historia del gas i de la pròpia companyia i Fundació. Després ens deixa en mans de la Cristina, la guia que ens va acompanyar en aquest “viatge” pel túnel del temps, donant resposta a tot allò que veiem. Mai us havíeu preguntat com arriba el gas a casa nostra? Com s'extreu? Com es transporta? Quina relació té amb l'electricitat? Com s'utilitzava el gas abans de tanta evolució? Doncs totes aquestes respostes i moltes més, es retroben al Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, amb cinc plantes plenes de historia, amb audiovisuals, aparells que es feien servir, un increïble joc de miralls que, a part de donar amplitud al museu, aporta una manera diferent de visualitzar, i mil curiositats més, a part d'un arxiu històric de la fundació, que segueix funcionant, amb més de 3000 metres de prestatgeria. Tenim coses molt interessants per conèixer aprop nostre, et perdràs la propera activitat? Cristina Alcácer

Visita a la Casa Aymat (Exposició Grau Garriga)

Fri, 27 Jan 2012 10:31:08 +0100

Data de la notícia: 27/12/2011. En un migdia atípic de novembre, sota el cel clar, varem adreçar-nos a la casa Aymat per endinsar-nos en l'obra del tapissista contemporani Josep Grau Garriga. Una vegada allà, ens va rebre l'Ona, la jove guia de la institució. Primer de tot, varem conèixer la historia del Museu que s'inicià amb l'arribada de Tomàs Aymat a la nostra ciutat, l'any 1926. http://graugarriga.com/section.php?sectionId=5&publicationId=18 Una vegada coneguda la manera de treballar de la manufactura, varem accedir a la part superior d'aquesta on varem veure l'inici de la trajectòria de l'artista. En les primeres obres del successor de Tomàs Aymat s'observa la influencia de Antoni Miró i de Pablo Picasso que l'induïren a la renovació de l'art del tapís, a nivel de tot l'Estat. Després de observar els tapissos més rellevants del primer període de la seva obra, varem accedir a la part inferior de la Casa Aymat, on trobarem obres ben diferents. En els collage el tema principal es el tèxtil que apareix en teixits pintats, camises velles i corbates. Al final de l'exposició, varem veure el retorn de Josep Grau Garriga al món agrari, a través de tapissos de tons terrenals.

Rubí en femení

Mon, 14 Nov 2011 20:07:22 +0100

Data de la notícia: 14/11/2011. "Diu una dita que darrere d'un gran home sempre hi ha una gran dona. No podem saber fins a quin punt això és cert, però allò innegable és que les grans dones, i en la Història n'hi ha hagut moltes, sempre han estat a l'ombra dels personatges masculins. És per això que al Quedem? ens va fer tanta il·lusió participar en aquesta activitat organitzada per l'ajuntament de Rubí en reconeixement a unes quantes dones, conegudes i anònimes, que havien estat significatives en la història de la ciutat. Durant la visita, l'Eduard ens va anar mostrant diferents espais de la ciutat que havien estat importants per a la història de les dones: el Centre Democràtic Republicà (o el solar on havia estat fins el seu enderroc, ja fa anys), la parròquia, on el Dr. Guardiet feia educació femenina, la primera farmàcia de Rubí, fundada per un soldat francès que, acabada la guerra de 1808-1814 va decidir tornar a la vila a buscar la dona que estimava i s'hi va quedar o el Casino, inaugurat amb una cantant i una pianista precoç filles de la població i molts d'altres. També ens va cridar l'atenció que hi hagués tan pocs carrers dedicats a dones, inclosos els que eren per a religioses, tot un greuge comparatiu. Un cop acabada la caminada, vam quedar-nos a una plaça vora l'estació prenent un refresc, i vam comentar allò que ens havia semblat més interessant de la visita, i com ens agradaria poder saber això de moltes altres poblacions que ens són tan properes. A veure si els Ajuntaments s'animen a estudiar aquesta mena de coses!" Marta Andreu

Ruta Modernista per Sant Cugat el dia Sàpiens

Wed, 26 Oct 2011 09:27:08 +0200

Data de la notícia: 25/10/2011. "Que Sant Cugat és un lloc on s'hi celebren molts més esdeveniments culturals que en d'altres poblacions catalanes ja ho sabíem, però no per això ens va deixar de fer il·lusió que s'hi celebri el Dia Sàpiens 2011, quina sort! Gairebé es feia difícil triar, d'entre tota l'oferta d'activitats, quina era la que més de gust ens venia; hi ha tantes coses per conèixer que no te les acabaries. Al Quedem? ens vam decidir per la ruta pel Sant Cugat modenista que oferien des del Museu, amb la Mercè com a guia. Ella mateixa ja ens va parlar de la fira i els mercats fa unes setmanes, quin pou de ciència aquesta noia! De camí cap a l'Eixample Sud, el barri que va créixer a partir de l'obertura de la carretera de Gràcia a Manresa (l'Arrabassada), ens vam aturar a Cal Gerrer, l'antiga fàbrica de ceràmica de la població, amb un objectiu ben clar: la majoria de decoracions que veuríem a les façanes eren rajoles fetes en aquest obrador! A mesura que ens acostàvem a l'Eixample Sud, anavem observant cases que, malgrat no ser modernistes, ja tenien decoracions i enrajolats, i finalment ens vam començar a endinsar en el barri que conté més elements pròpiament modernistes. Vam veure l'actual comissaria de la Policia Local, que abans era el domicili d'un home que negociava amb aiguardent, i també ens vam aturar una bona estona a la Casa Massana, la única que és completament modernista a la nostra població. Aquesta casa, obra del santcugatenc Ferran Romeu, i de propietat privada com la majoria de les que vam veure, encara conserva un espectacular molí de vent i un dipòsit d'aigua. La ruta va continuar veient diverses villes des de fora, i finalment vam poder entrar al pati de la Casa Mónaco, de titularitat municipal, i que actualment acull l'Escola d'Art, i abans havia estat la seu del l'actual IES Angeleta Ferrer i Sensat. Per acabar, vam seure a la terrassa d'una cafeteria a prendre un refresc tot comentant el que més ens havia agradat de l'activitat i, també, si calia, fent-ne crítiques constructives. I és que sovint la millor part de l'activitat és poder parlar-ne amb els companys!" Marta Andreu

Passegem per la natura de Rubí

Mon, 10 Oct 2011 23:36:37 +0200

Data de la notícia: 10/10/2011. "Com va dir el poeta: "En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès [...]" i amb el Quedem? vam dir, per què no ho comprovem? Aquest diumenge vam matinar per agafar els ferrocarrils i acostar-nos fins a Rubí, on l'Ajuntament organitza mensualment unes caminades per tal de conèixer el seu entorn natural, i aquest cop la proposta era conèixer l'entorn de Can Roig i Les Martines. Poc abans de les 9 la plaça del Dr. Guardiet ja s'omplia, quanta gent! Gairebé 80 persones s'havien donat trobada per compartir la caminada. Ens vam dividir en dos grups i amb el Joan, el nostre guia, vam començar a caminar. Ben aviat vam haver deixat enrere el nucli urbà per a endinsar-nos a la zona de Sant Muç, on vam descobrir que hi fan cria d'estruços. A la part rural de Rubí vam poder veure diverses masies, habitades o ja en desús, i antics camps de conreu on la vinya borda i el matoll anaven reconquerint el territori robat al bosc segles enrere. Un cop dins del bosc, vam enfilar cap a Les Martines, el punt més alt del terme municipal de Rubí, i quines vistes que hi havia! El dia era excepcional i vam poder veure La Mola, Montserrat, el massís del Garraf, el Corredor, Collserola, el Montseny... i fins i tot els Cingles de Bertí! En Joan ens va explicar que, al capdamunt del cim, hi havia hagut una antiga torre de guaita medieval, dels temps de la Marca Hispànica, però que avui dia ja pràcticament s'havia d'endevinar el lloc on era. De baixada, vam aprendre a reconèixer els ocells que freqüentaven aquella zona, i el rastre que deixen certs animals. I quan vam tornar al centre de Rubí, encara ens van quedar ganes d'anar a fer un refresc per a recuperar forces! Quina sort que encara quedin llocs així." Marta Andreu

Exposició del rubinenc Miquel Mas

Wed, 05 Oct 2011 10:51:24 +0200

Data de la notícia: 05/10/2011. "Què es podria fer un dissabte de tardor, que no fa ni calor ni fred, i que ens permeti aprendre coses noves sense que ens costi ni un euro? La gent del Quedem? ho vam tenir molt clar, i aquest passat dissabte 1 d'octubre ens vam trobar per anar fins a la veïna localitat de Rubí a veure una exposició de pintura. L'autor de la mostra era en Miquel Mas, un pintor i escultor rubinenc que enguany celebra els 50 anys de carrera artística, i ho fa "monopolitzant" les sis sales d'exposicions que hi ha a la ciutat, que no és poca cosa! Nosaltres vam arribar a Rubí a mitja tarda amb la intenció de veure una part de la mostra, la que s'exposa fins el dia 30 d'octubre a l'Antiga Estació, però quina sorpresa que vam tenir a l'arribar-hi i veure que allò només era la primera etapa de tota una exposició molt més grossa! Ens va agradar tant com ens ho explicava la noia de la recepció que fins i tot ens va convèncer d'anar a veure una part de la continuació, a l'espai UNNIM. I en aquesta segona mostra també hi havia escultura; la sortida es va allargar una mica més del compte però va valdre la pena, perquè ens en vam poder fer una idea molt més global, i vam veure com havia evolucionat l'obra de Mas des dels anys 60 fins ara, i vam quedar ben encuriosits amb algunes de les seves produccions. En definitiva, que ens va agradar molt l'obra de Miquel Mas, i de ben segur que més d'un de nosaltres aprofitarà abans de final de mes i anirà a veure les altres quatre galeries rubinenques que ens van quedar pendents!" Marta Andreu

Vam participar del Patrimoni Viu de Sant Cugat del Vallès amb el Museu de Sant Cugat

Mon, 03 Oct 2011 12:01:55 +0200

Data de la notícia: 29/09/2011. "Malgrat que el dia es va llevar enteranyinat, el plugim que va caure durant les primeres hores de dissabte no van impedir que uns quants valents i valentes del Quedem? desafiéssim la climatologia per anar fins al Monestir de Sant Cugat. I va valdre la pena! Durant tot el cap de setmana es va celebrar el Patrimoni Viu, un esdeveniment que, anualment, recupera la història i les tradicions del Sant Cugat d'abans i les fa reviure de la mà de les entitats que, en ple s. XXI, continuen donant vida a la nostra població. Nosaltres ens vam trobar poc abans del migdia, per anar al Claustre del Monestir a sentir una xerrada sobre les fires i mercats de la ciutat, amb origen medieval. La naturalitat i la gràcia amb que la Mercè Andrés ens ho va explicar va satisfer la nostra curiositat i vam poder aprendre moltes coses sobre el mercat setmanal de la nostra ciutat, fins i tot vam descobrir des de quan es fa els dijous, i fa centenars d'anys! Quan es va haver acabat la xerrada, i com que el cel ens va donar una treva climatològica, vam fer una volta pel Claustre, xerrant sobre les curiositats que havíem descobert a la xerrada. També vam visitar el mercat de pagès de la plaça de Sant Pere (on es feia el mercat ja segles enrere), i les paradetes que havien vingut al c/Major i a la plaça Octavià especialment per a la fira del Patrimoni Viu, i fins i tot hi va haver qui va "fer fira" i va marxar cap a casa amb productes ben frescos! Ens ho vam passar tots i totes molt bé, i és que sempre agrada aprendre coses i compartir les que ja sabíem amb tots els companys." MARTA ANDREU "Malgrat que el dia es va llevar enteranyinat, el plugim que va caure durant les primeres hores de dissabte no van impedir que uns quants valents i valentes del Quedem? desafiéssim la climatologia per anar fins al Monestir de Sant Cugat. I va valdre la pena! Durant tot el cap de setmana es va celebrar el Patrimoni Viu, un esdeveniment que, anualment, recupera la història i les tradicions del Sant Cugat d'abans i les fa reviure de la mà de les entitats que, en ple s. XXI, continuen donant vida a la nostra població. Nosaltres ens vam trobar poc abans del migdia, per anar al Claustre del Monestir a sentir una xerrada sobre les fires i mercats de la ciutat, amb origen medieval. La naturalitat i la gràcia amb que la Mercè Andrés ens ho va explicar va satisfer la nostra curiositat i vam poder aprendre moltes coses sobre el mercat setmanal de la nostra ciutat, fins i tot vam descobrir des de quan es fa els dijous, i fa centenars d'anys! Quan es va haver acabat la xerrada, i com que el cel ens va donar una treva climatològica, vam fer una volta pel Claustre, xerrant sobre les curiositats que havíem descobert a la xerrada. També vam visitar el mercat de pagès de la plaça de Sant Pere (on es feia el mercat ja segles enrere), i les paradetes que havien vingut al c/Major i a la plaça Octavià especialment per a la fira del Patrimoni Viu, i fins i tot hi va haver qui va "fer fira" i va marxar cap a casa amb productes ben frescos! Ens ho vam passar tots i totes molt bé, i és que sempre agrada aprendre coses i compartir les que ja sabíem amb tots els companys." MARTA ANDREU

Visita al Plató de TV3: programa DIVENDRES

Fri, 22 Jul 2011 09:58:40 +0200

Data de la notícia: 22/07/2011. Avui la TDT ha envaït la nostra televisió d’infinits canals, però va haver-hi un temps, no tant llunyà, que programes com Filiprim o Tres pics i Repicó ens alegraven el vespre quan no hi havia més de 4 cadenes per triar. Gràcies a la seva feina com a Televisió pública de Catalunya, TV3 ha format part de casa nostra i coneixem els seus periodistes i presentadors com si fossin els nostres convidats. Això és el que vam poder comprovar en la visita que els Quedem? Sant Cugat, Barcelona i Badalona vam fer als estudis de TV3 ahir 6 de juny, on vam participar de la gravació del programa Divendres. Si ahir vau mirar el programa Divendres...ens vau veure a nosaltres també! El primer contacte amb el plató va ser molt estrany, vam recordar aquella frase d’un personatge de Oh Europa! Aquella noia valenciana que quan veia un monument que havia vist en fotografies deia “me la imachinava més gran”. Tenia raó, jo també pensava que el plató era més gran al veure’l per la televisió. La segona sorpresa que vam tenir va ser la gravació de l’actuació de Luis Fonsi. Heu assistit mai a l’actuació d’algú i ningú no l’ha aplaudit? Això és el que passa en cada actuació a TV3, no es pot aplaudir fins que t’ho indica el regidor...pobre noi, s’haurà pensat que no ens agradava com canta! Un cop va començar el programa vam veure en persona en Xavier Coral, qui ens explicava les notícies fa un temps, la Txell Arana i en Xavier Sardà. Uns convidats de vertigen que van recordar en el debat la manifestació convocada per Òmnium el 10 de juliol de 2010 contra les retallades de l’estatut i la mala actuació del Tribunal Constitucional. Un tema digne de debatre un any després de l’expressió del poble català al carrer. Després d’un debat tant important però divertit alhora gràcies a les intervencions enginyoses d’en Xavier Sardà, vam conèixer els beneficis de prendre aigua de mar, de menjar algues, qui decideix els colors de la roba de les botigues de moda o com lliguen els estrangers a les platges catalanes. Ja veieu quantes coses es poden aprendre en una activitat del Quedem?, us perdreu la següent? Anna Guitart

Megaelectroenvolts

Sun, 19 Jun 2011 10:54:26 +0200

Data de la notícia: 19/06/2011. Megaelectroenvolts, micres, 10 elevat a deu mil milivats… no, no esteu llegint en una llengua estrangera sinó una llengua que es parla avui en dia a Cerdanyola del Vallès, concretament a l’edifici del Sincrotró Alba. El Quedem? Sant Cugat vam gaudir, el passat dia 15 de juny, de la visita a l’única font de llum de Sincrotró del sud d’Europa en la línia que va de París a Trieste. Gràcies a aquesta visita, els santcugatencs ens vam sentir més a prop de la frase feta que mai: vam anar a dormir amb molts més coneixements després de realitzar la visita perquè l’edifici del Sincrotró Alba és precisament això, una zona on es promou el coneixement, el coneixement de les partícules, de les parts més minúscules dels elements. Tot i que dins el grup del Quedem? cap de nosaltres era científic vam poder entendre què és un Sincrotró (amb una mica d’ajuda dels nostres guies, és clar!). Així, vam saber que un sincrotró és un tipus de llum concret, tant potent i brillant que permet veure l’estructura de les partícules més petites; per això a la font de llum de sincrotró se la compara amb un microscopi en la seva funció, deixar-nos veure allò que la retina per si mateixa no veuria. Per aconseguir-ho, l’edifici del Sincrotró utilitza sistemes magnètics molt sofisticats que fan córrer electrons molt ràpidament en un tub circular. És important el fet que sigui circular perquè és al fer la corba quan els electrons perden energia i provoquen aquesta llum tan precisa que permet veure longituds d’ona que van de l’infraroig a la regió dels raigs X. Molts equips científics s’acosten a l’edifici del Sincrotró Alba per fer les seves investigacions en medicina, química, micro fabricació, entre un infinit d’àmbits i durant la visita vam poder veure (sentint-nos molt petits degut a la grandària de l’edifici) els motors, els sistemes de refrigeració i els laboratoris, mòduls situats al costat del tub per on corren els electrons. Vam tenir la sort de trobar algun equip científic que ens va explicar què era el que la llum de sincrotró els ajudava a veure: “microcristalls” ens van dir. Tot un món! Anna Guitart

Casino de La Floresta

Sun, 19 Jun 2011 11:15:14 +0200

Data de la notícia: 12/06/2011. El passat 8 de juny, el programa Quedem? Sant Cugat va visitar un dels edificis més emblemàtics de La Floresta: el Casino. Sorgit com a centre lúdic per la gent benestant de Barcelona de principis de segle XX ben aviat va passar a ser un centre per a tot el poble, gràcies a la cessió de l’edifici per part de la família Tarruell al mossèn de La Floresta. El casino ha estat testimoni de la història catalana del segle XX: períodes de guerra, de dictadura i de transició van passar pels seus murs tot i haver passat 20 anys tancat. Avui, el Quedem? Sant Cugat ha pogut gaudir de la reconversió d’aquest antic edifici i conèixer de primera mà totes les activitats que s’hi duen a terme per tornar a donar vida a aquest edifici tan singular. Anna Guitart

Festa de la Cohesió Social 2011

Sun, 12 Jun 2011 17:15:33 +0200

Data de la notícia: 10/06/2011. Tot i que la previsió meteorològica havia estat amenaçadora durant la setmana, dissabte dia 4 va fer una treva i va fer un bon sol que ens va permetre anar junts a gaudir de la festa Som cohesió, la festa anual del Quedem? que enguany fèiem conjuntament amb el Voluntariat per la Llengua. Després de les darreres festes a Barcelona i Vic, aquest cop tocava anar a Badalona, i tot i el munt de transbordaments que vam haver de fer per les obres que hi havia als Ferrocarrils de la Generalitat, finalment vam aconseguir fer cap al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, on ens vam trobar amb la resta de Quedem? de Catalunya. Quanta gent que hi havia! De Barcelona, de Manresa, de Vic, de Berga, de Reus, de Girona... en grups petits de persones vingudes dels diferents llocs vam poder descobrir la història de Badalona tot fent una gimkana que ens va permetre conèixer personatges històrics, llegendaris, i veure els racons més amagats i bonics de la ciutat. També vam poder aprendre un munt de paraules propies del català de Badalona preguntant a la gent del carrer què volien dir, i fins i tot vam jugar a bàsquet! Ens ho vam passar d'allò més bé voltant i fent el tafaner. Quan vam haver acabat la gimkana, vam tornar al Parc de Ca l'Arnús i Can Solei, on vam fer tertúlia i vam poder compartir les impressions que havíem tingut durant aquesta aventura de conèixer la ciutat, mentre gaudíem d'un berenar al gust de tothom: tant dolç com salat. Per acabar de posar la cirereta al pastís, vam compondre uns quants "garrotins" que vam poder cantar amb el grup de rumba Naraina, vinguts de Tàrrega, que amb el seu concert van aconseguir fer remenar l'esquelet del més jove fins al més gran de la festa. Ja tenim ganes que arribi la de l'any entrant! Marta Andreu

Esglèsies de Sant Pere per segona vegada

Sat, 28 May 2011 11:02:52 +0200

Data de la notícia: 28/05/2011. "Hi ha llocs de Catalunya que deixen una empremta inesborrable a tothom que els visita. Aquesta experiència es comparteix i el boca orella es converteix en una força d’atracció molt poderosa. Aquest és el cas del conjunt de les Esglésies de Sant Pere de la Seu dÈgara, la visita que es va fer fa un any va agradar tant que es va anar d’un a l’altre fins que la “pressió popular” ha fet que, de nou, aquest dissabte passat es repetís aquesta visita guiada. A més, es va decidir que aquesta activitat es compartiria amb els amics del Quedem? del Bages per allò del quants més serem més riurem... I així va ser! una tècnica, tres monitores i un nodrit grup d’inscrits, tots plegats vam quedar amb la boca –literalment- oberta meravellant-nos amb aquest conjunt arquitectònic únic a Europa. El dia no podia ser millor per a aprofitar i treure més partit de la visita celebrant un dinaret després de l’activitat tot fent tertúlia. L'ombra, la gespa i els bancs del parc de Vallparadís ens van ajudar a estar ben còmodes per a valorar, entre tots i totes, l'activitat i fer noves propostes de cara a més endavant per al Quedem? Allò que més va agradar és el fet de poder-nos ajuntar amb gent d'altres comarques i fins i tot van sortir propostes de fer un intercanvi, i anar-nos a veure els uns als altres per ensenyar-nos el que considerem més bonic de cada població! A més, xerrant i preguntant, entre tots vam agafar moltes ganes d'anar a la festa Som cohesió del dia 4 de juny per tornar-nos a veure!" Marta Andreu i Flora Bacquelaine

Ruta arquitectònica: bòbiles, torre blanca i torre negra

Thu, 26 May 2011 20:00:11 +0200

Data de la notícia: 26/05/2011. Conèixer Sant Cugat i els seus voltants en bona companyia sempre és un plaer però aquest cop, el plaer va ser doble. Gràcies a una activitat organitzada pel Museu de Sant Cugat, el Quedem? Va poder gaudir, d’una excursió- visita al passat de Sant Cugat. Vam començar el viatge en el temps situant-nos a l’Edat Mitjana tot caminant des del monestir de Sant Cugat (allunyat del poble en aquella època) fins a la plaça de Pere San, avui en dia plaça de Sant Pere perquè a l’Edat mitjana, on avui es situa el mercat, hi havia una petita església romànica dedicada a Sant Pere. Allà vam trobar l’inici del camí Real de Muntanya, camí que comunicava amb Barcelona i que nosaltres seguiríem durant bona part de l’excursió. Resseguint el camí Real de Muntanya vam aturar-nos on durant la primera part del segle XX hi havia l’antiga fàbrica de gel que subministrava blocs de gel a la zona i fins i tot a Barcelona abans que les neveres formessin part de les nostres vides. Malgrat que aquesta parada fos “virtual” perquè avui en dia només en queda fotografies i cap resta de l’edifici, la descoberta de l’existència de la fàbrica de gel va encuriosir a tots els participants, des dels que duen a Sant Cugat “tota la vida” fins els que hi acabem d’arribar, donant peu a un seguit de records i anècdotes que van ser compartides entre el grup. Aquesta successió de records es va mantenir durant tota l’excursió mentre avançàvem en el nostre recorregut i coneixíem molts diversos indrets: les pedreres que van subministrar el material per construir la Torre negra; el molins de vent que la gent utilitzava quan Collserola no tenia arbres sino vinya; un forn de calç que coïa la pedra per obtenir la calç que ajudava a la construcció abans de l’aparició del ciment i les bòbiles que utilitzaven la riquesa argilosa de la terra de Sant Cugat per fer totxos. Després d’aquesta explicació, semblarà impossible que em deixi coses al tinter, però és cert. Per descobrir quins indrets i anècdotes hi falten haureu de venir a la propera sortida del Quedem? ! Anna Guitart

Processos Ocults Escultura

Mon, 18 Apr 2011 11:09:12 +0200

Data de la notícia: 18/04/2011. Si l’Art Contemporani se’ns resisteix perquè ens sembla difícil d’entendre o per altres raons, el “Quedem?” Sant Cugat us proposa una solució: visitar l’exposició “Escultura. Processos ocults”, al Monestir de Sant Cugat. El passat 9 d’abril el “Quedem?” Sant Cugat va tenir el privilegi de visitar l’anomenada exposició de la mà d’un dels vuit artistes participants, Pep Codó, escultor contemporani santcugatenc. Durant la visita vam poder entendre què és el que movia a cadascun dels artistes de la mostra a crear una peça i no una altra i el perquè de l’ús d’uns materials i no uns altres. Tot un viatge als móns interns de set escultors i una escultora que treballen a Catalunya i que s’han ofert, en aquesta exposició, a apropar-nos sense por a l’Art més actual. Anna Guitart

Museu de l'Aigua CASSA a Sabadell

Mon, 11 Apr 2011 23:20:24 +0200

Data de la notícia: 11/04/2011. Aquest dissabte passat, el 2 d’abril, els de Sant Cugat ens en vam anar d’excursió a Sabadell a visitar el Museu de l’Aigua CASSA. Vam agafar els FGC i ens vam plantar allí (molt abans del que ens pensàvem!). El cert és que vam quedar encantades amb la visita i les explicacions de la guia que ens va atendre. Ens explicà com en els orígens (la construcció data del 1912), aquest magnífic edifici modernista albergava oficines de despatx, però despatx en el sentit més estricte de la paraula! de despatx tèxtil. Ja l’any 1960 el va adquirir la Companyia Aigües de Sabadell que encara hi té activitat. Tanmateix, amb la restauració de l’any 1999 es va instal•lar una exposició sobre la relació de la ciutat de Sabadell i l’aigua que ha acabat essent permanent i que recomanem efusivament visitar tant bon punt en tingueu ocasió! Flora Bacquelaine

Redescobrint la Sagrada Família

Tue, 29 Mar 2011 20:36:53 +0200

Data de la notícia: 29/03/2011. Seríem capaços d’inventar una columna que no s’hagués vist mai enlloc, i que, a més a més, suportés el pes d’un edifici? Gaudí ho va fer i ho vam poder comprovar en la visita que el “Quedem?” Sant Cugat va fer el passat dissabte a la Sagrada Família. En aquest meravellós edifici Gaudí va dedicar completament els últims anys de la seva vida, i no cal dir que es pot veure en cada detall arquitectònic: la Sagrada Família és el lloc ideal per fer una celebració enmig d’un dels boscos més màgics del món. Arbres, fulles, branques, llum i colors. També turistes, som al bell mig de Barcelona!, és clar. Però tot i això, durant la visita, vam accedir a espais privilegiats: vam entrar per la porta de la Glòria, la que amb els anys serà la porta principal del temple; vam pujar fins l’espai dedicat al cor i vam gaudir així d’una vista aèria de l’absis que treia la respiració. Abans, però, vam visitar també les escoles i el museu, espais dedicats a explicar els “secrets” del geni que va ser Gaudí: paraboloides, cilindres que es converteixen en estilitzades corbes, fonolls que són el suport d’unes columnes esveltes; tot el que calia per no perdre detall. Anna Guitart

Visita Quedem? Institut de Paleontologia de Sabadell

Thu, 03 Mar 2011 10:55:29 +0100

Data de la notícia: 03/03/2011. Llepar és la clau. La clau, és clar, per a distingir un fòssil d’una pedra. Per saber aquest magnífic truc va caldre una visita guiada del Quedem Sant Cugat a l’Institut Català de Paleontologia (Sabadell) on ens van explicar que la porositat que té un os és el que fa que es quedi enganxat a la llengua, a diferència de les pedres, que no s’hi enganxen. Mentre passejàvem pel museu, entre fòssils i ous de dinosaure, de seguida ens imaginàvem coneixent en persona al mateix Tiranosuarus Rex, tan gran i perillós com ens ensenyaven a la pel•lícula Jurassic Park. En saber que a Catalunya no hi ha restes de Tiranosaurus Rex, ens vam decepcionar una mica (ja que es tracta d’un dinosaure americà, ai maleïda influència de Hollywood!) però de seguida ens vam alegrar pels dinosaures catalans, sense influències del cinema americà i vivint més tranquils. La Paleontologia però, no es centra només en descobrir fòssils de dinosaures si no que intenta esbrinar com era la vida en eres passades a la Terra, des de les plantes que existien fins els animals. El més bonic de la investigació que es realitza a l’Institut Català de Paleontologia és saber com era Europa fa 70 milions d’anys, quins eren els animals catalans que vivien en les nostres terres fa tant temps. Nosaltres, tot passejant per una Europa tant antiga i salvatge, en vam conèixer dos: en Pau i en Jordi, dos primats trobats a Catalunya que han proporcionat molta informació sobre les diferents línies evolutives dels éssers humans. Així que si moltes vegades pensem que els humans som uns micos, recordeu aquest article i...no ho podreu negar. Anna Guitart

Museu d'Art de Sabadell (Can Turull)

Wed, 16 Feb 2011 17:35:29 +0100

Data de la notícia: 16/02/2011. El passat diumenge, 13 de febrer, amb el Quedem Sant Cugat vam sortir de les fronteres santcugatenques per conèixer d’una altra manera una ciutat que tenim ben a prop: Sabadell. De Sabadell coneixem la seva fama de ciutat industrial en la florent Catalunya del segle XIX però els que no som sabadellencs potser no sabem el nom de les famílies que van liderar aquest creixement econòmic i que han deixat una empremta en les expressions catalanes locals: “Què et penses? Que ets de Can Turull?”. L’opulència de la família Turull contrarestava amb el Sabadell obrer i en la nostra visita al Museu d’Art de Sabadell, localitzat en l’antiga Casa- Fàbrica Turull, ho vam poder comprovar, fins i tot dos segles més tard. Les estances conservades on la família Turull rebia els seus il•lustres visitants (el general Prim, la reina Isabel II) compten amb pintures, teles i tapissos d’un gran luxe. Una de les participants del Quedem, qui havia treballat en la realització de catifes, ens va fer adonar de la importància del tapís que estàvem trepitjant, erosionat pel pas del temps però conservant un estampat dels que avui en dia ja no es troben. L’espai dedicat a la fàbrica avui en dia allotja les dues plantes del Museu en el qual podem veure exposicions temporals d’Art Contemporani i l’exposició permanent, amb peces tant importants com Corpus de Sang, d’Antoni Estruch, quadres de Joaquim Mir i Ceràmiques de Marian Burguès, de qui vam tenir la sort de conèixer la seva neta i que ens va explicar detalls de la vida d’aquest artista bohemi que va haver de marxar a l’exili per causa de les seves idees. Si això no és veure el teu entorn amb uns altres ulls, ja em direu què ho és! Anna Guitart

Hem seguit a Sant Antoni Abat

Wed, 26 Jan 2011 09:59:02 +0100

Data de la notícia: 26/01/2011. Per Sant Antoni Abat es duia tot el bestiar a beneir. El dia del sant pròpiament dit és el 19 de gener però cada poble o ciutat tria un dels dos diumenges que hi ha al voltant segons convingui. A Sant Cugat aquest any s’ha celebrat el diumenge 23 tot i que el 16 ja hi hagué un petit acte. Els del “Quedem?” vam desafiar la temperatura gèlida que feia diumenge passat i vam quedar als Quatre Cantons per anar a veure l’inici de la processó que s’iniciava al Pla del Vinyet. Un cop vam haver repassat tots els magnífics carruatges, com aquell qui diu, vam “fer campana” i ens vam ficar a un cafè a recuperar la calor corporal mentre la comitiva es passejava per tots els carrers del poble. Quan va ser l’hora, tanmateix, diligents, vam fer via cap al darrera del monestir per veure com s’anaven beneint tots els animals que passaven per davant del capellà. Cal dir que el que més ens va divertir era veure tots els animals domèstics que també s’havien congregat allí. Gats, gossos, conills,... tots allí esperant alguna cosa sense acabar d’entendre massa bé què tot i que sí que els veies conscients que alguna n’estava passant. Flora Bacquelaine

Gravació Gran Dictat

Fri, 31 Dec 2010 09:18:25 +0100

Data de la notícia: 22/12/2010. A mi sempre m’ha semblat que en Jordi, participant del Quedem? tenia alguna cosa especial i ara, la gent de producció del Gran Dictat m’ho ha confirmat! Té cara de mafiós!!! No ho dic jo, veureu la prova aquest proper mes d’agost. Va, us faré cinc cèntims del que va passar dissabte. Vam quedar ben aviat, uns a Sant Cugat uns altres a Barcelona, per anar a la gravació de tres programes del Gran Dictat de TV3. Tots nerviosos per sortir a la TV i amb una samarreta d’estiu sota els dos-cents jerseis (perquè, clar, quan el 24 d’agost es vegi el programa farà una mica d’angúnia) vam enfilar cap als estudis de MediaPro a la Diagonal. Un cop arribats ens vam treure la roba hivernal i vam començar a passar fred però sempre fent veure que estàvem estupendament bé, va ser molt divertit veure com funciona un rodatge des de l’altre cantó; com dirigeixen els aplaudiments i l’eufòria del públic, com cal repetir respostes perquè avancem les respostes, com el públic es reprimeix, com pot, no xivar respostes als concursants, etc. Però a l’últim programa, de sobte, va aparèixer en Jordi amb una immensa gavardina, un minúscul barret d’ala i un maletí “ple de diners” intentant fer tràfic de públic amb l’Òscar Dalmau. Jo que era a un racó pelant-me de fred no m’havia adonat que la noia de càsting del programa havia anat directament a ell i li havia demanat si volia fer de mafiós (!). Jo no vull dir res més... Flora Bacquelaine