L’escriptor, historiador i activista ha mort aquest dilluns a l’edat de 83 anys. Des de la clandestinitat antifranquista fins als nostres dies, Manent ha contribuït a la construcció nacional de Catalunya a través de l’estudi i l’acció.

Albert Manent mantenia una forta vinculació amb Òmnium Cultural. Amb el número 457, n’era soci des del 1968 i va ser membre de la Junta Consultiva i impulsor de diverses iniciatives culturals fetes a l’entorn de l’entitat. A més, va ser membre del Jurat del Premi d’Honor en dos períodes: del 1995 al 1998 i del 2002 al 2007. L’entitat també li va dedicar el cicle Albert Manent, la lluita contra l’oblit el maig del 2011, coincidint amb el 43è Premi d’Honor.

Una vida de servei al país
Nascut a Premià de Dalt el 1930, era fill de Marià Manent i Cisa, també escriptor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1985. 

La gran tasca memorialística d’Albert Manent ha estat una contribució en majúscules a l’enfortiment de la cultura catalana. 

Manent va destacar en el camp de la poesia, la narrativa, l’assaig i la història; una obra consolidada al llarg dels anys amb la publicació de més de 50 llibres, un miler d’articles en diaris i uns 400 articles en revistes especialitzades. La seva constància en aquest afany de consolidar la cultura del país l’ha fet impulsar, participar i/o dirigir complicades obres de caire col·lectiu que han estat cabdals en la construcció d’una cultura normalitzada: l’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, el Diccionari dels catalans d’Amèrica o la Història de la Literatura Catalana. 

Ha estat impulsor de centenaris, miscel·lànies i homenatges i, sobretot, ha estat el responsable d’estimular “nous estudis” en un intent justament de cohesionar llengua, cultura i país. Va ser un dels fundadors de la revista Serra d’Or i de la Revista de Catalunya i, d’altra banda, va formar part del Departament de Cultura, al costat de Max Cahner, al primer govern de Jordi Pujol.

Com va exposar Pilar Garcia Sedas, el jurat del 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va destacar “la maduresa literària i historiogràfica i de compromís i activisme cultural amb Catalunya”. Des del compromís, Manent ha treballat amb gran esforç en la recuperació del patrimoni cultural català a través de la memòria oral i escrita, a través de la recerca de documents dispersos que han passat a engrossir de manera decisiva els fons bibliogràfics i documentals de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de gran nombre d’arxius comarcals.

“Una trajectòria intel·lectual, civil i patriòtica de referència; una vida de servei al país”, com va destacar aleshores la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals.