Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina

Pensament i acció

  • Vota
  • Resultat

Discurs de Muriel Casals al lliurament del 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

12-06-2013

Autor

Muriel Casals

Avui atorguem el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a un escriptor que ha aconseguit dues coses molt difícils i molt importants per a la nostra cultura. D’una banda, Josep Maria Benet i Jornet és un continuador excel•lent de la gran tradició del teatre català d’autor que, sense renunciar a l’ambició i la qualitat de l’alta creació, ha sabut connectar amb un públic nombrós.

De l’altra, Benet i Jornet és el pare de les telesèries catalanes que, sobretot des de TV3, han aconseguit un enorme impacte popular i han creat una veritable indústria de l’audiovisual des de l’exigència i la comercialitat ben entesa. Josep Maria Benet i Jornet ha fet aquestes dues feines i les ha fet amb rigor i constància, des del compromís amb la llengua i el país, parlant de tu a tu amb la resta d’autors dramàtics europeus i mundials.

Som davant d’un dels grans constructors i renovadors de la cultura catalana contemporània, i un dels seus normalitzadors. Des del coneixement de la tradició pròpia i obert sempre als aires de l’exterior, des del risc d’explorar nous camins estètics i la vocació d’arribar a grans audiències. Quan diem que volem una cultura normal en un país plenament normal ens referim a figures que, com la de Benet i Jornet, saben vincular la tradició amb el futur i el paisatge local amb les passions i les raons universals.

Des d’aquella primera obra que el va donar a conèixer, encara sota el franquisme i no gaire temps després del naixement d’Òmnium, Una vella, coneguda olor, fins a l’obra Com dir-ho?, estrenada fa molt poc al Teatre Almeria de la capital catalana. Sempre, el nostre premiat ha escrit com si els obstacles posats a la nostra cultura i a la nostra llengua poguessin ser superats amb talent i tenacitat. I així ha guanyat espais de llibertat i ens ha ofert una obra que ens commou i ens fa pensar.

La major part del teatre de Benet i Jornet remet a la nostra història i parla d’una societat trasbalsada per la guerra i la dictadura. Aquell pati de barri barceloní on es mouen els personatges de la seva primera obra és el pati de moltes dones i homes d’aquest país, un espai real i mític alhora, en el qual la lluita per una vida autèntica xoca amb el pes d’una vida oficial i convencional que pretén determinar totes les decisions dels individus.

El teatre del nostre premiat també ha esdevingut, ben sovint, un cant contra la resignació i el fatalisme, contra les forces que conspiren per reduir l’existència humana a un simulacre perpetu. Aprofitem la lliçó que ens dóna el nostre Premi d’Honor d’enguany: davant d’una realitat plena de dificultats, no ens podem resignar, ens cal posar per davant els nostres somnis i la nostra voluntat de buscar una vida millor.

Això, avui, significa saber lluitar contra la crisi i saber ser solidaris amb els que ho passen pitjor, i també significa revoltar-se contra mesures absurdes que volen canviar el nom de la llengua catalana a la Franja i contra lleis que volen destruir l’escola i la convivència de Catalunya, com molt bé ens adverteixen les companyes i companys de “Som Escola”, punta de llança en aquest combat cívic que, estem segurs, guanyarem.

Vivim temps difícils en què, altre cop, cal repetir i subratllar coses que són obvies. Però també són temps d’esperança, perquè cada cop som més els catalans que hem perdut la por i estem disposats a fer camí, pacíficament i enraonadament, cap un horitzó de llibertat nacional plena.

Com que Òmnium ve de lluny i té memòria, sabem que res no és fàcil i que no hi ha dreceres màgiques, sabem que cal treballar cada dia per assolir els objectius. Encara cal convèncer molts ciutadans, cal escoltar i crear confiança, cal donar raons i fer-ho tranquil•lament. I tot això ens esperona a fer les coses bé, al costat d’altres entitats i col•lectius, posant el millor de nosaltres en aquesta hora extremadament crítica que estem vivint, des de la generositat i el coratge, des del sentit de país i la intel•ligència. Si anem junts i no ens perdem en batusses menors, si sabem administrar el temps i les energies de manera eficient, si no ens deixem arrossegar per eufòries i depressions circumstancials, si treballem seriosament i amb força, superarem els obstacles i sabrem resoldre els imprevistos d’aquest periple que ja hem començat.

Enguany celebrem el centenari de la publicació de les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les fites de la nostra reconstrucció cultural. Aquell fet va salvar la llengua de la marginalitat, va permetre que la nostra tradició literària s’inserís en la modernitat i, molts anys després, va fer possible l’aparició de noves veus, com la de Benet i Jornet. A la generació que ho va fer possible, liderada per Pompeu Fabra, no se li va regalar res, tots ells van haver de treballar de valent. Avui el seu exemple ens ha de guiar, a cada moment, a cada acció.

Recordem que el mestre Fabra recomanava sempre: “no abandoneu ni la tasca ni l’esperança”. Tinguem-ho tots ben clar, sobretot quan ens manquin les forces o ens aclaparin les adversitats.

Aquest és un vespre de goig perquè atorguem el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a un autor que, des del compromís amb la llengua i la realitat del país, ha construït una gran obra, rica i apassionant, que ha arribat a milers de persones a través dels teatres i la televisió. Donem les gràcies a Josep Mª Benet i Jornet per tot el que ha escrit i escriurà, i també perquè ha contribuït de manera decisiva a fer del teatre català un teatre universal que aixeca el llistó de la nostra creació cultural i ens projecta com a col•lectivitat humana.

Gràcies de tot cor, estimat Josep Mª.
I gràcies a tots vosaltres per ser aquí.
Visca Catalunya!
 

Comparteix

  • La Tafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Fresqui
  • Yahoo!
  • Remoume
  • Facebook
  • twitter

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina