El bloc d'en Jordi Porta
-
Seguint el programa “Quedem?”
01-03-2010

Com ja és conegut, el programa Quedem? pretén afavorir la cohesió social mitjançant activitats culturals i de lleure que afavoreixen el coneixement de l’entorn i la interrelació entre les persones que hi participen. Va començar el 2005 a Barcelona i ja s’ha implantat a vuit poblacions més de Catalunya arribant, en conjunt, a 1.090 activitats i 21.005 participacions. Com també és sabut, la meitat del participants són nascuts fora de Catalunya. Ara però, m’agradaria ressaltar un dels aspectes del programa: l’ús de la llengua. Aquestes en són les xifres:
Llengua pròpia dels participants: 38,38% català, 55,98% no català, 5,6% ns/nc.
Llengua d’ús habitual: 52,59% català, 27,54% castellà, 19,87% altres.
Llengua utilitzada durant l’activitat: 89,74% català, 7,37% castellà, 2,89% altres.Quan massa sovint es parla de l’ús de la llengua amb tons marcats pel desànim, val la pena remarcar aquestes dades esperançadores.
-
Salvador Espriu
22-02-2010

Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, diverses personalitats del món de la cultura han fet notar la importància del poeta en referència amb els tres temes que defineixen la nostra entitat: llengua, cultura i país. Jo no en sóc un expert i no el vaig tractar personalment, però vaig compartir amb ell la tancada als Caputxins de Sarrià, en ocasió de la constitució del SDEUB, Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, el 1966. Allà es diu que va néixer aquest poema titulat Inici de càntic en el temple, al qual després va posar música en Raimon:
Ara digueu: La ginesta floreix arreu
Continua llegint
als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i amb ell les males herbes.
Ah! Joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l’alba ens ha trigat,
com és llarg d’esperar
un alçament de llum en les tenebres.
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per recordar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: Nosaltres escoltem les veus del vent
per l’alta mar d’espigues.
Ara digueu: Ens mantindrem fidels per ...- comentaris (1)
- Últim comentari: 23 febrer, 2010
-
El paper d’Òmnium
16-02-2010
L’article de Guillem Carol Vallès, publicat al setmanari El 3 de vuit de l’Alt Penedès, sintetitza molt bé el paper d’Òmnium a la Catalunya actual.
Es defineixen com un grup de joves que “no combregàvem pas en la mateixa elecció a l’hora d’anar a votar” però que “el que ens unia era molt més que allò que ens separava” i “volíem implicar-nos d’alguna manera per construir país”.
Òmnium Cultural els va oferir l’acolliment que buscaven per a les seves iniciatives i inquietuds. “Poques institucions del nostre país poden proporcionar la comoditat que ofereix Òmnium Cultural. Hi pots treballar des d’àmbits molt diferents sense preocupar-te per estèrils sectarismes o electoralismes rocambolescos”. Crec que el Guillem reflecteix a la perfecció la voluntat dels que estem a l’entitat.
I conclou així: “Vivim en un país que necessita gent disposada a treballar i Òmnium Cultural és, ara per ara, un dels millors antídots contra la resignació nacional”.
-
El català en el cinema
29-01-2010

És probable que si fa vint anys s’hagués aprovat una llei del cinema semblant a la que ara proposa la Conselleria de Cultura, alguns empresaris haguessin atribuït el descens del nombre d’espectadors que s’ha produït els darrers anys al fet del doblatge en català. En realitat, però, la disminució del nombre d’espectadors a les sales de cinema és degut a l’impacte de la televisió i a la descàrrega de pel·lícules per Internet. Per tant, hagués estat un error de diagnòstic i de prospectiva.
El fet que hi hagi una oferta de films doblats o subtitulats en llengua catalana és una manera de reflectir i d’adaptar-se a la realitat sociolingüística del país. Per tant, pot afavorir el consum cultural del cinema. És cert que cal superar inèrcies del passat. També va passar amb la televisió, que a Catalunya des del 1957 al 1983 només va existir en llengua castellana. Canviar els hàbits per afavorir el reflex de la realitat social i permetre democràticament el respecte a la pròpia llengua hauria de ser una norma per tothom i, en aquest cas, pels empresaris i exhibidors del cinema. La vaga d’alguns d’aquests empresaris convocada pel dilluns dia 1 de febrer és del tot inadequada i desafortunada.
-
Vic i la immigració
21-01-2010

L’Ajuntament de Vic s’havia caracteritzat per una política de cohesió social amb la nova immigració, especialment en el terreny de l’escola, que va ser digna d’admiració. Va aconseguir que s’evités la creació de guetos escolars i va facilitar una política de contacte amb les famílies que afavoria aquesta cohesió. La recent polèmica sobre el registres en el padró ens fan plantejar diversos interrogants: com sabrem quina és la població del municipi si un percentatge important dels seus habitants no està empadronat? Hi ha realment una legislació contradictòria entre l’Estat espanyol i les mesures que es poden prendre als municipis? Com pot haver-hi regulacions i pràctiques diferents entre els diversos estats europeus avui que tant es parla de la unitat europea?
Òmnium Cultural sempre ha considerat que la nova immigració planteja tres reptes bàsics: el legal, el laboral i el cultural. La nostra entitat treballa i treballarà sempre pel tercer aspecte, és a dir, pel cultural, sigui quina sigui la situació dels altres dos, encara que sabem quina és la relació que hi ha entre els tres. Entenem, però, que la cultura és la base fonamental per a la cohesió social i afavoreix el respecte, el reconeixement i la capacitat de contribuir a un projecte comú.
Continua llegint -
Per l’ús de la llengua catalana
12-01-2010

La Confederació de Comerç de Catalunya i Omnium Cultural hem signat un acord de col·laboració. La Confederació és una entitat empresarial i sectorial per a la defensa, la representació i el foment dels interessos generals dels sectors del comerç, dels serveis i del turisme de Catalunya i comparteix amb Òmnium la voluntat de normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’espai públic.
No cal remarcar la importància del sector tant en la retolació com en l’atenció al públic. Si, a més, tenim en compte que són uns sectors de l’activitat econòmica que ofereixen llocs de treball molt especialment als nouvinguts, creiem que és un àmbit de col·laboració entre les dues entitats que pot ser molt enriquidor. La campanya de la Confederació titulada “Oberts al català” en serà una primera experiència.
