Pensament i acció
Nit de Santa Llúcia 2011. Discurs de Muriel Casals
21-12-2011
Autor
Ampliar...Llegiu des d'aquí el discurs íntegre pronunciat per la presidenta, Muriel Casals, en la Nit de Santa Llúcia 2011 que va cloure els actes del 50è aniversari d'Òmnium Cultural (20/12/2011):
Aquesta nit, vuitada de Santa Llúcia, celebrem la festa gran de les lletres catalanes. Avui també commemorem els cent anys de la mort del poeta Joan Maragall i seixanta anys del premi Joanot Martorell, precursor del premi Sant Jordi, que va guanyar Josep Pla. Any rere any, Òmnium Cultural i les editorials que col•laboren amb nosaltres hem convertit aquesta nit en la nit de la literatura per excel•lència. Una nit amb una llarga trajectòria que ha permès que alguns dels millors escriptors del nostre país, que ja gaudien d’un ampli reconeixement, hagin guanyat el Sant Jordi, el Carles Riba o el Mercè Rodoreda. Però també és una nit que ha facilitat que d’altres autors més desconeguts hagin fet un gran pas endavant en la seva trajectòria, després d’haver obtingut aquests guardons.
Òmnium està vivint un any molt especial. Celebrem el nostre cinquantè aniversari. Des de la Nit de Santa Llúcia 2010 a Viladecans fins avui, hem recordat els nostres fundadors i a tots els que han fet possible que Òmnium sigui avui una entitat civil de referència que analitza el present i proposa iniciatives de futur per al país. És així com entenem la nostra fidelitat a tots els que ens han precedit. Així ho entenem i així ho estem fent. I això ho fem amb els nostres amics d’Acció Cultural del País Valencià i d’Obra Cultural Balear que precisament l’any que ve celebren també el seu cinquantè aniversari.
Avui és indispensable reconèixer la importància de la literatura, de la cultura. La cultura sempre és fonamental, però, ara, en un moment de tanta dificultat econòmica, esdevé imprescindible. La imaginació i el coneixement són eines necessàries a l’hora de pensar com volem organitzar la nostra vida en societat. L’espectacle que esteu veient i que ha dirigit Paco Mir expressa el nostre compromís amb la cultura catalana i amb totes les cultures. Li agraïm aquesta magnífica posada en escena. També agraïm la col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona que ha fet possible que l’acte final del nostre aniversari es faci a la capital de Catalunya.Òmnium Cultural significa 50 anys de fidelitat al país i l’esperança d’un futur millor. I aquesta esperança de futur no només la desitgem sinó que la volem assolir tan aviat com sigui possible. El juliol presentàvem tres línies de treball per avançar en aquest camí. Avui és bo recordar-les perquè mantenen intacta la seva vigència:
1) La Independència cultural. Aquest és un país que ha de bregar sol per impulsar la seva cultura. Però sabem que som capaços de treballar bé i de projectar-la amb èxit de portes enfora. Ens sentim orgullosos de molts productes culturals catalans. En citaré només dos que són paradigmàtics: 1) la pel•lícula “Pa Negre” que és resultat de la combinació de la imaginació del novel•lista Emili Teixidor, de l’art del director Agustí Villaronga i de la tenacitat de la productora Isona Passola; 2) la gran novel•la de Jaume Cabré “Jo confesso”, la darrera creació d’un autor reconegut arreu i que és una aportació catalana a la literatura universal.
Tenim la cultura, tenim la indústria i tenim el públic. Ara només ens manca un Estat que potenciï aquestes riqueses tal com ens recorda sovint el conseller de Cultura. Aquest Estat no el tenim i tenim seriosos dubtes que algun dia l’Estat espanyol actuï com a tal. Fins ara, els auguris no han estat bons i l’educació només és un dels exemples. A principis de setembre reclamàvem que no es posi en dubte la immersió lingüística a les escoles del país. Plantejàvem la necessitat que el català es mantingui com a llengua vehicular als centres. L’anunci d’ahir al Congrés espanyol qüestiona aquest model. Nosaltres treballarem amb tota la tenacitat per mantenir-lo perquè està demostrat que és un model de prestigi, sòlid, que ha ajudat a cohesionar la societat catalana. Des d’Òmnium no acceptarem fer ni un pas enrere.
Sovint ens preguntem si nosaltres serem capaços de constituir un Estat. La realitat ens demostra, dia a dia, que no podem aturar-nos. Hem de treballar com fóssim un país normal amb un Estat normal.Entenem que el moment és difícil, terrible, en alguns aspectes. Sabem que la rebaixa en els recursos s’ha de pal•liar amb un esforç d’eficiència. Necessitem ser eficaços i per això, benvolgut conseller, la nostra Administració no pot fer cap concessió a la inèrcia equivocada o a l’arbitrarietat; cal racionalitzar l’actuació de l’Administració en l’àmbit cultural i fer-la més potent amb menys diners. Les institucions privades i les públiques hem de treballar plegades per aprofitar al màxim el que tenim. Li demanem, conseller, que el nostre Govern actuï com un govern de debò i li reclamem a vostè, que ens diu que vol un Estat, a l’actuació pròpia d’un ministre. Mai com un delegat de ningú.Us demanem també, conseller, que respongueu a qualsevol agressió que es faci contra la llengua catalana arreu del territori on es parla com si es fes a Catalunya. Perquè debilitar-la en qualsevol punt del seu domini és igualment debilitar-la aquí. I això ens implica a tots els que la tenim com a pròpia.
2) Avui fem referència de nou a la Independència fiscal. Potser no faria falta en una nit dedicada a les lletres, però les circumstàncies que patim són tan dures, tan extremes, que ens hi obliguen. Òmnium ha instat el Govern de la Generalitat a aconseguir una relació fiscal justa amb l’Estat central. Com que ens sembla difícil que aquest objectiu es pugui aconseguir en les actuals circumstàncies polítiques a Espanya, cal començar a preparar una resposta civil. Per això Òmnium ja treballa en l’objecció fiscal. La societat civil ha de reaccionar, no podem quedar-nos impassibles quan el Govern de l’Estat es burla del nostre Govern i incompleix amb escarni els seus compromisos. Hem de demanar a la Generalitat que es mantingui ferma, que reaccioni amb intel•ligència i duresa. També hem de demanar als catalans que facin costat al seu Govern. Catalunya viu els moments més difícils de la seva història recent i cal respondre amb decisió, intel•ligència i contundència.
3) Finalment, ens vàrem comprometre en l’exercici del Dret a decidir. Les dificultats econòmiques obliguen a tancar equipaments públics i a reduir prestacions socials, això suposa afeblir el nostre Estat del benestar en un moment en què les xifres d’atur són esgarrifoses. Altra vegada, ens n’hem de sortir sols. Només ho farem si entenem que som una nació, que som un subjecte de sobirania, i exercim, per tant, el nostre dret i el nostre deure de decidir el nostre futur. Instem, doncs, al govern que presenti al Parlament la llei que ens ha de permetre decidir a les urnes sobre la relació fiscal que volem amb l’Estat. Com a primer i necessari pas per fer-nos capaços de canviar la crisi pel progrés. Només si Catalunya gestiona els impostos que són el resultat de l’esforç productiu de tots els que hi vivim, podrem assegurar la cohesió social que és la base de la nostra necessària cohesió nacional.
Tenim molta feina i la volem fer.
Moltes gràcies i bones festes.
Comparteix
