Cicle: Josep Anselm Clavé. 170 anys de música per al poble
Actes i activitats
Amb Jaume Ayats i la coral La Teuleria
A continuació us presentem els cartells de les tres conferències amb una petita introducció de cadascuna elaborada per les ponents.
“La vida i l’obra de Josep Anselm Clavé ha gaudit de l’atenció d’estudiosos diversos des del moment en què, a mitjan segle XIX, el seu projecte associatiu i les seves composicions musicals van obtenir uns èxits sense precedents. Més enllà de la mitificació, de l’anècdota, de la interpretació romàntica de la seva obra, els darrers estudis que s’han fet sobre la figura de Josep Anselm Clavé permeten comprendre en la seva complexitat la gran tasca duta a terme pel fundador de les societats corals d’obrers. La música, les societats corals, la implicació política de Clavé no s’entenen si no és en el conjunt d’un projecte cultural i popular que abasta l’art (la música i la literatura), la política (el republicanisme federalista), el regeneracionisme social (l’associacionisme obrer), però també el periodisme («El Eco de Euterpe», «El Metrónomo»…), l’empresa cultural i editorial (als Jardins d’Euterpe), etc. Tot plegat, una obra colossal desenvolupada al llarg d’una vida i d’una obra que, encara avui, ens depara sorpreses mai explicades”
“A mitjan segle XIX Josep Anselm Clavé va engegar un projecte personal: la creació d’una federació de cors. En menys d’una dècada la iniciativa va connectar milers de coristes i va articular una nova cultura popular, fonamentada en la consciència col·lectiva de la classe treballadora, en una simbologia republicana expressada a les places públiques –a més dels concerts corals, també les sardanes de l’Empordà i els Xiquets de Valls– i en una educació fins llavors força exclusiva que incloïa el solfeig però també matèries com aritmètica, dibuix lineal o llengua francesa. En definitiva, un programa progressista, laic i republicà que va arrelar en un teixit associatiu català propici i va marcar, decididament, la història contemporània del país”
“Des de mitjan segle XIX, les fàbriques del Ter fan sorgir una nova manera de treballar entre la pagesia i el tèxtil, i una nova cultura popular que es construeix i es manifesta principalment a partir de cantar junts. Les societats corals, les tavernes i les dones a les fàbriques, permeten compartir preocupacions i desitjos, lluites i contradiccions, de tal manera que el fet de cantar va ser decisiu en l’entrada a la modernitat i en l’orgull de formar part de la <<societat dels treballadors>> durant més d’un segle”.