La segona tertúlia del Club de Lectura del curs 2017-18 serà amb l’autor Vicenç Villatoro per comentar la novel·la “El retorn dels Bassat”.

Recordeu que podeu comprar el llibre a Alibri. Us faran un 5% de descompte a tots el lectors que sou del Club de Lectura.

Esperem la vostra assistència!

Dia: dilluns 4 de desembre
Hora: 19.00h
Lloc: llibreria Alibri (c/ Balmes, 26)

Aquí podeu descarregar-vos el programa de mà de la tertúlia.

—

Vicenç Villatoro

Escriptor i periodista nascut a Terrassa el 1957. Com a narrador, ha publicat una trentena de llibres, entre els quals una dotzena de novel·les, algunes d’elles centrades en el món jueu, medieval i contemporani (Evangeli gris –premi Sant Jordi-, Hotel Europa, Memòria del traïdor, La ciutat del fum…) La seva darrera obra és Un home que se’n va, la història de l’emigració andalusa a Catalunya a través del cas del seu avi. Ha publicat també llibres de poesia, assaig i divulgació, a més de tenir una trajectòria periodística com a redactor al Diari de Terrassa i a El Correo Catalán, com a articulista (diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya, El Temps, El País, entre d’altres), informador cultural i director de diversos mitjans, com el diari AVUI. Ha estat professor de la facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

També ha tingut una faceta pública com a diputat al Parlament per CDC (1999-2002), director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director general de la CCRTV, director del CCCB, director de l’Institut Ramon Llull,etc.

—

El retorn dels Bassat

En la vida de Lluís Bassat, un dels publicistes més prestigiosos, conflueixen dus famílies errants i molts viatges a través dels segles. Els Bassat, sefardites, després d’haver de marxar de la Península Ibèrica el 1492, expulsats pels Reis Catòlics, van recórrer durant els segles XIX i XX Bulgària, Turquia, Àustria, Alemanya i França abans de tornar a territori hispànic. Els Coen, jueus romaniotes establerts a l’illa grega de Corfú des de temps gairebé immemorials, també van emigrar, durant els segles XIX i XX, a Itàlia i França abans que un dels seus membres arribés a Barcelona l’any 1905. Cal precisar que, a principis del segle XX, Barcelona era un motor econòmic i intel·lectual important i que per tant era un destí llaminer per a un emprenedor. I afirma Bassat: “La meva mare va ser la primera jueva que va néixer a Barcelona des dels temps dels Reis Catòlics.”

Amb aquestes premisses, a El retorn dels Bassat Vicenç Villatoro explica no només les vicissituds de la família Bassat, ja prou interessants de per se, sinó que ressegueix també la història -resplendent i tràgica- dels jueus europeus i, en definitiva, de tot el Vell Continent, especialment els segles XIX i XX.