El passat divendres, 11 de Setembre Diada Nacional de Catalunya, membres de la junta d\u00d2mnium l’Hospitalet van participar a l’ofrena floral que es realitza a la ciutat, a la pla\u00e7a de Llu\u00eds Companys.<\/p>\n
En representaci\u00f3 de totes les s\u00f2cies i socis de l’entitat a la ciutat, van voler honorar els caiguts en la guerra de Successi\u00f3 i en la defensa de Barcelona el 1714.<\/p>\n
Al fossar de les moreres
\nno s’hi enterra cap tra\u00efdor;
\nfins perdent nostres banderes
\nser\u00e0 l’urna de l’honor.
\nAix\u00ed mestre Jordi, un dia
\ncavant, deia en lo fossar,
\nquan Barcelona sentia
\nque l’anaven a esfondrar.
\nLa batien bronze i ferro
\ndels canons de Felip Quint.
\nEll els mata i jo els enterro –
\nlo fosser deia, enfondint.<\/p>\n
Quin vellet el fosser Jordi!
\nJo l’havia conegut;
\nno hi ha pas qui se’n recordi
\nque no el plori condolgut.
\nHavia passat la vida
\nmirant la mort fit a fit,
\ni era una \u00e0nima entendrida;
\nno l’havia aix\u00f2 endurit.<\/p>\n
Era vell: mes ning\u00fa ho veia
\nveient-lo al fossar, cavant;
\naquell pit que tot \u00e9s teia
\nquan \u00e9s sec no aguanta tant.
\nSon dol no el feia commoure,
\ni, la ge, el veia patint;
\nera un cor dur com un roure
\nque sentia com un nin.<\/p>\n
Sempre al fossar anava
\na cavar amb un n\u00e9t seu;
\nsi ell el seu magall portava,
\n– Jo – el nin deia – porto el meu! –
\nI cavant els dos alhora,
\ni fent fosses al fossar,
\nsempre dels morts a la vora
\nse’ls sentia mormolar:
\n– Al fossar de les moreres
\nno s’hi enterra cap tra\u00efdor;
\nfins perdent nostres banderes
\nser\u00e0 l’urna de l’honor.<\/p>\n
Molts jorns feia que, sitiada
\nla ciutat pels de Verwick,
\namb l’\u00e0nima trasbalsada
\nel vell cavava amb fatic.
\nEls fossars de Barcelona
\ns’omplien de gom a gom.
\nPel tros d’or d’una corona
\nsi se’n gastava de plom!<\/p>\n
Mestre Jordi, que aix\u00f2 veia,
\ncavant deia en el seu n\u00e9t:
\n– Felip Quint que tan se’n reia
\nvet aqu\u00ed el qu\u00e8 n’haur\u00e0 tret:
\nrius de sang i un munt de ru\u00efnes
\nper pujar al tron reial.
\nNi essent d’or i pedres fines,
\nval res un ceptre que tant val?<\/p>\n
I aix\u00ed dient, el vell plorava,
\ni ofegava amb el seu plor
\nuna pena que el matava
\ni li trossejava el cor.
\nTenia un fill, que era pare
\nd’aquell nin que li era n\u00e9t,
\ni li enrogia la cara
\nla vergonya d’un secret.<\/p>\n
Que aquell fill… taca afrontosa!
\nno tenint la p\u00e0tria en res,
\nva abandonar fill i esposa
\ni es va vendre al franc\u00e8s.
\nCompteu, doncs, si del vell Jordi
\nno f\u00f3ra amargant el plor;
\nno hi ha pas qui se’n recordi
\nque no el planyi amb tot el cor.<\/p>\n
\nEll tan lleial a Catalunya,
\ni el seu fill tan criminal…!
\nQui, si t\u00e9 bon cor allunya
\naquest pensament mortal?
\nPer aixo el pobre vell plorava
\ncom si cav\u00e9s el clot seu,
\ni tot cavant, mormolava:
\n– Si sigues… no ho voldr\u00e0 D\u00e9u!
\nAl fossar de les moreres
\nno s’hi enterra cap tra\u00efdor;
\nfins perdent nostres banderes
\nser\u00e0 l’urna de l’honor.<\/p>\n
Cava el pobre vell la terra
\namb l’ajuda del seu n\u00e9t.
\nFa ja avui tres jorns que enterra;
\ntants de morts li duu la guerra
\nque s\u00f3n pocs els clots que ha fet.
\nDe trenc d’alba a la vesprada,
\nde la nit al demat\u00ed,
\nels morts li van com riuada
\ni ell obre pas amb l’aixada
\na aquell riu que no t\u00e9 fi.<\/p>\n
– B\u00e9 en tenim, fill meu, de feina!
\n– Oh, mon avi, aqueixa rai!
\nMentre no torni a la beina
\nl’arma del soldat, nostra eina
\nno espereu que pari mai.
\n– Mes, al fossar – respon l’avi –
\nno hi hem d’enterrar a ning\u00fa
\nque a la p\u00e0tria faci agravi.
\nQue cap tra\u00efdor se n’abali!
\nSi jo em moro, pensa-hi tu.<\/p>\n
Conec b\u00e9 de quina banda
\ns\u00f3n els morts que van venint
\nal fossar a esperar tanda.
\nNo en vull cap dels que comanda
\nel botx\u00ed de Felip Quint,
\nJa hi ha un clot fet per eixos
\nfora el marge del fossar;
\ntra\u00efdors amb tra\u00efdors mateixos.
\nAix\u00ed els vils tindran esqueixos
\nper plantar i replantar.<\/p>\n
I, aix\u00ed dient, lo n\u00e9t i l’avi
\nanaven clots enfondint,
\nmentre obrint just el llavi,
\ncom si dir-ho fos agravi,
\nseguien, baix, repetint:
\n– Al fossar de les moreres
\nno s’hi enterra cap tra\u00efdor,
\nfins perdent nostres banderes
\nser\u00e0 l’urna de l’honor.<\/p>\n
Ai, pobreta Barcelona,
\nCom t\u2019estrenyen
\nFelip Quint l’assalt et d\u00f3na
\ni t’ofega amb sa corona
\napressant ton fi mortal.
\nMes tots fills per \u00e7o no afluixen
\ni combaten sempre forts,
\ni en los murs que, caient cruixen,
\nentre rius de sang que els ruixen
\ns’alcen altres murs de morts.<\/p>\n
I a rengleres, a rengleres
\nels van portant a enterrar
\nal fossar de les moreres
\nentre fum i polsegueres
\ni un retr\u00f2 que fa esglaiar.
\nBarrejats en un munt cauen
\nels d’un i d’altre cant\u00f3,
\ni encara quan morts ja jauen
\nsembla que en combatre es plauen
\nel lleial amb el tra\u00efdor!<\/p>\n
De sobte, l’avi es fa enrera
\nen mirar un mort que han dut,
\ni el nin, en veure qui era,
\ntant \u00e9s el que s’esparvera,
\nque, de l’esglai, resta mut;
\ncontemplant-se’l, n\u00e9t i avi
\ns’estan al mig del fossar
\nsens obrir per res el llavi;
\na tots dos los sembla agravi
\nel mot que han de pronunciar.<\/p>\n
I mentrestant, all\u00e0, al lluny,
\nencara la canonada,
\nfent n\u00favols de fum, retruny
\ni el vell veu l’eina mullada
\nde sang del seu fill, al puny.
\n– No, no – al fi esclata, amb foc que llan\u00e7a
\npels ulls la ira del cor seu –
\nMira’l, D\u00e9u n’ha pres venjan\u00e7a
\nDuu el vestit de l’host de Fran\u00e7a…
\ni \u00e9s el teu pare, fill meu!<\/p>\n
I el vell, que el magall empunya,
\ndiu tot d’una al nin que plora:
\n– El seu crim dels bons l’allunya,
\nfou tra\u00efdor a Catalunya.
\n– On l’enterrem? – A fora.
\nAl fossar de les moreres
\nno s’hi enterra cap tra\u00efdor;
\nfins perdent nostres banderes
\nser\u00e0 l’urna de l’honor.<\/p>\n
Frederic Soler Pitarra<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00d2mnium l’Hospitalet participa juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana a l’Ofrena de l’Onze de Setembre a la ciutat<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":10862,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[12],"post_headquarter":[1767],"post_project":[],"class_list":["post-10861","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-11-de-setembre","post_headquarter-lhospitalet-de-llobregat"],"acf":[],"yoast_head":"\n