{"id":11089,"date":"2015-10-26T07:04:07","date_gmt":"2015-10-26T05:04:07","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/els-accents-duna-llengua-millenaria\/"},"modified":"2015-10-26T07:04:07","modified_gmt":"2015-10-26T05:04:07","slug":"els-accents-duna-llengua-millenaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/els-accents-duna-llengua-millenaria\/","title":{"rendered":"Els accents d’una llengua mil\u00b7len\u00e0ria"},"content":{"rendered":"
\nEl catal\u00e0 d\u00f3na identitat als diversos territoris de parla catalana. \u00c9s la llengua pr\u00f2pia de cinc illes, una ciutat de l\u2019illa de Sardenya, i una estreta franja de terra banyada pel Mediterrani, que va des de m\u00e9s enll\u00e0 de les Alberes fins a la conca del riu Segura, a excepci\u00f3 de les comarques interiors del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la comarca del Baix Segura. \u00c9s parlada per m\u00e9s de set milions de persones procedents del Principat de Catalunya, el Pa\u00eds Valenci\u00e0, les illes Balears i Piti\u00fcses, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, la comarca del Carxe i el Principat d\u2019Andorra, on t\u00e9 el rang de llengua d\u2019estat. El catal\u00e0, doncs, \u00e9s usat, amb diferent rang d\u2019oficialitat en quatre estats diferents i cinc comunitats aut\u00f2nomes de l\u2019estat espanyol, dos de les quals majorit\u00e0riament castellanoparlants: l\u2019Arag\u00f3 i M\u00farcia. L\u2019oficialitat que gaudeix a Andorra li d\u00f3na acc\u00e9s a les institucions internacionals com l\u2019ONU. Manifest aprovat en el marc de les X Jornades de les Lletres Ebrenques<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":11090,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1749],"post_project":[1820],"class_list":["post-11089","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-terres-de-lebre","post_project-nit-de-santa-llucia"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nForma part intr\u00ednseca de la cultura i personalitat de la gent d\u2019aquest pa\u00eds, la veritable ess\u00e8ncia d\u2019aquesta terra. Al llarg dels segles s\u2019ha anat diversificant i ha anat conformant tot un seguit d\u2019accents, filol\u00f2gicament molt atractius, que permeten distingir d\u2019on prov\u00e9 el o la parlant en q\u00fcesti\u00f3. Actualment, \u00e9s una de les deu lleng\u00fces m\u00e9s usades a la xarxa internet, per damunt d\u2019idiomes d\u2019estats independents europeus amb molts m\u00e9s parlants com: Bulg\u00e0ria, Su\u00e8cia, Noruega, Holanda o Tx\u00e8quia.
\nDisposa d\u2019una hist\u00f2ria liter\u00e0ria amb llargues arrels, prova de l\u2019alta fidelitat dels seus parlants des de fa mil anys. Va ser usada pels savis enciclop\u00e8dics del Segle d\u2019or de les nostres lletres: Ramon Llull, Ausi\u00e0s March i Joanot Martorell; va caure en decad\u00e8ncia durant segles a causa de l\u2019ostracisme a qu\u00e8 va ser condemnada per la supremacia castellana a la cort. Va experimentar una lloable renaixen\u00e7a a meitat del segle XIX amb grans autors com: Moss\u00e8n Cinto Verdaguer, \u00c0ngel Guimer\u00e0 o Narc\u00eds Oll\u00e9. Va nodrir-se de grand\u00edssims literats i literates al llarg del segle XX: Merc\u00e8 Rodoreda, Salvador Espriu, JV Foix, Miquel Mart\u00ed i Pol, Jes\u00fas Moncada, Artur Blad\u00e9, Gerard Verg\u00e9s o Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3; ha tingut els m\u00e9s grans fil\u00f2legs i ling\u00fcistes, tamb\u00e9 estudiosos literaris d\u2019una llengua estimada: Joan Corominas, Joan Fuster, Sanch\u00eds Guarner, Joan Sol\u00e0, Antoni M. Badia i Margarit o Francesc de Borja Moll. Actualment compta amb escriptors d\u2019una gran projecci\u00f3 internacional com Jaume Cabr\u00e9 o Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol.
\nAvui dia \u00e9s usada per m\u00e9s de 7 milions de persones, mentre que la coneixen i entenen uns 10 milions. Els accents del catal\u00e0 han esdevingut la gran riquesa de la nostra parla. El catal\u00e0 parlat a l\u2019Alguer, a Alacant, a Mequinensa, a Amposta, a Formentera, a Elna, a Sant Juli\u00e0, o a les pedanies del Carxe, \u00e9s una llengua viva en tots els \u00e0mbits, que dota de gran personalitat cada parlant. Jo penso, jo pensu<\/em>, jo pense, jo pensi, jo pens… s\u00f3n variants que construeixen el tot, la llengua parlada de les Corberes al Segura i del Cinca, amb la barca del temps amb el vent de llevant a l\u2019Alguer.
\nTemps era temps quan l\u2019amena\u00e7a secessionista pretenia esmicolar la parla catalana. L\u2019estat espanyol sempre ha viscut d\u2019esquena a la catalanitat i ha considerat la llengua com a enemiga, fet que considerem inconcebible. Els intents de fragmentaci\u00f3 s\u2019han institucionalitzat en determinats moments al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a les illes Balears i Piti\u00fcses i a l\u2019Arag\u00f3. En canvi, la for\u00e7a de la societat, i la seua fidelitat ling\u00fc\u00edstica ha garantit l\u2019\u00fas del catal\u00e0, amb variants diverses, per part de l\u2019\u00e0mplia majoria d\u2019escriptors, cantants, o professionals de la informaci\u00f3.
\nEl futur pol\u00edtic imminent que s\u2019albira a Catalunya \u00e9s clau per al bon desenvolupament del catal\u00e0, ja que ser\u00e0 indubtablement una nova porta d\u2019obertura a totes les institucions i els organismes internacionals. Catalunya, al costat d\u2019Andorra, veur\u00e0 com la llengua arriba als cims, i ho far\u00e0 amb accents de l\u2019Ebre, de Girona, del Pirineu, del Camp de Tarragona, del Solson\u00e8s o de la Plana de Vic. A m\u00e9s, amb accents adquirits per part de nouvinguts d\u2019arreu del planeta.
\nEns farem ben nostre el vers del poeta del segle XIX que va pronunciar: Pus parla catal\u00e0, D\u00e9u li don gl\u00f2ria!<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"