\u201cSi ens aixequem ben d\u2019hora, per\u00f2 ben d\u2019hora, ben d\u2019hora, som un pa\u00eds imparable\u201d.<\/strong><\/p>\nEls espectadors del Camp Nou despr\u00e9s del 2-0 ja nom\u00e9s miren el marcador. Lluny, a Munic, Pep Guardiola, el gran mag, aconsegueix el 6-1 contra el Porto; Guardiola, aquell que el 2011 va rebre la Medalla d\u2019Or del Parlament de Catalunya i va dir: \u201cSi ens aixequem ben d\u2019hora, per\u00f2 ben d\u2019hora, ben d\u2019hora, i ens posem a pencar, som un pa\u00eds imparable\u201d. Per descomptat, a Barcelona, a part dels llibres infantils i el joc de taula, tamb\u00e9 es poden comprar tasses amb aquesta frase.<\/p>\n
\u00c9s possible que actualment ja siguin realment imparables: dijous, despr\u00e9s del partit, el president catal\u00e0 Artur Mas va confirmar que avan\u00e7ava al 27 de setembre les eleccions auton\u00f2miques previstes per al 2016. Ell hagu\u00e9s preferit un refer\u00e8ndum com a Esc\u00f2cia, per\u00f2, com que Madrid ho prohibeix, no pot impedir a la poblaci\u00f3 \u201cconvertir les eleccions del 27 de setembre en un plebiscit sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya\u201d.<\/p>\n
Tot i que, per qu\u00e8 tants catalans ho volen tan insistentment? Per qu\u00e8 en l\u2019era de la globalitzaci\u00f3 una persona moderna i poliglota com Pep Guardiola est\u00e0 a favor que una zona perif\u00e8rica espanyola es converteixi en un estat propi? No \u00e9s un retrofolklore total? Xovinisme del benestar en temps de crisi?<\/p>\n
Seguint el consell de Guardiola, ens aixequem d\u2019hora: dijous al mat\u00ed, dos quarts de vuit, als carrers buits de Barcelona hi arriben camionetes i s\u2019hi descarreguen taules, prestatgeries i cadires. Despr\u00e9s, de la profunditat dels cotxes en surten caixes de llibres. I flors: centenars de milers de roses vermelles.<\/p>\n
El 23 d\u2019abril \u00e9s Sant Jordi, la festa m\u00e9s important de Catalunya. Fa honor a Sant Jordi, que segons una llegenda va matar el drac i va salvar aix\u00ed una princesa de la immolaci\u00f3. Des del segle XV, aquest dia \u00e9s el dia dels enamorats, i els homes regalen una rosa a la dona. Fins que fa 90 anys un enginy\u00f3s llibreter va adonar-se que el dia coincideix amb l\u2019aniversari de la mort de Cervantes, per la qual cosa les dones podrien comprar un llibre als homes en compensaci\u00f3 per la flor. Des de llavors, aquest dia els llibreters fan el 15 per cent de la recaptaci\u00f3 anual i els floristes sembla que fins al 40 per cent. Al vespre, a tots els metros hi ha lectors i totes les dones tenen una rosa vermella a la m\u00e0.<\/p>\n
Ara, per\u00f2, encara som al mat\u00ed, la ciutat s\u2019ha convertit en una llibreria transitable, els estands es posen en fila, tots aquells que l\u2019any passat han escrit un llibre seuen a taules llargues, signen llibres i parlen amb els lectors. Passada una hora, de sobte s\u2019aixequen tots i corren cap a l\u2019estand seg\u00fcent seguint un pla ideat a trav\u00e9s de la ciutat. Aix\u00ed succeeix durant tot el dia.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, en traiem tres d\u2019aquest borrombori: Antoni Puigverd \u00e9s poeta, Bel Olid escriu contes i el llibre \u201cVictus\u201d d\u2019Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol, sobre la guerra de 1714, va ser el llibre espanyol m\u00e9s venut de l\u2019any 2013. Cap dels tres autors es correspon amb la imatge que ve al cap quan se sent la paraula \u201cnacionalista\u201d. S\u00e1nchez Pi\u00f1ol \u00e9s antrop\u00f2leg de professi\u00f3, Puigverd ha treballat molts anys de professor de catal\u00e0 i castell\u00e0, i Olid \u00e9s professora de traducci\u00f3 i presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana. Sobre els moviments com la Lega Nord o el Vlaams Belang belga, en parlen com si fossin urtic\u00e0ries repugnants. No volen tenir res a veure amb reaccionaris xen\u00f2fobs perqu\u00e8, en paraules d\u2019Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol, la seva defensa d\u2019un refer\u00e8ndum \u201cno es tracta d\u2019una incorporaci\u00f3 \u00e8tnica ni territorial, sin\u00f3 \u00fanicament de la llengua i cultura catalanes\u201d.<\/p>\n
Cap dels tres no estava a favor de la independ\u00e8ncia o com a m\u00ednim d\u2019un refer\u00e8ndum fins fa uns quants anys. Exactament fins al 2010: quatre anys abans, el Parlament de Madrid havia aprovat un nou Estatut d\u2019Autonomia que hauria millorat enormement l\u2019autonomia i que ja havia estat aprovat pels catalans. El 2010, amb el nou president conservador Rajoy, el Tribunal Constitucional de Madrid va aturar aquest estatut i va declarar legalment inv\u00e0lid tractar Catalunya com a naci\u00f3. Els catalans estaven que trinaven: s\u2019ha trepitjat la \u201cdignitat de Catalunya\u201d, s\u2019afirmava en un editorial conjunt de 16 diaris.<\/p>\n
Si fins llavors la majoria dels catalans hauria votat a favor de quedar-se a un estat federal, Rajoy conven\u00e7 des d\u2019aleshores, amb la seva pol\u00edtica centralista del r\u00edgid \u201cNo!\u201d i amb el seu mantra que un refer\u00e8ndum no \u00e9s compatible amb la Constituci\u00f3 espanyola, m\u00e9s catalans cada any: el 2013, quasi un mili\u00f3 de persones van formar una cadena humana de 400 kil\u00f2metres a trav\u00e9s de Catalunya. Actualment, al Parlament auton\u00f2mic catal\u00e0 al voltant de tres quarts dels escons els ocupen partidaris de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
Els tres escriptors, aquest \u00e9s el punt com\u00fa m\u00e9s important i perill\u00f3s, se senten marginats culturalment per Espanya. Antoni Puigverd \u00e9s un home elegantment reservat. Ulleres s\u00f2bries, cara seriosa, una persona que s\u2019expressa de manera m\u00e9s aviat tranquil\u00b7la. Excepte quan es tracta del refer\u00e8ndum prohibit. El tema li fa tant mal precisament perqu\u00e8 ell no est\u00e0 del tot a favor de la independ\u00e8ncia. El \u201cterror homogene\u00eftzador\u201d del govern de Castella no deixa cap altra opci\u00f3 a Catalunya, afirma: \u201cMadrid est\u00e0 obsessionat amb la idea de la puresa. A causa del centralisme exagerat, tot all\u00f2 que sigui diferent no es pot integrar, sin\u00f3 que s\u2019ha de prohibir\u201d. Ell i els altres parlen sobre aquest menyspreu espanyol en el tracte a la llengua catalana, tot i que Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol diu que actualment \u201cno existeix cap guerra per la llengua\u201d.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hi ha catalans que troben que tot \u00e9s un disbarat narcisista<\/strong><\/p>\nBel Olid escriu en catal\u00e0, a pesar que la seva llengua materna \u00e9s el castell\u00e0, ja que els seus pares s\u00f3n de M\u00farcia, al sud del pa\u00eds. \u201cS\u00f3c la millor prova de com de b\u00e9 funciona la immersi\u00f3\u201d, assegura. \u201cImmersi\u00f3\u201d significa que, despr\u00e9s de la prohibici\u00f3 del r\u00e8gim de Franco de parlar catal\u00e0 en p\u00fablic, des de 1980 la llengua vehicular a les escoles \u00e9s el catal\u00e0.<\/p>\n
\u201c\u00c9s un idioma que ens uneix\u201d, diu Olid. \u201cNo \u00e9s cap superstici\u00f3 de superioritat \u00e8tnica\u201d. \u201cCom si pogu\u00e9s ser-ho\u201d, afegeix Pi\u00f1ol. \u201cEls catalans vivim en un corredor cultural, fa 3000 anys que els pobles passen per aquesta regi\u00f3, el 70 per cent de les persones que avui viuen a Catalunya v\u00e9nen de fora o els seus pares s\u00f3n immigrants. Per aix\u00f2 l\u2019idioma encara \u00e9s m\u00e9s important. Tots ells han de poder votar al nostre refer\u00e8ndum, qui visqui aqu\u00ed tamb\u00e9 pot opinar\u201d.<\/p>\n
Si es vol animar una conversa, es pot deixar anar la pregunta si una Catalunya sobirana i la insist\u00e8ncia en la llengua pr\u00f2pia no s\u00f3n sin\u00f2nims d\u2019autoprovincianitzaci\u00f3. Llavors \u00e9s quan s\u2019explica com d\u2019internacional \u00e9s Catalunya, com d\u2019europeista, oberta i tolerant.<\/p>\n
A ulls dels tres autors, el catal\u00e0 nom\u00e9s pot sobreviure com a llengua viva si segueix sent la llengua vehicular a les escoles. No obstant aix\u00f2, el ministre d\u2019educaci\u00f3, Jos\u00e9 Ignacio Wert, ha declarat que els nens catalans han d\u2019\u201cespanyolitzar-se\u201d. Just acaba de promulgar una nova llei org\u00e0nica de l\u2019ensenyament: menys catal\u00e0 i m\u00e9s castell\u00e0 a les escoles. A m\u00e9s a m\u00e9s, el pla d\u2019estudis se centralitza, \u00e9s a dir: menys hist\u00f2ria, cultura i civilitzaci\u00f3 catalanes. Per als independentistes, \u00e9s un atac general reiterat a la cultura. \u201cSigui com sigui, el castell\u00e0 el sap tothom\u201d, afirma Olid, \u201cla televisi\u00f3, els mitjans, el dia a dia: si la majoria de les coses succeeixen en castell\u00e0\u201d.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, per descomptat tamb\u00e9 hi ha adversaris de l\u2019\u201cindependentisme\u201d. Ignacio Vidal-Folch \u00e9s un autor i periodista catal\u00e0. Enguany no participa a Sant Jordi perqu\u00e8 no t\u00e9 cap llibre nou, per\u00f2 no t\u00e9 cap problema per explicar a casa seva, a la part alta de Barcelona, que considera tot el moviment un disbarat narcisista inaudit. \u201cDespr\u00e9s de la mort de Franco, pensava que per fi ja hav\u00edem acabat amb les banderes i els himnes. Ara miri cap a fora, tota la ciutat est\u00e0 ofegada per banderes catalanes. Nom\u00e9s que aquesta vegada se\u2019m vol vendre com un nacionalisme d\u2019alguna manera millor, il\u00b7lustrat, compatible amb la UE\u201d.<\/p>\n
La llengua catalana, el fill coix<\/strong><\/p>\nSegons el seu punt de vista, ja \u00e9s hora que el ministre d\u2019educaci\u00f3 faci alguna cosa per la llengua castellana a les escoles. \u201cEl castell\u00e0 est\u00e0 discriminat institucionalment\u201d, afirma. Als \u201cnacionalistes\u201d els recrimina un \u201cdiscurs victimista enervant\u201d.<\/p>\n
\u201cNosaltres? Nacionalistes? I hostils amb el castell\u00e0? Aix\u00f2 \u00e9s absurd\u201d, crida Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol quan sent aquest argument en contra. \u201cHe escrit la meva novel\u00b7la \u2018Victus\u2019 en castell\u00e0, tot i que la meva llengua materna \u00e9s el catal\u00e0. Tinc un cognom castell\u00e0 i un catal\u00e0. Si tens dos fills i un \u00e9s coix, l\u2019ajudar\u00e0s m\u00e9s que no pas a l\u2019altre\u201d.<\/p>\n
El fill coix, la llengua catalana, que necessita ajuda vital: set milions de parlants. A la qual cosa els catalans diuen que ara la seva llengua tamb\u00e9 es divideix pol\u00edticament. El catal\u00e0, que a l\u2019oest es parla a la regi\u00f3 ve\u00efna d\u2019Arag\u00f3 i que \u00e9s id\u00e8ntic al de Barcelona, recentment va rebre el nom artificial per part del govern d\u2019aquesta regi\u00f3 de lapao, abreviatura de Lengua Aragonesa Propia del \u00c1rea Oriental, que gaireb\u00e9 sona com un acudit d\u2019un volum d\u2019Ast\u00e8rix. I a les Balears, on fins fa dos anys tothom pensava que parlava catal\u00e0, ara es parla \u201cmallorqu\u00ed\u201d i \u201cmenorqu\u00ed\u201d. \u201cD\u2019aquesta manera es divideix la nostra llengua\u201d, afirma S\u00e1nchez Pi\u00f1ol. \u201cNo es pot ser m\u00e9s absurd. Per al govern, les persones de la Terra del Foc, M\u00e8xic i Madrid parlen exactament la mateixa llengua: espanyol. I la nostra llengua sona tan diferent cent kil\u00f2metres a l\u2019oest que necessita un altre nom? L\u2019\u00fanica finalitat \u00e9s que sembli que el catal\u00e0 \u00e9s marginal\u201d.<\/p>\n
S\u00e1nchez Pi\u00f1ol parla d\u2019una \u201cguerra sem\u00e0ntica: Canvien el nom de la nostra llengua i donen a la nostra protesta sempre pac\u00edfica i creativa contra el seu propi nacionalisme un caire de xovinisme agressiu\u201d.<\/p>\n
Quan es va publicar la traducci\u00f3 de \u201cVictus\u201d als Pa\u00efsos Baixos, una treballadora de l\u2019ambaixada va anar a la seva presentaci\u00f3 a Amsterdam, va increpar-lo dient que el llibre tergiversava dades hist\u00f2riques i va marxar. \u201cAl cap d\u2019una hora em van trucar de l\u2019ambaixada: davant de la tensa situaci\u00f3 pol\u00edtica, s\u2019havia decidit cancel\u00b7lar la presentaci\u00f3 de l\u2019endem\u00e0 a Utrecht\u201d. I aix\u00ed va ser: la presentaci\u00f3 no es va dur a terme.<\/p>\n
A pesar de tot, S\u00e1nchez Pi\u00f1ol est\u00e0 conven\u00e7ut que la independ\u00e8ncia arribar\u00e0. \u201cCom m\u00e9s fosc sigui el nostre crepuscle, m\u00e9s benaurada ser\u00e0 l\u2019alba dels qui encara han de venir\u201d, diu l\u2019\u00faltima frase de la seva novel\u00b7la.<\/p>\n
Un bonic exemple de la guerra sem\u00e0ntica l\u2019ofereix el futbol: el cant d\u2019\u201cIndepend\u00e8ncia!\u201d pertany tant al FC Barcelona que l\u2019empresa de videojocs canadenca que ven el joc de simulaci\u00f3 de futbol \u201cFIFA\u201d l\u2019havia integrat al minut 17:14 de la versi\u00f3 de prova del FIFA 15. Quan el joc va sortir al mercat, el clam d\u2019independ\u00e8ncia havia tornat a desapar\u00e8ixer. Censura, afirmen alguns, el govern espanyol ha presentat una protesta! Els altres diuen que l\u2019empresa, despr\u00e9s de les reaccions adverses a la xarxa dels provadors del joc castellanoparlants, es va adonar del tipus d\u2019assumpte pol\u00edtic que havia integrat sense sospitar-ho i per aix\u00f2 en van prescindir. Sigui com sigui, ara al joc la independ\u00e8ncia est\u00e0 eloq\u00fcentment silenciada. \n\t\t <\/p>\n
\n\t\tAlex R\u00fchle, <\/b><\/u>S\u00dcDDEUTSCHE ZEITUNG \u2013 1\/5\/2015<\/span><\/font><\/font><\/font><\/em><\/h1>\n<\/div>\n\n\t <\/h1>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00d2mnium atorga el 29\u00e8 Premi Internacional J. B. Cendr\u00f3s al periodista alemany Alex R\u00fchle<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":11326,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1744],"post_project":[1820],"class_list":["post-11325","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-nacional","post_project-nit-de-santa-llucia"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\u00d2mnium atorga el Premi Internacional J. B. Cendr\u00f3s al periodista alemany Alex R\u00fchle - \u00d2mnium Cultural<\/title>\n \n \n \n\t \n\t \n\t \n