{"id":11493,"date":"2016-01-13T12:03:55","date_gmt":"2016-01-13T10:03:55","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/cinema-en-catala-a-lhospitalet-i-dun-director-hospitalenc\/"},"modified":"2021-09-01T10:30:30","modified_gmt":"2021-09-01T08:30:30","slug":"cinema-en-catala-a-lhospitalet-i-dun-director-hospitalenc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/cinema-en-catala-a-lhospitalet-i-dun-director-hospitalenc\/","title":{"rendered":"Cinema en catal\u00e0, a l’Hospitalet i d’un director hospitalenc"},"content":{"rendered":"
\u00abEn un paratge solitari a prop de la costa, un nen fa volar l’estel que li ha constru\u00eft el seu pare. Fa vent i l’estel s’enreda entre la vegetaci\u00f3. El nen necessita de l’ajuda del seu pare per seguir fent volar l’estel. Junts, errant enmig de la natura, expliquen un conte \u00edntim i especial: el d’un gegant que sempre t\u00e9 gana.\u00bb<\/p>\n
L’estel<\/strong><\/p>\n \u00abL’estel el fem volar els dies que bufa el vent quan tomem de l’escola passant per una muntanya molt alta. \u00c9s un estel que vam construir a casa, per\u00f2 el fil sempre s’acaba enredant en els matolls. I mentre el desenredem, parlem de moltes coses. AI Roc li agrada passar per una pista forestal que travessa el bosc fins arribar a casa.\u00bb<\/p>\n La pel\u00b7\u00edcula<\/strong><\/p>\n \u00abLa idea de fer un rodatge espontani la va tenir l’Aitor Martos, que em va engrescar per realitzar una pel\u00b7l\u00edcula espont\u00e0nia, fresca, sense intermediaris, constru\u00efda directament amb la complicitat de l’equip hum\u00e0 i la col\u00b7laboraci\u00f3 dels prove\u00efdors t\u00e8cnics. Vaig entomar el repte i en dues setmanes el gui\u00f3 estava a punt per rodar. El rodatge va ser breu, intens i prol\u00edfic. Amb la complicitat i la generositat de tothom vam filmar una hist\u00f2ria de ficci\u00f3 que, despr\u00e9s, amb la post-producci\u00f3 vam acabar d’arrodonir. Aquesta llibertat pluridimensional que vam assaborir i gaudir en totes les fases de la producci\u00f3, sens dubte, va ser determinant per arribar al final de l’aventura col\u00b7lectiva i, despr\u00e9s, sumar m\u00e9s complicitats un cop acabada la pel\u00b7l\u00edcula.\u00bb<\/p>\n La hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n \u00abEl repte era crear una hist\u00f2ria amb la relaci\u00f3 de complicitat que al llarg dels anys un nen i el seu pare han anat construint a trav\u00e9s de la seva conviv\u00e8ncia. Poder veure de molt a prop la relaci\u00f3 entre el fill i el pare i captar amb un cert lirisme contingut tot l’univers invisible que l’infant construeix en el seu cam\u00ed d’aprenentatge natural. Filmar aquest aprenentatge, veure’l en directe i sense art\u00edficis i des de la subtilitat i el respecte. Acompanyar l’infant en el descobriment que fa amb les coses que l’envolten i la seva curiositat envers la natura, el paisatge i els seus elements que esdevenen m\u00e0gics.\u00bb<\/p>\n Marc Recha<\/strong> va n\u00e9ixer el 18 d’octubre de 1970 a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. L’any 1987 viatj\u00e0 fins a Par\u00eds gr\u00e0cies a una beca concedida per la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n<\/div>\n Quan:<\/strong><\/p>\n Preu:\u00a05,6 \u20ac
\nVO\u00a0en catal\u00e0<\/p>\n<\/div>\n