{"id":11693,"date":"2016-02-10T10:42:57","date_gmt":"2016-02-10T08:42:57","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/omnium-atorga-a-maria-antonia-oliver-el-48e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes\/"},"modified":"2018-06-21T18:19:52","modified_gmt":"2018-06-21T16:19:52","slug":"omnium-atorga-a-maria-antonia-oliver-el-48e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/omnium-atorga-a-maria-antonia-oliver-el-48e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes\/","title":{"rendered":"\u00d2mnium atorga a Maria-Ant\u00f2nia Oliver el 48\u00e8 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n\t\tÒmnium Cultural ha atorgat el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes<\/a> a l’escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver i Cabrer, per la seva «variada producció literària amb la voluntat de normalitzar la literatura catalana» i pel seu «compromís amb la llengua i el país». El jurat destaca l’obra d’Oliver en els camps de la novel·la, la narrativa, la traducció, el guionatge de ràdio i televisió o el periodisme, que «ha fet de la lectura en català un fet normal, per crear i fer arribar a amplis sectors de públic una llengua amiga i propícia a qualsevol registre de llenguatge».<\/font><\/font>
\n\t\t <\/div>\n
\n\t\tEl veredicte s’ha donat a conèixer avui al migdia a la seu nacional d’Òmnium. El seu president, Jordi Cuixart, ha destacat que Oliver «representa el servei a la cultura catalana i alhora el compromís social, feminista i amb <\/font>els Països Catalans»<\/font>. «Des de la seva condició de mallorquina, <\/font>Oliver reflecteix la voluntat per<\/font> compartir amb totes les cultures del món la nostra cultura i la manera de fer<\/font>», ha afegit.<\/font><\/font>
\n\t\t <\/div>\n
\n\t\tLluïsa Julià, representant del jurat, ha glossat Oliver per «iniciar gèneres narratius gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca, amb temes candents, com l’especulació, els negocis bruts o la violència de gènere, presentats en un nou model lingüístic dúctil i pròxim als registres orals i de carrer, col·loquials, així com la ciència ficció o la novel·la eròtica». També ha destacat la traducció al català d’obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert L. Stevenson o Herman MelvilleM; d’obres de referència com Moby Dick<\/i> o Les aventures de Tom<\/i> Sawyer<\/i>.<\/font><\/font>
\n\t\t <\/div>\n
\n\t\t«Després de quinze anys sense escriure, aquest premi ha estat una injecció amb vena de pa amb oli amb tomàquet i olives. Més aviat o més tard espero poder tenir una obra meva a les llibreries» ha destacat Maria-Antònia Oliver en el seu agraïment pel reconeixement.<\/font><\/font>
\n\t\t <\/div>\n
\n\t\t«Les dones som el 51% de la humanitat, així que hi hauria d’haver tantes dones com homes amb el Premi d’Honor. Encara no hem arribat a la normalitat. Les dones hem d’escriure», ha reivindicat. <\/span>«<\/span>Espero que l’empenta de Catalunya per tenir un Estat propi arribi també a les Illes i al País Valencià, si bé anem una mica més retrasats. Catalunya és un gran mirall per a nosaltres i estic convençuda que veuré la seva independència. La dels Països Catalans no ho crec, però lluitaré per ella», també ha dit sobre el moment polític.<\/p>\n

\t\t\"\"<\/span><\/font><\/font>
\n\t\t <\/div>\n

\n\t\tUna obra variada<\/b><\/font><\/font><\/div>\n
\n\t\tMaria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) és una escriptora i traductora de la “Generació literària dels setanta”. Oliver forma part d’una nova generació de narradores, d’escriptores, després del llarg parèntesi de la dictadura franquista. Va publicar la primera novel·la el 1970 i des d’aleshores ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, a l’italià, al portuguès i al neerlandès. Podeu consultar tota la seva obra aquí<\/a>.<\/font><\/font>
\n\t\t <\/div>\n
\n\t\tOliver va popularitzar la novel·la negra i detectivesca als anys vuitanta amb títols com Lovecraft, Lovecraft<\/i> (1981); Negra i consentida<\/i> (1983); Essa efa<\/i> (1985 i 1996) o Boccato di cardinali<\/i> (1985), signats pel col·lectiu “Ofèlia Dracs” del qual formava part. Entre les novel·les detectivesques hi trobem Estudi en Lila<\/i> (1985), protagonitzada per Lònia Guiu, el primer personatge femení que esdevé el protagonista literari d’aquest gènere negre.<\/p>\n

\t\tCom a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà<\/i> (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs<\/i> (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines. Entre les seves obres també cal destacar novel·les de gran volada com Joana E.<\/i> (1992) o Amor de cans<\/i> (1994), lligades a una anàlisi atenta de la realitat, a més d’obres teatrals com Negroni de ginebra<\/i> (1993).<\/p>\n

\t\t\"\"<\/p>\n

\t\tEl lliurament, 6 de juny al Palau de la Música Catalana<\/strong><\/font><\/font><\/div>\n

\n\t\tL’acte de lliurament del 48è Premi d’Honor tindrà lloc el proper 6 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà en un acte inèdit d’homenatge a l’escriptora Maria-Antònia Oliver, que rebrà un guardó fet per Ernest Altés i 20.000 euros. El Premi d’Honor va ser instituït per Òmnium l’any 1969 i s’atorga una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El 47è Premi d’Honor es va atorgar l’any passat al lingüista Joan Veny.<\/font><\/font><\/div>\n<\/div>\n
\n

\tMés informació al web www.premidhonor.cat<\/a><\/strong><\/p>\n

\n\tAquí podeu seguir en directe o recuperar el vídeo de la roda de premsa:<\/font><\/div>\n

\n