La pol\u00e8mica oberta davant la decisi\u00f3 pendent sobre el monument a la Batalla de l\u2019Ebre, erigit amb la intenci\u00f3 de glorificar \u201cAl Caudillo de la Cruzada y de la Paz de Espa\u00f1a\u201d, segons deia una de les inscripcions retirades els anys 80, ens situa davant d\u2019un debat molt seri\u00f3s. No hem de caure en la temptaci\u00f3 de fixar les nostres posicions en base a sentiments reactius o a respostes poc madurades. Que la deslegitimaci\u00f3 del franquisme \u00e9s una tasca a mig fer no ho diuen nom\u00e9s intel\u00b7lectuals de reconegut prestigi provinents de diferents sectors ideol\u00f2gics i vinculats a col\u00b7lectius que van patir la viol\u00e8ncia de l\u2019ex\u00e8rcit rebel aixecat en armes contra una rep\u00fablica democr\u00e0tica i del posterior r\u00e8gim dictatorial del general Franco. Ho diuen tamb\u00e9 altres veus autoritzades que s\u00f3n senzillament dem\u00f2crates (suposant que sigui senzill ser dem\u00f2crata) i organismes internacionals com la ONU en diversos informes que ha dut a terme al voltant d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
La situaci\u00f3 de desmem\u00f2ria, deixadesa i fins i tot impunitat que van caracteritzar els anys posteriors a la Transici\u00f3 podrien explicar-se, si \u00e9s que hi ha explicaci\u00f3 possible i mai justificaci\u00f3, per la proximitat temporal d\u2019un episodi tan negre de la hist\u00f2ria, i en ares d\u2019una estabilitat que permet\u00e9s la consolidaci\u00f3 de la incipient democr\u00e0cia en un pa\u00eds amb poca tradici\u00f3 de sistemes de govern liberals. No hem d\u2019oblidar que moltes persones van patir tamb\u00e9 a causa d\u2019aquest silenci eixordador. No podem ser insensibles al patiment dels altres, si volem que els altres al seu torn es solidaritzin amb les nostres afliccions. Ara la democr\u00e0cia espanyola, tot i les seves limitacions qualitatives evidents, gaudeix d\u2019una fortalesa manifesta gr\u00e0cies sobre tot a la seva integraci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea. Ha arribat el moment de tancar els serrells encara pendents en q\u00fcesti\u00f3 de reparaci\u00f3 a les v\u00edctimes, de mem\u00f2ria hist\u00f2rica i de recuperaci\u00f3 dels drets furtats. La societat catalana \u00e9s cada vegada m\u00e9s sensible a aquesta necessitat i en l\u2019actualitat l\u2019afronta des d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s llunyana de les posicions ideol\u00f2giques o emocionals dels primers anys del canvi de r\u00e8gim i m\u00e9s propera a principis universals lligats a les llibertats civils i als drets humans.<\/p>\n
Els ciutadans hem de ser conscients de la profunditat del tema que, per fi, ens hem decidit a abordar amb la intenci\u00f3 de cloure una q\u00fcesti\u00f3 latent durant d\u00e8cades, que ha generat episodis recurrents d\u2019una certa tibantor social. La condici\u00f3 de ciutadania ens d\u00f3na drets per\u00f2 tamb\u00e9 obligacions. Si hem de contribuir a una resoluci\u00f3 satisfact\u00f2ria la nostra opini\u00f3 ha d\u2019estar ben fonamentada, i per aix\u00f2 cal informar-se a fons i obrir-se al punt de vista dels altres, mirant de trobar entre tots els bocins de veritat que puguem encaixar en una mena de puzzle que ens doni una imatge de conjunt el m\u00e9s acurada possible. Estem davant d\u2019una tasca que transcendeix la dimensi\u00f3 local, ja que el debat sobre el franquisme t\u00e9 un radi d\u2019influ\u00e8ncia que abasta primer tota la pen\u00ednsula i despr\u00e9s al conjunt del planeta, per associaci\u00f3 amb altres r\u00e8gims totalitaris de la seva \u00e8poca i tamb\u00e9 pel, malauradament, intemporal i vigent fenomen dels totalitarismes com a principals enemics dels r\u00e8gims al servei de la llibertat.<\/p>\n
Qualsevol acci\u00f3 que es dugui a terme, ja sigui procedimental o executiva, ha de tenir com a premissa la voluntat d\u2019avan\u00e7ar en el proc\u00e9s no concl\u00f2s de deslegitimaci\u00f3 del r\u00e8gim franquista. Aquest \u00e9s el marc en el que ens movem i no ho podem obviar. La responsabilitat \u00e9s massa gran.<\/p>\n
Josep F. Moragrega
\nPresident d\u2019\u00d2mnium Ebre<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No podem ser insensibles al patiment dels altres, si volem que els altres al seu torn es solidaritzin amb les nostres afliccions.<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":12140,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1749],"post_project":[],"class_list":["post-12139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-terres-de-lebre"],"acf":[],"yoast_head":"\n