Vivim un temps de tr\u00e0nsit. Un ritual fortament arrelat a la nostra tradici\u00f3, que ha activat algun ressort secret de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva del nostre poble. I \u00e9s precisament en aquestes \u00e8poques de canvi profund, de renovaci\u00f3, quan els elements simb\u00f2lics adquireixen un protagonisme especial. La flama del Canig\u00f3 \u00e9s un dels s\u00edmbols que m\u00e9s ens representa i ens uneix en aquests temps. Enguany la foguera de Sant Joan no cremar\u00e0 nom\u00e9s les andr\u00f2mines, els mobles vells i la paperassa de les golfes. El foc que des del Canig\u00f3 fa 50 anys travessa els Pirineus ens portar\u00e0 una flama que hem de conservar viva durant aquest proper any. La necessitarem durant l\u2019hivern que s\u2019acosta, perqu\u00e8 \u00e9s tot un poble el que s\u2019ha posat a caminar, definitivament, amb un repte immens. No hi ha marxa enrere. Les torxes amb la flama de Canig\u00f3 han d\u2019il\u00b7luminar el cam\u00ed, i tamb\u00e9 han d\u2019escalfar-nos enmig dels temporals de pedra, pluja, neu i vent. \u00c9s el foc el que ha d\u2019unir-nos encara m\u00e9s amb les nostres difer\u00e8ncies.<\/p>\n
El proper solstici d\u2019estiu, el del 2017, quan la flama baixi renovada del Canig\u00f3, es complir\u00e0 tot just el termini. Res podr\u00e0 ser igual que abans. El futur \u00e9s a les nostres mans perqu\u00e8 som conscients del passat, i commemorem les vides de catalans i catalanes com la Muriel Casals que van dedicar una part molt important de la seva exist\u00e8ncia a avivar la flama del pa\u00eds amb el seu al\u00e8 d\u2019unitat i esperan\u00e7a. En aquest temps de trasp\u00e0s, evoquem el gran poema \u00e8pic Canig\u00f3, de Jacint Verdaguer, com a s\u00edmbol del foc de la paraula que ens uneix com a poble.<\/p>\n
Amb els aires d\u2019aquesta segona renaixen\u00e7a que estem vivint celebrem aquesta diada amb unes corrandes populars sense retorn. L\u2019escriptor ebrenc Andreu Carranza n\u2019\u00e9s l\u2019autor <\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":12552,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1749],"post_project":[],"class_list":["post-12551","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-terres-de-lebre"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n
\nLA FLAMA
\nQuatre rius del Pirineu baixen furients,
\ncarregats d\u2019aigua encesa del Canig\u00f3.
\nCorriols, afraus, gorges i torrents,
\nescampen les brases per la naci\u00f3.
\nArdents afluents arriben a l\u2019Ebre,
\non cada solstici est\u00e0 esperant
\nla barca que porta les quatre torxes,
\nde Fraga, Ma\u00f3, Salses i Guardamar.
\nAl mig de les fites d\u2019aquesta terra,
\nencendrem les fogueres de Sant Joan.
\nDesperten fades del riu i la serra,
\nque aviven els cors de tots els catalans:
\n
\n\u00abEspurnes de la nit, danseu fins l\u2019alba,<\/em>
\n el sol de llibertat \u00e9s vostra flama!\u00bb<\/em>
\n
\n Andreu Carranza Font, escriptor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"