L\u2019any 1955 Francesc Pujades, vilat\u00e0 d\u2019Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canig\u00f3 i inspirat pel poema de moss\u00e8n Cinto Verdaguer, tingu\u00e9 la iniciativa d\u2019encendre els Focs de Sant Joan al cim d\u2019aquesta muntanya i des d\u2019all\u00e0 repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S\u2019iniciava aix\u00ed la renovaci\u00f3 d\u2019aquesta mil\u00b7len\u00e0ria tradici\u00f3; de nou les fogueres prenien un sentit col\u00b7lectiu.<\/p>\n
El 1966 el foc creu\u00e0 per primera vegada la duana. Eren \u00e8poques ben dif\u00edcils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n
El 22 de juny, com cada any, un grup d\u2019excursionistes del Cercle de Joves de Perpiny\u00e0 va a buscar el foc que des de 1955 resta enc\u00e8s al Museu de la Casa Pairal de Perpiny\u00e0 i la pugen al cim del Canig\u00f3; despr\u00e9s de passar la nit vetllant la Flama, i a trenc d\u2019alba, inicien el descens perqu\u00e8 la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Pa\u00efsos Catalans a temps d\u2019encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.<\/p>\n
El diumenge abans de sant Joan se celebra l\u2019Aplec del Canig\u00f3, trobada que t\u00e9 per finalitat pujar al cim del Canig\u00f3 (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les m\u00e9s diverses contrades del nostre pa\u00eds. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremar\u00e0 dalt del cim, de la qual s\u2019agafar\u00e0 foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpiny\u00e0.<\/p>\n
La Flama del Canig\u00f3 \u00e9s rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canig\u00f3 arribi i es mantingui arreu dels Pa\u00efsos Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a s\u00edmbol d\u2019esperan\u00e7a i de germanor d\u2019una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de p\u00e0tria, socialment justa, pol\u00edticament lliure, econ\u00f2micament pr\u00f2spera i culturalment digna.<\/p>\n
La simbologia dels Focs de Sant Joan i la Flama del Canig\u00f3<\/strong><\/p>\n El foc ha estat sempre un s\u00edmbol en la vida de l\u2019home. Els pobladors primitius dels pa\u00efsos mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc, mitjan\u00e7ant cultes i celebracions. Precisament, una d\u2019aquestes celebracions ancestrals ha estat transmesa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, durant segles, i ha arribat fins avui, amb lleus canvis de simbolisme i dedicaci\u00f3. Es tracta de la celebraci\u00f3 del solstici d\u2019estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit m\u00e9s curta de l\u2019any, \u00e9s a dir, l\u2019entrada en la seva \u00e8poca m\u00e9s c\u00e0lida. Despr\u00e9s d\u2019uns quants segles, la celebraci\u00f3 del solstici es transform\u00e0 en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions i uns dels costums m\u00e9s notables de la comunitat catalana.<\/p>\n El foc s\u2019est\u00e9n pels Pa\u00efsos Catalans<\/strong><\/p>\n Fa molts segles que aquesta celebraci\u00f3 \u2013la vetlla, matinada i dia de Sant Joan-, a base de fogueres o falles, abasta geogr\u00e0ficament totes les comarques dels Pa\u00efsos Catalans, des de les Corberes, m\u00e9s enll\u00e0 dels Pirineus, fins al sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i des de les terres entrades a l\u2019Arag\u00f3 fins a les Illes del mar Balear.<\/p>\n Les pr\u00e0ctiques al voltant del foc<\/strong><\/p>\n Aquesta diada ha donat lloc a un gran nombre de pr\u00e0ctiques i creences de caire m\u00e0gic, que prenen vig\u00e8ncia la nit i la matinada de Sant Joan: pactes; l\u2019\u00fas d\u2019unes herbes determinades; dites; danses, can\u00e7ons i versets; pr\u00e0ctiques al voltant del foc o damunt les seves cendres; peticions i desigs; invocacions i conjurs; l\u2019\u00fas d\u2019una aigua concreta i de la rosada; menjars diversos \u2013les coques i altres dol\u00e7os-; vins i licors; ofrenes, cerim\u00f2nies profanes i religioses com processons i comparses; oracions; aplecs; juguesques; i una gran diversitat de fogueres. La celebraci\u00f3 dels Focs de Sant Joan ha tingut de sempre un car\u00e0cter social, col\u00b7lectiu i cerimoni\u00f3s; d\u2019aqu\u00ed ve que hagin mantingut la seva vig\u00e8ncia i actualitat, enmig de les vicissituds del nostre poble al llarg de la seva hist\u00f2ria. Per\u00f2 el que ha salvat aquest i molts altres costums ha estat l\u2019arrelament en moltes fam\u00edlies, les quals han fet sobreviure multitud de costums, tot i les invasions i les prohibicions d\u2019activitats col\u00b7lectives.<\/p>\n El foc al llarg de la historia<\/strong><\/p>\n Trobem ja tradicions ben arrelades amb l\u2019arribada dels primers dominadors: els romans troben a les nostres terres comunitats amb vida urbana, alfabet, moneda i \u00fas corrent del ferro, amb costums propis tamb\u00e9 i celebracions com la del solstici d\u2019estiu, i inicien un proc\u00e9s de romanitzaci\u00f3 que no es manifesta plenament fins a l\u2019any 500 de la nostra era, en qu\u00e8 s\u00f3n menys presents els costums del poble. L\u2019any 680, el Concili de Constantinoble decreta la prohibici\u00f3 de totes les pr\u00e0ctiques i supersticions paganes i, amb elles, els focs primitius del solstici d\u2019estiu. El poble no va acatar, tanmateix, les ordres donades en aquest sentit i va continuar fent les seves fogueres. Aquesta tossuderia del poble va ser, precisament, el que va provocar la modificaci\u00f3 del caire pag\u00e0 de la festa per donar-li un sentit religi\u00f3s.<\/p>\n L\u2019any 717, quan la irrupci\u00f3 dels sarra\u00efns per les nostres terres, als indrets on eren mal rebuts, aquests deixaven fer i practicar les creences i costums populars. Aix\u00ed \u00e9s com els nostres focs van poder continuar celebrant-se, sovint amb la participaci\u00f3 fins i tot dels mateixos sarra\u00efns. Hi ha una can\u00e7\u00f3 que encara es cantava als inicis del segle XX, i que diu que tots plegats celebren aquesta gran diada:<\/p>\n lo dia de sant Joan Durant l\u2019edat mitjana, doncs, els Focs de Sant Joan continuen celebrant-se i els seus grans impulsors van ser els gremis. Amb la incorporaci\u00f3 de la Catalunya Nord \u2013els antics comtats de Rossell\u00f3 i Cerdanya- a l\u2019estat franc\u00e8s el 1659, els Focs de Sant Joan prenen el caire de senyal d\u2019identitat catalana que han continuat mantenint fins al dia d\u2019avui.<\/p>\n L\u2019ocupaci\u00f3 de la resta dels Pa\u00efsos Catalans per les tropes francocastellanes de Felip V (1707 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, 1714 al Principat i 1715 a les Illes) comporta, juntament amb l\u2019abolici\u00f3 de les institucions d\u2019autogovern i la prohibici\u00f3 de l\u2019\u00fas p\u00fablic de la llengua, la marginaci\u00f3 total de les nostres tradicions i els nostres costums; aquestes, doncs, s\u00f3n prohibides p\u00fablicament, i amb elles tots els seus organitzadors. Una altra vegada els homes del camp salven no sols els costums relacionats amb els focs, sin\u00f3 moltes m\u00e9s tradicions i costums.<\/p>\n El 1760, vuit homes representatius o regidors, com a delegats de les ciutats principals dels antics regnes de Catalunya, Arag\u00f3, Mallorca i Val\u00e8ncia, presenten al rei Carles III el \u201cMemorial de greuges\u201d. En la queixa exposen col\u00b7lectivament que molts funcionaris destacats en els anomenats regnes violaven els costums m\u00e9s lloables i les ordenances, i introduint cada cop m\u00e9s costums estrangers i perniciosos. Reclamaven tamb\u00e9 el dret de tornar a establir els gremis i d\u2019aprovar-ne les ordenances. L\u2019any seg\u00fcent, al Principat, el capit\u00e0 general marqu\u00e8s de la Mina comen\u00e7\u00e0 a autoritzar les festes populars, i es van tornar a celebrar les falles o Focs de Sant Joan.<\/p>\n Amb l\u2019entrada al segle XIX, s\u2019inicia la recuperaci\u00f3, sobretot amb l\u2019acci\u00f3 posterior de la Renaixen\u00e7a, i es produeix un retrobament entre el camp i les viles i ciutats a la recerca patri\u00f2tica de les arrels del nostre Poble.<\/p>\n El 1885, moss\u00e8n Cinto Verdaguer canta els focs i els fallaires en el seu poema Canig\u00f3. Els focs s\u00f3n enaltits tamb\u00e9 per altres poetes nostres, com Maragall, Girbal i Jaume, Duran, Tortajada i Garc\u00e9s, entre altres.<\/p>\n Amb l\u2019Estatut d\u2019autonomia, el 1933, excursionistes, estudiants i molts altres ciutadans donen sentit de comunitat als Focs de Sant Joan, i encenen fogueres a totes les viles i muntanyes de les nostres terres, com a senyal d\u2019inici del retrobament d\u2019una comunitat. Acabada, per\u00f2, la Guerra d\u2019Espanya, el 1939, torna a produir-se un replegament en tot el que ens identifica com a poble, i amb prou feines s\u00f3n permeses aquelles tradicions i costums que no portin problemes, \u00e9s a dir, les m\u00e9s buides de contingut. Aix\u00ed, els Focs de Sant Joan es converteixen en l\u2019ocasi\u00f3 anual de cremar fustes i trastos vells, i la revetlla, o b\u00e9 es fa en la intimitat familiar, o b\u00e9 resulta mancada de contingut c\u00edvic i cultural.<\/p>\n Imatge: Cim del Canig\u00f3 el 22 de juny del 1997<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Us n\u2019expliquem la hist\u00f2ria i com aquest Foc de Sant Joan perdura com a s\u00edmbol arreu dels Pa\u00efsos Catalans<\/p>\n","protected":false},"author":93,"featured_media":12870,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[335,609],"post_headquarter":[1771],"post_project":[],"class_list":["post-12869","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-flama-del-canigo","tag-focs-de-sant-joan","post_headquarter-sant-cugat-del-valles"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n\u00e9s dia d\u2019alegria,
\nfan festa els cristians
\ni els moros de moreria<\/strong><\/p>\n