Igualada recordar\u00e0 permanentment els deu igualadins deportats despr\u00e9s de la Guerra Civil als camps de concentraci\u00f3 nazis i morts en captivitat durant la II Guerra Mundial. Ho far\u00e0 sumant-se a la iniciativa Stolpersteine, un terme alemany que es podria traduir com a \u201cesculls\u201d o \u201cpedres al cam\u00ed\u201d, impulsada per l\u2019artista G\u00fcnter Demnig. Les Stolpersteine s\u00f3n llambordes de formig\u00f3 de 10 x 10 cent\u00edmetres, amb una fulla de llaut\u00f3 al capdamunt on s\u2019hi graven les dades essencials de cada persona. Cada element, doncs, \u00e9s \u00fanic i fet espec\u00edficament per homenatjar cadascuna de les v\u00edctimes. L\u2019objectiu \u00e9s fer aturar el vianant i que recordi la persona desapareguda, assassinada o torturada, fent que reflexioni al voltant d\u2019uns fets que van marcar desgraciadament el segle XX al continent europeu.<\/p>\n
L\u2019any 2015, amb un article a la premsa local, l\u2019escriptor Antoni Dalmau donava visibilitat a aquesta iniciativa i recordava la necessitat d\u2019homenatjar els igualadins desapareguts. Donant resposta a aquesta proposta, tal i com ha explicat aquest dimecres l\u2019alcalde d\u2019Igualada, Marc Castells, el proper 26 de gener, a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament s\u2019hi ubicaran finalment les deu llambordes que recordaran aquests ciutadans deportats i morts a \u00c0ustria, v\u00edctimes del nazisme. A l\u2019acte hi assistiran el mateix G\u00fcnter Demnig i el director del Memorial Democr\u00e0tic, Pl\u00e0cid Garcia-Planas. Tamb\u00e9 han estat convidats els descendents de les v\u00edctimes que han pogut ser localitzats i, de fet, \u00e9s previst que el n\u00e9t d\u2019un dels desapareguts intervingui en l\u2019homenatge.<\/p>\n
Republicans deportats i morts als camps nazis \u00b7 <\/b>Existeixen documentats aproximadament uns 9.300 republicans espanyols que van ser reclosos i condemnats a treballs for\u00e7ats en diferents camps de concentraci\u00f3 alemanys. La majoria havien fugit del r\u00e8gim franquista en acabar la Guerra Civil, per\u00f2 a Fran\u00e7a van ser detinguts i traslladats per al seu internament a \u00c0ustria, al camp de Mauthausen i al de la ve\u00efna localitat de Gusen. D\u2019aquests presoners, 5.200 van morir i 334 figuren encara avui com desapareguts.<\/p>\n
D\u2019acord amb la informaci\u00f3 que s\u2019ha pogut recollir, els deu igualadins que seran recordats amb aquesta iniciativa s\u00f3n Jes\u00fas Cano Cano (nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Josep F\u00e0bregas i Pons (nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Joaquim Gil i Abella (nascut el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Agust\u00ed Gomis i Valls (nascut el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Gin\u00e9s Gonz\u00e1lez Gin\u00e9s (nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Celestino Moreno Zamora (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el 1942 a Gusen), Gin\u00e9s Moreno Zamora (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any al castell de Hartheim), Emili Ribera i Casellas (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Miquel Tirado Franco (nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen) i, finalment, Salvador Vidal i Claramunt (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Hartheim).<\/p>\n
Frederic Freixas i Escud\u00e9 i Pau Mass\u00f3 i Cuadras, tamb\u00e9 igualadins, van sobreviure a l\u2019internament i van ser alliberats pels aliats l\u2019any 1945. A banda, es t\u00e9 const\u00e0ncia que fins a quatre anoiencs m\u00e9s (Miquel Call i Planas, Dom\u00e8nec Ferrer i Torrents, Miquel Rovira i Isart, Sim\u00f3 Saumell i Tort) van morir en aquests camps de concentraci\u00f3 i tres (Francesc Xavier Estruch i Pons, Manuel Ferrer i Bertran, Leandre Pey i Juvanteny) hi van sobreviure.<\/p>\n
G\u00fcnter Demnig i les Stolpersteine \u00b7 <\/b>L\u2019impulsor de la proposta, G\u00fcnter Demnig, va n\u00e9ixer a Berlin el 1947 i va cursar estudis universitaris de l\u2019\u00e0mbit de les Arts, primer a Berlin i despr\u00e9s a Kassel. Des del primer moment, el fet de deixar empremtes commovedores dins l\u2019espai p\u00fablic ha estat una prioritat en les seves obres. Als anys noranta va recordar la deportaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 gitana per part de les SS col\u00b7locant una llosa davant l\u2019ajuntament hist\u00f2ric de Col\u00f2nia i aquell va acabar sent l\u2019origen de les Stolpersteine. La seva voluntat amb aquest projecte \u00e9s fer tornar als seus pobles i ciutats, encara que sigui de manera simb\u00f2lica, les persones tr\u00e0gicament desaparegudes per culpa del nazisme.<\/p>\n
Avui ja hi ha unes 50.000 Stolpersteine instal\u00b7lades en setze pa\u00efsos d\u2019Europa, destacant Alemanya i Holanda com els dos on m\u00e9s se\u2019n poden trobar. El 2015, Nav\u00e0s va ser el primer municipi catal\u00e0 a adoptar-les i, aquest 2017, s\u2019hi sumen capitals com Igualada i Manresa, entre altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 26 de gener s\u2019instal\u00b7laran les llambordes recordant els deu igualadins deportats a Mauthausen i morts a Gusen i a Hartheim v\u00edctimes del nazisme<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":14012,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1756],"post_project":[],"class_list":["post-14011","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-anoia"],"acf":[],"yoast_head":"\n