Organitzaci\u00f3 pel Multiling\u00fcisme<\/a>, va explicar ahir a Can Casacuberta el singular funcioanment de ‘lobby’ de l’organitzaci\u00f3 que representa. Era l’\u00faltima xerrada del cicle de primavera d’\u00d2mnium Cultural de Badalona i una trentena de persones van assistir a la xerrada de l’activista, que va explicar algunes de les campanyes com ‘Correus plurals’, ‘Segells plurals’, ‘Documents plurals’, etc. ‘No fem declaracions pol\u00edtiques, no ens posicionem sobre si volem un estat independent, una monarquia o una rep\u00fablica; ens proposem treballar, nom\u00e9s, per garantir que, com a ciutadans de ple dret, ens respecten la llengua i la cultura’, va dir, nom\u00e9s comen\u00e7ar. Aquesta associaci\u00f3 treballa amb l’objectiu que l’estat espanyol reconegui el catal\u00e0, el castell\u00e0, el gallec i el basc com a lleng\u00fces oficials, a tots els efectes, de l’estat.<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\nFent servir un to entre pedag\u00f2gic i provocador a estones, Moles va reflexionar sobre les avantatges d’un estat multiling\u00fce (b\u00e0sicament, la millora del prestigi de la llengua) i es va mostrar, prudentment esperan\u00e7at. ‘Hem aconseguit -va dir- que el multiling\u00fcisme sigui un concepte que ja ha calat en l’agenda pol\u00edtica’. Tanmateix, va advertir d’una frivolitzaci\u00f3 que porti a un batibull de demandes disperses -‘i sense un full de ruta clar’- per part dels partits pol\u00edtics, m\u00e9s pendents d’un titular, que no pas de seguir els projectes fins al final. <\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\nL’Organitzaci\u00f3 pel Multiling\u00fcisme treballa de forma finalista i usa les estrat\u00e8gies d’un grup de pressi\u00f3: entevistes amb l\u00edders pol\u00edtics i d’opini\u00f3, cartes adre\u00e7ades a regidors i representants pol\u00edtics, contactes amb diferents governs de l’estat, etc. Un enfocament tena\u00e7 que ha tingut resultats potser modestos, per\u00f2, i aix\u00f2 cal remarcar-ho, tamb\u00e9 reals en la inclusi\u00f3 de les lleng\u00fces de l’estat en segells de correus o en documents d’identitat.<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
\nLa xerrada de Moles tanca el cicle que va comen\u00e7ar el 15 de maig passat amb una confer\u00e8ncia de l’escriptora badalonina (Viure d’escriure… \u00e9s possible?) i la presentaci\u00f3 de ‘La independ\u00e8ncia i la realitat’, a c\u00e0rrec d’H\u00e8ctor Bofill, el 26 de maig passat.<\/font><\/font><\/span><\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"22\/02\/07 (Redacci\u00f3 \u00d2C) Quan nom\u00e9s queden dues sessions per finalitzar el cicle Qu\u00e8 sabem de la immigraci\u00f3?, \u00d2mnium ha convidat aquesta setmana la professora de secund\u00e0ria Maria Maj\u00f3. D`aquesta manera, el p\u00fablic assistent va poder escoltar qu\u00e8 s\u00f3n i com es desenvolupen els plans educatius d`entorn. Els plans educatius d`entorn s\u00f3n instruments per donar una resposta integrada i comunit\u00e0ria a les necessitats educatives dels membres m\u00e9s joves de la nostra societat, amb la coordinaci\u00f3 i la dinamitzaci\u00f3 de l`acci\u00f3 educativa en els diferents \u00e0mbits de la vida dels infants i joves. Segons Maria Maj\u00f3, aquestes eines no tenen valor jur\u00eddic, ja que es tracta d`un acord entre el Departament d`Educaci\u00f3 i els ajuntaments que s`afegeixen a la iniciativa. Pretenen treballar l`educaci\u00f3 dels menors fora de l`\u00e0mbit escolar. La docent va comentar que els infants immigrants sofreixen un trencament amb el seu m\u00f3n que t\u00e9 greus conseq\u00fc\u00e8ncies morals i afectives, per\u00f2 va voler remarcar que tot i que sovint aquests necessiten un tracte especial, els plans educatius d`entorn no estan pensats \u00fanicament per als nouvinguts. Aix\u00ed, va assegurar que l`objectiu dels plans \u00e9s millorar les condicions educatives generals d`una escola, i que cada pla s`adapta a les necessitats del centre concret. Maria Maj\u00f3 va fer recentment una recerca sobre els plans educatius d`entorn, ja que li va cridar molt l`atenci\u00f3 el fet que per primer cop el Departament d`Educaci\u00f3 reconegu\u00e9s el pes espec\u00edfic d`elements de fora de l`entorn escolar en l`educaci\u00f3 d`un infant. Per dur a terme la investigaci\u00f3 va prendre com a model els casos dels instituts de Matar\u00f3, Girona i Manlleu; els resultats s\u00f3n positius i poden encoratjar altres centres a utilitzar els plans d`entorn. Per descarregar-vos el document de resum de l’estudi de Maria Maj\u00f3, feu clic aqu\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1746],"post_project":[],"class_list":["post-1410","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-badalona-barcelones-nord"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Moles porta les estrat\u00e8gies d'un 'lobby' pel multiling\u00fcisme a Can Casacuberta - \u00d2mnium Cultural<\/title>\n \n \n \n\t \n\t \n\t \n