{"id":15995,"date":"2017-11-29T17:32:47","date_gmt":"2017-11-29T15:32:47","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/cronica-de-la-concentracio-per-la-llibertat-dels-presos-politics-a-la-placa-de-la-vila-de-gracia-del-dia-27-de-novembre-de-2017\/"},"modified":"2018-06-21T13:46:29","modified_gmt":"2018-06-21T11:46:29","slug":"cronica-de-la-concentracio-per-la-llibertat-dels-presos-politics-a-la-placa-de-la-vila-de-gracia-del-dia-27-de-novembre-de-2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/cronica-de-la-concentracio-per-la-llibertat-dels-presos-politics-a-la-placa-de-la-vila-de-gracia-del-dia-27-de-novembre-de-2017\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica de la concentraci\u00f3 per la llibertat dels presos pol\u00edtics a la pla\u00e7a de la Vila de Gr\u00e0cia del dia 27 de novembre de 2017"},"content":{"rendered":"

Dilluns 27 de novembre es va comen\u00e7ar la concentraci\u00f3 amb uns minuts de silenci. Tot seguit, Eva Piquer, periodista convidada, va llegir una versi\u00f3 actualitzada de la carta que va escriure als Jordis el dia que feia un mes que eren a la pres\u00f3. Secundant una convocat\u00f2ria popular, N\u00faria Pla va llegir una carta que Jordi Cuixart li va escriure des de la pres\u00f3 (en resposta a una carta seva). Finalment,\u00a0Paquita Alemany (guitarra), Jordi F\u00e0bregas (guitarra), Merc\u00e8 Ses\u00e9 (flauta) i Jordi Mart\u00ednez (flauta) van interpretar el Cant dels ocells.<\/p>\n

Carta d’Eva Piquer |\u00a0Conquerim la nostra llibertat<\/strong><\/p>\n

Avui fa 42 dies que en Jordi S\u00e0nchez i en Jordi Cuixart estan injustament empresonats. Aix\u00f2 vol dir 1008 hores, 60.480 minuts, 3.628.800 segons. Vol dir massa temps. Massa nits sense dormir a casa. Acusats d’un delicte que no han com\u00e8s.<\/em><\/p>\n

Sabem que els Jordis se senten forts, que tenen un bon estat d’\u00e0nim, que agraeixen les mostres immenses de suport que estan rebent. Sabem que escriuen, que llegeixen. I que passen fred, aix\u00f2 tamb\u00e9. Des de Soto del Real, en Jordi S\u00e0nchez ens ha dit que escriu des de la llibertat, perqu\u00e8 no hi ha cap pres\u00f3 ni decisi\u00f3 judicial que ens pugui privar de ser com som, de pensar com pensem i d’estimar la gent que estimem. El fins fa poc president de l’Assemblea Nacional Catalana ens recorda que la llibertat \u00e9s un acte de consci\u00e8ncia, que neix i s’exhibeix a partir de la determinaci\u00f3 personal i intransferible de saber-se i sentir-se lliure. A sobre, al llarg d’aquests 42 dies la solidaritat ens ha fet m\u00e9s forts, i la repressi\u00f3 els fa m\u00e9s d\u00e8bils moralment als ulls del m\u00f3n.<\/em><\/p>\n

En el mateix sentit, en Jordi Cuixart diu que se sent l’home m\u00e9s afortunat del planeta, perqu\u00e8 ens volien a\u00efllar i estem m\u00e9s units que mai. Ens anima a seguir amb determinaci\u00f3 i amb coratge, mantenint l’autoestima col\u00b7lectiva i sense caure en cap provocaci\u00f3. Que res ni ning\u00fa ens congeli el somriure ni les ganes de viure, ens diu el president d’\u00d2mnium.\u00a0<\/em><\/p>\n

Els farem cas, no deixarem que ens congelin el somriure. Per\u00f2 tampoc deixarem ni un sol segon de recordar que estan tancats a la pres\u00f3 de forma injusta, per pensar com pensen i per defensar el que defensen, sempre des de la pau i el civisme. No ens cansarem de reclamar la llibertat dels presos pol\u00edtics, tant dels Jordis com dels membres del govern que tamb\u00e9 dormen entre reixes. Carles Mund\u00f3, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Ra\u00fcl Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borr\u00e0s: les meves paraules tamb\u00e9 van per vosaltres.<\/em><\/p>\n

Aquest mes de novembre la poeta Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al hauria fet 65 anys. En fa vint que es va morir. La mort \u00e9s tan injusta com la just\u00edcia espanyola, i massa sovint se’ns emporta abans d’hora.\u00a0<\/em><\/p>\n

Quan li van diagnosticar el c\u00e0ncer que la va acabar matant, la Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al es va comen\u00e7ar a acomiadar de la gent que estimava, per si de cas passava el pitjor. A la seva filla Heura, que aleshores tenia 16 anys, la Maria-Merc\u00e8 li va dir per escrit que no s’havia d’enfonsar si ella es moria, que havia de viure i de fer coses, que havia de mirar cap al futur. I li va donar un consell: “Conquereix la teva llibertat, que \u00e9s una cosa ben diferent que fer simplement el que et dona la gana o el que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil”.<\/em><\/p>\n

Conquereix la teva llibertat, conquerir la nostra llibertat. \u00c9s, em sembla, el que estem intentant fer com a pa\u00eds. I en aquest intent d’alliberament col\u00b7lectiu, hi ha persones que han vist escap\u00e7ats els seus drets individuals. Deixeu-m’ho repetir: els Jordi s\u00f3n a la pres\u00f3 des de fa 42 dies, que vol dir 1008 hores, que vol dir 60.480 minuts, que vol dir 3.628.800 segons.<\/em><\/p>\n

Al Jordi S\u00e0nchez el conec de tota la vida, ens vam con\u00e8ixer de molt jovenets a la Crida. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci\u00f3 Catalanes. La Crida era un moviment que va n\u00e9ixer el 1981, com a reacci\u00f3 a un Manifiesto de suposats intel\u00b7lectuals contra la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del catal\u00e0. La Crida va n\u00e9ixer fa m\u00e9s de 36 anys i en teoria es va dissoldre el 1993, ara fa 24 anys. Dic que en teoria es va dissoldre perqu\u00e8 resulta que tenim companys a la pres\u00f3, i els antics membres de la Crida ens hem vist empesos a ressuscitar-la una mica.<\/em><\/p>\n

Militar a la Crida a la Solidaritat va ser una de les millors decisions de la meva vida. Vaig dedicar part de l’adolesc\u00e8ncia i joventut a ensobrar, penjar cartells, pintar pancartes, participar en accions reivindicatives, assistir a reunions de la comissi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i muntar un submoviment anomenat Joves Independentistes. Penc\u00e0vem molt i ens estim\u00e0vem molt, la gent de la Crida. A la Crida hi vaig trobar el primer n\u00f2vio i amb la Crida vaig rebre els primers cops de porra, de part d’una policia desconcertada davant la nostra resist\u00e8ncia pac\u00edfica. (No, no eren Mossos: en aquella \u00e8poca els Mossos encara no s’havien desplegat.)<\/em><\/p>\n

La Crida a la Solidaritat lluitava per la dignitat nacional amb alegria i amb la no viol\u00e8ncia per bandera. Ni que vingu\u00e9s la policia a estomacar-nos, nosaltres segu\u00edem actuant des del civisme i el pacifisme. Des de la viol\u00e8ncia zero. Aquella era la nostra for\u00e7a. Aquesta \u00e9s encara la nostra for\u00e7a. Em semblen oportunes unes paraules que va adre\u00e7ar ara fa uns anys l’escriptor Jos\u00e9 Luis Sampedro al col\u00b7lectiu d’indignats: “No teniu dret a rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia, perqu\u00e8 teniu la ra\u00f3 i el futur”.<\/em><\/p>\n

Quan es va autodissoldre la Crida, en Llu\u00eds Llach va posar en dubte que tingu\u00e9ssim ra\u00f3 quan d\u00e8iem que potser ja no \u00e9rem necessaris. Com sempre, en Llach l’encertava. Han passat molts anys per\u00f2 encara ens cal (m\u00e9s que mai, potser) defensar la llengua, la cultura i la naci\u00f3 catalanes. Encara ens cal treballar plegats per conquerir la nostra llibertat.<\/em><\/p>\n

El Jordi S\u00e0nchez va ser un dels l\u00edders de la Crida a la Solidaritat. All\u00e0 va con\u00e8ixer la Susanna, la seva companya i mare dels seus fills. Ja he dit que ens estim\u00e0vem molt, a la Crida. Avui la Susanna \u2013com la Txell, la companya de l’altre Jordi\u2013 estan patint a casa seva les conseq\u00fc\u00e8ncies d’una decisi\u00f3 judicial del tot injusta, del tot desproporcionada, del tot impr\u00f2pia d’un r\u00e8gim democr\u00e0tic. Deixeu-m’ho repetir un altre cop: fa 42 dies, que vol dir 1008 hores, que vol dir 60.480 minuts, que vol dir 3.628.800 segons, que els Jordis no dormen a casa.<\/em><\/p>\n

Saps qu\u00e8, Jordi? Aquests dies els antics cridaires ens estem veient m\u00e9s que mai. Els meus fills ja coneixen pel nom l’Elena, la Pepa, en Llu\u00eds, en Josep, l’Andreu, la Mar, el Sebas, l’\u00c0ngel, l’Aureli, l’Enric, el Joan Manuel, el Xavier, la Gabriela, l’Empar, el Joan, el Rodri, el Ricard, la Merc\u00e8, la Neus, les Annes, les N\u00faries, les Carmes i tots els que em deixo. Hem hagut de treure a passejar la bandera del ninot, que va la mar de b\u00e9 per trobar-nos a les manis, ara que les manis s\u00f3n multitudin\u00e0ries. Ens agrada molt veure’ns, per\u00f2 no ens agrada gens haver-nos de veure perqu\u00e8 ets a la pres\u00f3. Preferim les trobades estiuenques a l’Escala, a casa del Llu\u00eds i la Carme.<\/em><\/p>\n

No sabem com acabar\u00e0 tot plegat, per\u00f2 una cosa est\u00e0 clara: els catalans hem perdut la por. I aix\u00f2 ens fa invencibles. M’encanta aquella reflexi\u00f3 que S\u00e8neca va adre\u00e7ar a Ner\u00f3 i que ha fet seva en Jordi Cuixart. S\u00e8neca va dir a Ner\u00f3: “El teu poder radica en la meva por. Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder”.<\/em><\/p>\n

Seguirem el consell del president d’\u00d2mnium i intentarem que res ni ning\u00fa ens congeli el somriure ni les ganes de viure. Per\u00f2 no deixarem de cridar que us volem aqu\u00ed, que us volem a casa, que us volem lliures.<\/em><\/p>\n

Estimats Jordis, us enyorem i us esperem. Plegats hem de seguir conquerint la nostra llibertat.<\/em><\/p>\n

Eva Piquer, 27 de novembre del 2017
\n(Versi\u00f3 actualitzada del text que vaig llegir a la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona el 16 de desembre, quan feia un mes que els Jordis eren a la pres\u00f3)<\/p>\n

Carta de Jordi Cuixart a N\u00faria Pla<\/a><\/p>\n