<\/p>\n
L’\u00faltima sessi\u00f3 del 2017 del Club de Lectura d’\u00d2mnium va ser un magn\u00edfic exercici del marxar, el quedar-se i l’anar i tornar que Vicen\u00e7 Villatoro va plantificar i desenvolupar magistralment en la discussi\u00f3 del seu llibre<\/font><\/font> El retorn dels Bassat. <\/i><\/font><\/font>Tot plegat davant una afortunada i molt fidel audi\u00e8ncia que s’havia congregat a la llibreria Alibri en un dia pol\u00edticament i emocionalment gris, tirant a negre.<\/font><\/font> De fet, l’Anna Maria Roig, la nova reponsable del Club de Lectura en substituci\u00f3 de la ja enyorada Virg\u00ednia Fern\u00e0ndez, es va encarregar de l’oraci\u00f3 f\u00fanebre d’entrada en record del <\/font><\/font>jefe<\/i><\/font><\/font> Jordi Cuixart i de Jordi S\u00e1nchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, mantinguts a la pres\u00f3 per una aplicaci\u00f3 discutible i molt venjativa de l’article 155.<\/font><\/font> Per tant, aquesta darrera sessi\u00f3 de l’any s’encetava d’una manera poc habitual. Primer, perqu\u00e8 per segon Club de Lectura consecutiu el nostre president continuava a la pres\u00f3. Segon, perqu\u00e8 per primera vegada f\u00e8iem una sessi\u00f3 en dilluns en lloc del dijous habitual. Tercer, perqu\u00e8 aquesta vegada el protagonista no era una novel\u00b7la ni un llibre de versos sin\u00f3 un llibre d’hist\u00f2ria familiar. Quart, perqu\u00e8 aquesta vegada el Club de Lectura no el presentava la Virg\u00ednia sin\u00f3 l’Anna Maria. I cinqu\u00e8, perqu\u00e8 cap d’elles dues va fer la presentaci\u00f3 real i se’n va encarregar qui firma aquestes l\u00ednies.<\/font><\/font> Perqu\u00e8 va anar aix\u00ed? B\u00e0sicament perqu\u00e8 amb en Vicen\u00e7 Villatoro ens uneix una coneixen\u00e7a anterior al 1993, quan va ser designat nou director de l’<\/font><\/font>AVUI<\/i><\/font><\/font>, diari on jo treballava. Secund\u00e0riament perqu\u00e8 em feia especial il\u00b7lusi\u00f3 presentar <\/font><\/font>El retorn dels Bassat<\/i><\/font><\/font>.<\/font><\/font> A partir d’aqu\u00ed, Vicen\u00e7 Villatoro va agafar la paraula (\u201cPuc deixar anar el meu rotllo?\u201d) i ens va deixar garratibats i embadalits amb un discurs sobre el perqu\u00e8 del llibre en el context del marxar, quedar-se i anar-i-tornar, la trilogia que engloba els seus \u00faltims treballs.<\/font><\/font> \u201cPer qu\u00e8 l’he escrit?\u201d es pregunta l’escriptor. I contesta: \u201cEls escriptors ens hem volgut relacionar amb la nostra vida, amb l’entorn de la nostra vida. M’interessen les hist\u00f2ries familiars. I en aquest context hi ha dos temes centrals que em servien per posar-me a treballar. Un \u00e9s l’anar-se. Per qu\u00e8 la gent se’n va. Cal tenir en compte que marxar \u00e9s una cosa extraordin\u00e0riament dram\u00e0tica, per\u00f2 que han afrontat milions de persones a tot el m\u00f3n. I en el mateix nivell, gaireb\u00e9 tant fort, \u00e9s quedar-se. I al mig trobem els que tornen.\u201d<\/font><\/font> Villatoro posa com exemple d’aquesta inquietud la primera frase de la seva primera novel\u00b7la d’\u00e8xit <\/font><\/font>L’Evangeli gris<\/i><\/font><\/font>: \u201cI si marxessis?\u201d.<\/font><\/font> \u201cDespr\u00e9s hi ha un segon tema: qui som?\u201d. I explica: \u201cJo em dic Villatoro, un cognom que ve de C\u00f2rdova, per\u00f2 crec que s\u00f3c la catalanitat amb potes: l’<\/font><\/font>AVUI,<\/i><\/font><\/font> soci d’\u00d2mnium, CDC… Quan vaig a Castro del Rio, el poble del meu avi i del meu pare sento que hi tinc una arrel, no \u00e9s com si an\u00e9s a Pernambuco. Per\u00f2 jo s\u00f3c d’aqu\u00ed, de Catalunya.\u201d<\/font><\/font> Aquesta dualitat la reflexa en els seus darrers llibres. Els que marxen, relacionat amb la sang, explicat a <\/font><\/font>Un home que se’n va<\/i><\/font><\/font>, sobre el seu avi de Castro del Rio, que el 1950 decideix venir a Catalunya amb la fam\u00edlia. Els que es queden, relacionat amb la terra, que reflexa en el tercer llibre familiar que t\u00e9 entre mans sobre l’avi matern Artur Lamolla, nascut i mort a Canet de Mar, i la resta de fam\u00edlia de la mare. I els que tornen, relacionat amb el pes de la cultura, explicat a <\/font><\/font>El retorn dels Bassat<\/i><\/font><\/font> i els jueus sefardites expulsats pels Reis Cat\u00f2lics el 1492 i que en part tornen a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica el segle XX.<\/font><\/font> Vicen\u00e7 Villatoro explica que el seu inter\u00e8s per la fam\u00edlia de Llu\u00eds Bassat es va gestar en el casament de l’escriptor Joan Barril, quan dalt d’una <\/font><\/font>golondrina<\/i><\/font><\/font> que passejava pel port de Barcelona es va trobar accidentalment assegut al costat de Llu\u00eds Bassat. I aquest li va esbossar la hist\u00f2ria familiar. \u201cTrobar Bassat en un casament \u00e9s com trobar Marilyn Monroe al metro\u201d, afirma amb contund\u00e8ncia Villatoro. \u201cPer mi, el m\u00f3n dels Bassat \u00e9s el m\u00f3n de la cultura, d’Albert Coen i d’Elias Canetti\u201d, parents del publicista.<\/font><\/font> \u201cParlar de la fam\u00edlia \u00e9s complicat, perqu\u00e8 quan excaves a vegades trobes que el familiar no \u00e9s tant net com semblava, t’havia fet creure o t’havien fet creure\u201d. I Villatoro s’explaia amb una an\u00e8cdota del seu avi andal\u00fas al Castro del Rio de l’esclat de la Guerra Civil. I continua: \u201cUn segon problema en les hist\u00f2ries familiars \u00e9s que no hi solen haver papers i aleshores et trobes que fins i tot les fotografies et menteixen. Tot plegat menteix una mica.\u201d<\/font><\/font> \u201cPer\u00f2 a difer\u00e8ncia d’un llibre d’hist\u00f2ria, els llibres familiars tenen com a valor afegit que l’escriptor es pot fixar en coses rellevants que l’historiador trobaria anecd\u00f2tiques. En aquest sentit, el 1941 a en Llu\u00cds Bassat li posen el nom de Llu\u00eds en lloc del que li tocaria per tradici\u00f3, Samuel. Per\u00f2 aquell any, amb un franquisme rec\u00e9n instal\u00b7lat i un nazisme en auge, Llu\u00eds Bassat no estranya a ning\u00fa, no fa pensar en un jueu… \u00c9s l’instint de superviv\u00e8ncia i l’an\u00e8cdota que l’historiador no recolliria.\u201d<\/font><\/font> I Villatoro explica sobre el llibre. \u201cRetrata un m\u00f3n jueu que ja no existeix. Ara, el m\u00f3n jueu \u00e9s Israel o Woody Allen. Jo volia retratar un m\u00f3n jueu molt culte, desaparegut amb l’Holocaust, amb l’assimilaci\u00f3 als Estats Units i amb Israel\u201d.<\/font><\/font> El ladino, llengua vehicular i de reconeixement dels sefardites a trav\u00e9s dels segles, obre un nou temps d’intercanvi d’opinions entre un Villatoro desfermat i una audi\u00e8ncia embadalida pel torrent comunicatiu del nostre convidat.<\/font><\/font> Una hora ben llargai inoblidable. Ens han d’avisar que tanca la llibreria…<\/p>\n \tCr\u00f2nica de Josep Play\u00e0 Montaner<\/em><\/font><\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cr\u00f2nica de la tert\u00falia liter\u00e0ria amb en Vicen\u00e7 Villatoro, del seu llibre “El retorn dels Bassat”<\/p>\n","protected":false},"author":127,"featured_media":16178,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[514],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-16177","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-club-de-lectura","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n
\n\t <\/p>\n