Josep Play\u00e0 Montaner<\/p>\n
Nervis a la Llibreria Alibri mentre, a menys de cinc minuts, centenars de persones, dels milers que seran despr\u00e9s, comen\u00e7aven a concentrar-se davant la conselleria d’Economia i als seus voltants per recordar aquell 20 de setembre del 2017, quan l’aparell repressor de l’estat va comen\u00e7ar a apuntar amb mala llet l’independentisme pac\u00edfic.<\/p>\n
Eren gaireb\u00e9 les set de la tarda, l’hora habitual d’inici de les sessions del Club de Lectura d’\u00d2mnium Eixample, i, els que ens hav\u00edem aplegat a la llibreria per a l’intercanvi d’impressions sobre les lectures d’estiu fetes ens vam conjurar per escur\u00e7ar la trobada i poder assistir, ni que fos al final, a la concentraci\u00f3 de recordatori d’aquella data funesta per a tanta gent, entre la qual el nostre president, Jordi Cuixart.<\/p>\n
Una vegada m\u00e9s, el Club de Lectura es reunia en una situaci\u00f3 lluny de la normalitat. Una vegada m\u00e9s, col\u00b7loc\u00e0vem a les cadires centrals de la rotllana dels lectors els lla\u00e7os grocs, tristos recordatoris del primer any d’una inf\u00e0mia que encara durava i de la qual ni s’ensumava el final.<\/p>\n
Per\u00f2 tenim un programa que, per mantenir una certa normalitat dins l’anormalitat general, calia seguir mentre les circumst\u00e0ncies ens ho permetessin. I ho vam fer.<\/p>\n
Els cl\u00e0ssics s\u00f3n els cl\u00e0ssics i gaireb\u00e9 mai perden pistonada. Els del Club de Lectura ho vam ratificar quan el Joc brut, de Manuel de Pedrolo, es va endur el n\u00famero u de les prefer\u00e8ncies estivals. Una bona novel\u00b7la per la qual el temps no ha passat (tot i que es va publicar el 1965). Molt ben escrita i ben resolta la gran enganyifa. La narraci\u00f3, estupenda, supleix perfectament els pocs personatges que hi surten. La personalitat radical de Pedrolo surt en la conversa. L’autor es va saber mantenir sempre fidel als seus principis: escriptor en catal\u00e0 i independentista.<\/p>\n
Empatats al segon lloc de les prefer\u00e8ncies estivals, cinc llibres. Un altre cl\u00e0ssic, el de contes Trajecte final, tamb\u00e9 de Pedrolo. Aqu\u00ed, per\u00f2, menys unanimitat tot i que reconeixem l’autor com un escriptor avan\u00e7at al seu temps. Per\u00f2 hi ha hagut persones a les quals no ha agradat, tot reconeixent l’enginy d’algunes de les narracions.<\/p>\n
En el segon lloc, tamb\u00e9, La llibreria, de Pen\u00e8lope Fitzgerald, tot i que hi va haver cr\u00edtiques a la traducci\u00f3 de la novel\u00b7la. Per\u00f2 se\u2019n va destacar l’acurada narraci\u00f3 dels vicis (molts) i virtuts (menys) dels habitants d’un poblet costaner angl\u00e8s davant la implantaci\u00f3 d’una llibreria.<\/p>\n
El que resta del dia, del Nobel de Literatura Kazuo Ishiguro, es va afegir al gran sac del segon lloc. Una bona novel\u00b7la sobre l’aristocr\u00e0cia anglesa i el seu comprom\u00eds amb la cultura, i la hist\u00f2ria d’un majordom que renuncia en bona part a la seva pr\u00f2pia vida per mantenir la tradici\u00f3 d’una servitud portada a les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s extremes.<\/p>\n
Nosaltres a la nit, de Kent Haruf, s’apunta tamb\u00e9 al segon lloc a trav\u00e9s d’una narraci\u00f3, \u00e0gil, flu\u00efda i tendra. Una novel\u00b7la, des de l’Am\u00e8rica profunda, que \u00e9s un cant a l’amistat i a la sinceritat, m\u00e9s que no pas a l’amor, i una reflexi\u00f3 sobre la vida. Recull una situaci\u00f3 molt poc normal, explicada amb senzillesa.<\/p>\n
Finalment, el segon lloc es completa amb un altre dels nostres cl\u00e0ssics: Pere Calders, amb el seu Unitats de xoc, autobiogr\u00e0fic. La Guerra Civil explicada d’una altra manera, sense sang i fetge per\u00f2 mostrant-ne la cruesa de manera circumstancial. Emociona la il\u00b7lusi\u00f3 dels nous carrabiners, combatents d’elit, en el seu cam\u00ed cap al front. Una il\u00b7lusi\u00f3 que impregna el llibre abans de caure en la realitat.<\/p>\n
Als darrers llocs hem situat Les hores, de Michel Cunningham, un llibre no gens f\u00e0cil i complex al qual cal entrar de mica en mica per comen\u00e7ar a entendre la Virginia Woolf. El su\u00efcidi i una certa manera d’amistat en s\u00f3n alguns dels components. La novel\u00b7la ens remet a Al far, de la mateixa Virginia Woolf, un llibre dif\u00edcil, que cal seguir amb atenci\u00f3 i on destaquen les reflexions al voltant de disputes familiars i de la vida dels habitants d’una naci\u00f3 en guerra. De fet, la trama \u00e9s completament secund\u00e0ria.<\/p>\n
Finalment tenim Un lloc entre els morts, de Maria Aur\u00e8lia Capmany, un llibre definit com a \u201ccomplicat\u201d per part dels lectors, que destaquen la hist\u00f2ria \u201ctenebrosa\u201d i els personatges \u201cmolt contradictoris\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 defensors entusiastes. Fins i tot hi ha alg\u00fa que considera que, en un pa\u00eds democr\u00e0tic (i de parla anglesa), podria ser considerat de culte.<\/p>\n
La trobada no va donar per a m\u00e9s. Els nervis per a la ve\u00efna concentraci\u00f3 estaven a flor de pell i vam sortir com uns esperitats a sumar-nos a la protesta per exigir llibertat per als presos pol\u00edtics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Josep Play\u00e0 Montaner Nervis a la Llibreria Alibri mentre, a menys de cinc minuts, centenars de persones, dels milers que seran despr\u00e9s, comen\u00e7aven a concentrar-se davant la conselleria d’Economia i […]<\/p>\n","protected":false},"author":149,"featured_media":162213,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-162209","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n