La Guerra de Successi\u00f3 Espanyola (1701-1713) fou una guerra d’interessos europeus, en el marc de la qual el Principat de Catalunya i el Regne de Val\u00e8ncia es revoltaren contra el rei borb\u00f3 Felip V, a partir d’una reuni\u00f3 que mantingueren els capitostos vigatans a la capella de Sant Sebasti\u00e0, prop de Vic. Vigatans i maulets, doncs, foren els defensors de la causa austriacista.<\/p>\n
A la d\u00e8cada de 1690 tot Europa estava pendent de qui seria el nou monarca hisp\u00e0nic, ja que era clar que Carles II l’Embruixat, de la casa austr\u00edaca dels Habsburg, moriria sense descend\u00e8ncia. Els pretendents eren l’arxiduc austr\u00edac Karl von Habsburg, Joseph Ferdinand von Bayern (Baviera), i el duc d’Anjou Phillippe de Bourbon, n\u00e9t de Louis XIV, el Rei Sol de Fran\u00e7a.<\/p>\n
La Corona de Castella era m\u00e9s procliu a la candidatura borb\u00f2nica, mentre que la d’Arag\u00f3 tenia por de perdre els furs si un Borb\u00f3 accedia al tron i iniciava una centralitzaci\u00f3 a l’estil de la que Llu\u00eds XIV havia endegat a Fran\u00e7a. Cal dir que durant el mandat (1665-1700) de Carles II, les relacions de la Corona espanyola amb el Principat de Catalunya havien estat for\u00e7a favorables.<\/p>\n
Tot i que el 1698 Carles II design\u00e0 hereu Josep Ferran de Baviera, aquest mor\u00ed l’any seg\u00fcent, amb set anys d’edat. Llavors, fent cas al seu conseller d’Estat, Luis Fern\u00e1ndez de Portocarrero, i estant ja malalt, Carles II va nomenar com a successor seu un Borb\u00f3, n\u00e9t de Llu\u00eds XIV el Rei Sol: Felip d’Anjou, qui puj\u00e0 al tron com a Felip V (IV d’Arag\u00f3). D’aquesta manera, els Borbons passaven a controlar les possessions de Fran\u00e7a i Espanya.<\/p>\n
Aquesta hegemonia amena\u00e7ava estats com \u00c0ustria, Anglaterra i Holanda, que amb d’altres estats europeus van crear la Gran Alian\u00e7a de la Haia (1701) amb l’objectiu de desbancar Felip V i posar-hi al seu lloc altre cop un Haubsburg, l’arxiduc d’\u00c0ustria Karl (Carles). Es desencaden\u00e0 la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola.<\/p>\n
A tot aix\u00f2, Felip V va jurar Corts a Barcelona, entre 1701 i 1702, i en un primer moment va accedir a la majoria de les peticions que li foren presentades. A Catalunya, per\u00f2, hi havia un sentiment antifranc\u00e8s que venia de la cessi\u00f3 a Fran\u00e7a de la Catalunya Nord (1659) i de la recent Guerra dels Nou Anys (1689 i 1697), que va empobrir les comarques septentrionals. A part d’aix\u00f2, els interessos mercantils catalans s’emmirallaven amb els d’Anglaterra i Holanda, tot mirant d’evitar les grans entrades de g\u00e8nere textil franc\u00e8s. A m\u00e9s, hi havia una consci\u00e8ncia de poble en defensa de les institucions pr\u00f2pies que miraven de fer front a les pol\u00edtiques cada cop m\u00e9s absolutistes de Felip V, executades amb prepot\u00e8ncia pel virrei Fern\u00e1ndez de Velasco, qui durant la Guerra dels Nou Anys havia lliurat el Principat a l’ex\u00e8rcit franc\u00e8s.<\/p>\n
L’escena pol\u00edtica era ideal perqu\u00e8 representants de la Gran Alian\u00e7a contactessin amb alguns dels capitosts m\u00e9s aferrissadament contraris al govern borb\u00f2nic: els anomenats vigatans<\/span>, osonencs que ja havien entrat en relaci\u00f3 amb el cercle dels austriacistes m\u00e9s actius, com ara la barcelonina Acad\u00e8mia dels Desconfiats. Un dels instigadors de l’austriacisme al Principat fou Georg von Hessen-Darmstadt, conegut com a ‘pr\u00edncep Jordi’, que havia estat lloctinent de Catalunya en el govern de Carles II, durant la Guerra dels Nou Anys, en qu\u00e8 defens\u00e0 coratjosament les places catalanes enfront l’ex\u00e8rcit franc\u00e8s.<\/p>\n La Guerra de Successi\u00f3 es lliurava a tot Europa, amb milers de morts. El 27 de maig de 1704 hi hagu\u00e9 un intent de desembarcament a Barcelona, per part de 30 vaixells brit\u00e0nics i 18 d’holandesos, comandats pel pr\u00edncep Jordi. Vist l’intent, el virrei Fern\u00e1ndez de Velasco f\u00e9u refor\u00e7ar l’ex\u00e8rcit pertot i es reprim\u00ed el moviment austriacista. El febrer de 1705 s’empreson\u00e0 els ambaixadors que havien anat a Madrid a parlamentar amb Felip V.<\/p>\n En una decisi\u00f3 estrat\u00e8gica, el 7 de mar\u00e7 la reina brit\u00e0nica Anna sign\u00e0 poders perqu\u00e8 el seu enviat Mitford Crowe es trob\u00e9s amb els vigatans i fessin un pacte d’incorporaci\u00f3 al b\u00e0ndol aliat.<\/p>\n El 17 de maig de 1705, el vicari general del Bisbat de Vic i rector de Santa Eul\u00e0lia de Riuprimer, el Dr. Lloren\u00e7 Tom\u00e0s i Costa, convoc\u00e0 vuit vigatans a la capella de Sant Sebasti\u00e0, en aquell temps pertanyent a la quadra de Sant Joan del Gal\u00ed o de Riuprimer -avui dia, de Vic. All\u00e0 els vigatans van signar poders perqu\u00e8 dos emissaris seus, Dom\u00e8nec Perera -de Vic (Osona)- i el barcelon\u00ed Antoni de Peguera i Aimeric es reunissin a G\u00e8nova amb Crowe. Es facilitaria un desembarcament angl\u00e8s a la costa, a canvi que Anglaterra defens\u00e9s les constitucions i subministr\u00e9s tropes.<\/span><\/p>\n Signaren els poders:<\/span> A l’agost, l’arxiduc d’\u00c0ustria Karl desembarc\u00e0 a Altea (Marina Baixa) i despr\u00e9s a Barcelona. Despr\u00e9s de la presa de Montju\u00efc (9 d’octubre de 1705), entr\u00e0 a Barcelona, on fou reconegut rei com a Carles III per les institucions del Principat de Catalunya. Al desembre ho fou per les del Regne de Val\u00e8ncia. La revolta austriacista s’escamp\u00e0 r\u00e0pidament per tota la Corona d’Arag\u00f3. Francesc Maci\u00e0 i Ambert, Bac de Roda, comand\u00e0 els miquelets vigatans fins al 1709, i Joan Baptista Basset, els valencians, coneguts com a maulets.<\/p>\n Les tropes de Carles III conqueriren Saragossa i Madrid, per\u00f2 amb la derrota d’Almansa (Castella, llindant al Pa\u00eds Valenci\u00e0), el 25 d’abril de 1707, caigueren els regnes de Val\u00e8ncia i Arag\u00f3 (se’ls aplic\u00e0 els primers decrets de Nueva Planta, el 29 de juny). Les confrontacions se centraren al Principat, on el 27 de juliol de 1710 les tropes aliades guanyaren la batalla d’Almenar (Lleida). Per\u00f2 el 1711 Carles III va haver de tornar al seu pa\u00eds, per a succeir com a Karl VI el seu germ\u00e0 Joseph I, que havia mort. Amb aquest fet, si el tron d’Espanya acabava en mans de Carles III, es reconstitu\u00efa un gran imperi europeu, cosa que no interessava a Anglaterra i Holanda, que van decidir negociar la pau amb Llu\u00eds XIV i recon\u00e8ixer Felip V, amb el Tractat d’Utrecht (1713). La Guerra de Successi\u00f3 havia acabat.<\/p>\n Despr\u00e9s de dos dies de reunions la Junta de Bra\u00e7os catalana decid\u00ed \u00abla defensa de les places i fronteres del present Principat, no permetent que los enemics preocupen aquelles, per interessar la major seguretat de les generals constitucions, usos i costums, llibertats i privilegis\u00bb. Malgrat les promeses de l’emperador Karl VI i de la corona anglesa, Catalunya es qued\u00e0 sola en la seva defensa. Amb Barcelona assetjada, els vigatans miraven de resistir, per\u00f2 Bac de Roda fou tra\u00eft per un botifler, i executat a les Davallades de Vic (02.11.1713), ja en mans borb\u00f2niques. L’Imperi Austr\u00edac es desentenia formalment de la contesa, amb la signatura amb Fran\u00e7a del Tractat de Rastatt (26 de mar\u00e7 de 1714). Finalment, Barcelona caigu\u00e9 despr\u00e9s de 14 mesos de setge, l’11 de setembre de 1714. I Mallorca, l’estiu de 1715.<\/p>\n La repressi\u00f3 propiciada amb els decrets de Nova Planta (1707 -Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia- i 1716 -Catalunya i Mallorca-) fou dur\u00edssima, amb m\u00faltiples execucions. Molts austriacistes s’exiliaren a Viena, on restaren al servei de Karl VI. Catalunya era assimilada \u00abpor derecho de conquista\u00bb; s’aboliren les lleis i les institucions, de manera que \u00abse reduzcan a las leyes de Castilla\u00bb; es substitu\u00efren les universitats per la de Cervera, i s’instaur\u00e0 el reial cadastre. El catal\u00e0 fou bandejat de la vida p\u00fablica. Nom\u00e9s es preserv\u00e0 el dret civil (al Regne de Val\u00e8ncia, ni aix\u00f2). Tot plegat fou la fi de l’Estat catal\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 11\/05\/06 (Redacci\u00f3 \u00d2C)El cicle de Cinema Social organitzat per \u00d2mnium i per Avalot va comen\u00e7ar el 10 de maig amb la projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula d`Antoni Verdaguer. El film, protagonitzat per Ramon Madaula, recrea el complex teixit social de la Catalunya de primers de segle. Una teranyina de conflictes arran de la mort d`un burg\u00e8s dibuixa un m\u00f3n caracteritzat per la tensi\u00f3 social entre la classe dirigent capitalista i un proletariat fortament explotat.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1752],"post_project":[3365],"class_list":["post-1640","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-osona","post_project-marxa-dels-vigatans"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Josep Antoni Mart\u00ed -de Vic (Osona)-<\/span>
Antoni Cortada i Carles de Reg\u00e0s i Cavalleria -ambd\u00f3s de Manlleu (Osona)-<\/span>
Francesc Maci\u00e0 Ambert, Bac de Roda -de Sant Pere de Roda, avui Roda de Ter (Osona)-<\/span>
Jaume Puig i Beul\u00f3 (Jaume Puig de Perafita) i els seus fills Antoni i Francesc -de Perafita (Llu\u00e7an\u00e8s)-<\/span>
Josep Moragues i Mas -de Sant Hilari Sacalm (Selva)-<\/span>
A part del Dr. Lloren\u00e7 Tom\u00e0s i Costa -de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)- seria l\u00f2gic que hi fos tamb\u00e9 Dom\u00e8nec Perera, per a endur-se el document cap a G\u00e8nova.<\/span>
Efectivament, un mes m\u00e9s tard, el 20 de juny de 1705, Dom\u00e8nec Perera es trob\u00e0 a la capital de la Rep\u00fablica de G\u00e8nova amb Antoni de Peguera, procedent de la cort vienesa dels Habsburg, on estava refugiat fugint del virrei Fern\u00e1ndez de Velasco. Els dos emissaris van trobar-se amb Mitford Crowe per tal de signar el pacte. El Tractat de G\u00e8nova preveia un desembarcament de les tropes brit\u00e0niques a la costa catalana, amb 10.000 homes i 12.000 fusells per als catalans, els quals aportarien 6.000 homes, que serien pagats pels anglesos. S’hi explicitava, a m\u00e9s, que l’arxiduc Carles III d’\u00c0ustria respectaria les lleis del Principat i que, si les coses anaven mal dades, tot aquell qui hagu\u00e9s defensat la seva causa quedaria sota la seva protecci\u00f3.<\/span><\/p>\n