{"id":1712,"date":"2005-09-06T02:00:00","date_gmt":"2005-09-06T00:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/full-informatiu-82-setembre-de-2005\/"},"modified":"2005-09-06T02:00:00","modified_gmt":"2005-09-06T00:00:00","slug":"full-informatiu-82-setembre-de-2005","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/full-informatiu-82-setembre-de-2005\/","title":{"rendered":"Full informatiu 82 – setembre de 2005"},"content":{"rendered":"\n
Editorial : <\/p>\n El futur de la llengua a les nostres mans? Una de les claus que ens d\u00f3na Isidor Mar\u00ed per al futur del catal\u00e0 fa refer\u00e8ncia al comportament individual: ‘usar el catal\u00e0 en les converses interpersonals sempre que la comunicaci\u00f3 amb els nostres interlocutors estigui assegurada i demanar amb amable persist\u00e8ncia productes i serveis en catal\u00e0’. Es tracta justament d’una de les propostes i demandes que m\u00e9s insistentment hem fet des d’aquest modest butllet\u00ed de la nostra delegaci\u00f3. I que ha donat alguns fruits interessants: la Generalitat s’ha vist obligada a actuar d’ofici per assegurar el compliment de la normativa en pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica que sovint \u00e9s encara oblidada o menystinguda per part de moltes empreses en l’oferta de productes o serveis. La campanya de queixes que la nostra delegaci\u00f3 va comen\u00e7ar ha fet canviar molts h\u00e0bits i costums d’alguns comerciants o fabricants que s’excusen en el lliure comer\u00e7 (el neodarwinisme ling\u00fc\u00edstic) per no servir productes en la nostra llengua. <\/p>\n Val la pena, doncs, continuar insistint en aquesta mateixa l\u00ednia, perqu\u00e8 al capdavall una part del futur de la llengua passa pel que cada un de nosaltres, individualment, faci per exigir-ne l’\u00fas. Pensem-hi: quan siguem en un restaurant i ens mostrin la carta nom\u00e9s en catal\u00e0; quan adquirim productes etiquetats nom\u00e9s en castell\u00e0; quan siguem en un comer\u00e7 i no ens atenguin en la nostra llengua; quan, en un servei p\u00fablic, ens indiquin (o ens obliguin) a canviar de llengua; quan creguem que es vulneren els nostres drets com a consumidors, com a usuaris, com a clients…, recordem que ara les lleis ens emparen i que tenim dret a ser atesos en catal\u00e0. De manera amable, com assenyala I. Mar\u00ed (l’educaci\u00f3 no est\u00e0 renyida amb la fermesa), hem d’exigir l’\u00fas del catal\u00e0. Si no, estem hipotecant el futur de la llengua, que tamb\u00e9 passa per les nostres mans en molts moments de cada dia. Com tamb\u00e9 diu Mar\u00ed, la pregunta correcta no \u00e9s Qu\u00e8 li passa a la llengua catalana?, ni Quin \u00e9s el futur del catal\u00e0?. Sin\u00f3 Qu\u00e8 estem disposats a fer perqu\u00e8 el catal\u00e0 tingui un futur espl\u00e8ndid? I \u00e9s clar que la resposta no dep\u00e8n nom\u00e9s de cada un de nosaltres, sin\u00f3 de moltes actuacions col\u00b7lectives. Per\u00f2 tan funest seria creure que el catal\u00e0 evolucionar\u00e0 per ell sol i que nosaltres nom\u00e9s hi hem de fer d’observadors, com refor\u00e7ar, mitjan\u00e7ant un pessimisme col\u00b7lectiu, la posici\u00f3 dels qui s’alegren que el catal\u00e0 vagi malament i voldrien que desaparegu\u00e9s d’una vegada. De vegades el pessimisme no deixa veure el cam\u00ed per actuar. I ara m\u00e9s que mai ens cal tenir la visi\u00f3 clara per actuar de manera decidida i encertada.<\/p>\n Nova adre\u00e7a electr\u00f2nica<\/strong><\/p>\n Us recordem que la nova adre\u00e7a de la nostra p\u00e0gina web \u00e9s www.bages.omniumcultural.org<\/a>, on es poden consultar les activitats de la delegaci\u00f3, i que les vostres propostes i opinions podeu adre\u00e7ar-les a bages@omniumcultural.org<\/a>. D’altra banda, si encara no ho heu fet, us agrairem que ens faciliteu la vostra adre\u00e7a electr\u00f2nica per tal de mantenir-vos informats puntualment de les darreres novetats.<\/p>\n <\/p>\n Full informatiu 82 – setembre 2005<\/a>\u00a0 <\/p>\n Altres activitats:<\/strong><\/p>\n Exposici\u00f3 del 13 de setembre a l’1 d’octubre Aquesta exposici\u00f3, creada i cedida pel Casal d’Europa del Bergued\u00e0, vol ser una mostra dels trobadors catalans, occitans, francesos i alemanys m\u00e9s representatius de l’Edat Mitjana. Pren com a base la figura de Guillem de Bergued\u00e0 i un recorregut que travessa la comarca des de Cardona fins a Ripoll, passant per aquells pobles berguedans, \u00edntimament lligats amb algun dels tres trobadors comarcals: Guillem de Bergued\u00e0, Guillem Ramon de Gironella o Huguet de Mataplana. Els textos s\u00f3n obra de M. Carme Vilalta i Jaume Farguell. La inauguraci\u00f3 es far\u00e0 el dia 13 de setembre, a les vuit del vespre, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino, que anir\u00e0 a c\u00e0rrec de Francesc Ribera, Titot, que ha musicat el trobador Guillem de Bergued\u00e0, i comptar\u00e0 amb la pres\u00e8ncia de Jaume Farguell, president del Casal d’Europa del Bergued\u00e0.<\/p>\n El llibre del mes dimecres, 28 de setembre \u00d2mnium Cultural del Bages es complau a convidar-vos a la presentaci\u00f3 d’aquest llibre, on Jordi Porta fa una reflexi\u00f3 sobre el futur del catal\u00e0. L’acte comptar\u00e0 amb la pres\u00e8ncia de l’autor i la presentaci\u00f3 anir\u00e0 a c\u00e0rrec de Delfina Corzan, presidenta de la delegaci\u00f3.<\/p>\n Confer\u00e8ncia<\/strong><\/a> i <\/strong>taller<\/strong><\/a> confer\u00e8ncia col\u00b7loqui, a c\u00e0rrec de Ferran Suay i Lerma, doctor en Psicologia i professor de Psicologia de la Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n 29 de setembre taller, a c\u00e0rrec de Ferran Suay i Gemma Sangin\u00e9s, psic\u00f2legs i membres de la Societat Valenciana de Psicologia<\/p>\n 29 i 30 de setembre, de set a deu del vespre Taller pensat per adquirir les eines psicol\u00f2giques per controlar la nostra actitud ling\u00fc\u00edstica, sense sotmetre’ns a la llengua de l’interlocutor\/a, i sense experimentar malestar quan li parlem en catal\u00e0 a una persona no catalanoparlant que ens ent\u00e9n. \u00c9s obert a tothom i \u00e9s igualment formatiu per a aquelles persones que es considerin ‘conven\u00e7udes’, ja que con\u00e8ixer b\u00e9 els mecanismes psicol\u00f2gics per adquirir uns bons h\u00e0bits ling\u00fc\u00edstics com a catalanoparlants \u00e9s la millor manera de divulgar-los. Aix\u00ed mateix, s’adre\u00e7a a persones que poden actuar com a models de conducta per a unes altres (l\u00edders de col\u00b7lectius socials, pol\u00edtics, periodistes, caps de llocs de treball, personal docent, pares i mares, etc.). Aquesta activitat compta amb el suport del Departament de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya. Cal inscriure’s pr\u00e8viament a la delegaci\u00f3 del Bages d’\u00d2mnium Cultural i el preu \u00e9s de 12 euros (10 per als socis).<\/p>\n Premis lacet\u00e0nia<\/strong><\/p>\n Convocat\u00f2ria dels Premis Lacet\u00e0nia 2005<\/a> Editorial :<\/p>\n El futur de la llengua a les nostres mans? Una de les claus que ens dóna Isidor Marí per al futur del català fa referència al comportament individual: “usar el català en les converses interpersonals sempre que la comunicació amb els nostres interlocutors estigui assegurada i demanar amb amable persistència productes i serveis en català”. Es tracta justament d`una de les propostes i demandes que més insistentment hem fet des d`aquest modest butlletí de la nostra delegació. I que ha donat alguns fruits interessants: la Generalitat s`ha vist obligada a actuar d`ofici per assegurar el compliment de la normativa en política lingüística que sovint és encara oblidada o menystinguda per part de moltes empreses en l`oferta de productes o serveis. La campanya de queixes que la nostra delegació va començar ha fet canviar molts hàbits i costums d`alguns comerciants o fabricants que s`excusen en el lliure comerç (el neodarwinisme lingüístic) per no servir productes en la nostra llengua.<\/p>\n Val la pena, doncs, continuar insistint en aquesta mateixa línia, perquè al capdavall una part del futur de la llengua passa pel que cada un de nosaltres, individualment, faci per exigir-ne l`ús. Pensem-hi: quan siguem en un restaurant i ens mostrin la carta només en català; quan adquirim productes etiquetats només en castellà; quan siguem en un comerç i no ens atenguin en la nostra llengua; quan, en un servei públic, ens indiquin (o ens obliguin) a canviar de llengua; quan creguem que es vulneren els nostres drets com a consumidors, com a usuaris, com a clients…, recordem que ara les lleis ens emparen i que tenim dret a ser atesos en català. De manera amable, com assenyala I. Marí (l`educació no està renyida amb la fermesa), hem d`exigir l`ús del català. Si no, estem hipotecant el futur de la llengua, que també passa per les nostres mans en molts moments de cada dia. Com també diu Marí, la pregunta correcta no és Què li passa a la llengua catalana?, ni Quin és el futur del català?. Sinó Què estem disposats a fer perquè el català tingui un futur esplèndid? I és clar que la resposta no depèn només de cada un de nosaltres, sinó de moltes actuacions col·lectives. Però tan funest seria creure que el català evolucionarà per ell sol i que nosaltres només hi hem de fer d`observadors, com reforçar, mitjançant un pessimisme col·lectiu, la posició dels qui s`alegren que el català vagi malament i voldrien que desaparegués d`una vegada. De vegades el pessimisme no deixa veure el camí per actuar. I ara més que mai ens cal tenir la visió clara per actuar de manera decidida i encertada.<\/p>\n Nova adreça electrònica<\/strong><\/p>\n Us recordem que la nova adreça de la nostra pàgina web és www.bages.omniumcultural.org<\/a>, on es poden consultar les activitats de la delegació, i que les vostres propostes i opinions podeu adreçar-les a bages@omniumcultural.org<\/a>. D`altra banda, si encara no ho heu fet, us agrairem que ens faciliteu la vostra adreça electrònica per tal de mantenir-vos informats puntualment de les darreres novetats.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1760],"post_project":[],"class_list":["post-1712","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-bages-moianes"],"acf":[],"yoast_head":"\n
<\/strong>
Des del mes de desembre de 2004 fins a l’abril de 2005, la revista Serra d’Or va organitzar un seguit de taules rodones per analitzar el futur de la cultura catalana en tres aspectes importants: el teatre, la literatura i la llengua. Pel que fa a aquest darrer aspecte, van analitzar la situaci\u00f3 de la llengua F. Vallverd\u00fa, A. Branchadell, M.\u00c0. Pradilla i I. Mar\u00ed, vocal de la junta de la nostra entitat. Els textos de les intervencions s’han reprodu\u00eft en el n\u00famero de juliol-agost de l’esmentada revista. De manera molt clara i sint\u00e8tica, I. Mar\u00ed analitza el futur de la llengua contrastant, en deu mesures, dues alternatives possibles: una de sostenibilitat ling\u00fc\u00edstica i una altra de neodarwinisme ling\u00fc\u00edstic. Aquesta darrera seria l’opci\u00f3 dels qui creuen que cal deixar llibertat absoluta perqu\u00e8 hom tri\u00ef la llengua i que no hi ha d’haver cap norma que obligui a utilitzar una o altra llengua en qualsevol situaci\u00f3 comunicativa a casa nostra. Enfront d’aquesta posici\u00f3, I. Mar\u00ed demana que ‘tots –ciutadans, empreses i institucions– actuem per posar en pr\u00e0ctica un projecte col\u00b7lectiu que respongui a una opci\u00f3 de clara sostenibilitat i que deixem de banda posicions que ens fan infeli\u00e7os per a perdre miserablement el temps discutint en tots els mitjans de comunicaci\u00f3 entorn de pron\u00f2stics est\u00e8rils sobre el futur del catal\u00e0’. <\/p>\n
Trobadors, trouv\u00e8res i minnes\u00e4nger<\/strong><\/a><\/p>\n
matins, de dimarts a dissabte, de 10.30 a 14 h
tardes, de dilluns a dissabte, de 16.30 a 21 h
a la Biblioteca del Casino<\/p>\n
El catal\u00e0, o ara o mai!
de Jordi Porta<\/strong><\/a> (Angle editorial)<\/strong><\/p>\n
a les vuit del vespre
a la llibreria Petit Parcir (Carrasco i Formiguera, 16. Manresa)<\/p>\n
L’espai ling\u00fc\u00edstic personal<\/strong><\/a>
Com parlar (m\u00e9s) en catal\u00e0 i com sentir-nos (m\u00e9s) b\u00e9<\/strong><\/p>\n
a les vuit del vespre
a la Sala d’Actes de la Fundaci\u00f3 Universit\u00e0ria del Bages<\/a><\/p>\n
1 d’octubre, de deu a dues del migdia
a la Sala d’Actes de la Fundaci\u00f3 Universit\u00e0ria del Bages<\/a><\/p>\n
Us recordem que la delegaci\u00f3 del Bages d’\u00d2mnium Cultural, conjuntament amb el Centre d’Estudis del Bages, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el Col\u00b7legi de Doctors i Llicenciats del Bages, la Delegaci\u00f3 del Bages-Bergued\u00e0 del Col\u00b7legi d’Arquitectes de Catalunya, l’Orfe\u00f3 Manres\u00e0, Regi\u00f37 i Sibelius, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Caixa de Catalunya i la Fam\u00edlia Esteve, convoquen la 23a edici\u00f3 dels Premis Lacet\u00e0nia. El termini per a la presentaci\u00f3 de treballs acaba el dia 31 d’octubre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/strong>
Des del mes de desembre de 2004 fins a l`abril de 2005, la revista Serra d`Or va organitzar un seguit de taules rodones per analitzar el futur de la cultura catalana en tres aspectes importants: el teatre, la literatura i la llengua. Pel que fa a aquest darrer aspecte, van analitzar la situació de la llengua F. Vallverdú, A. Branchadell, M.À. Pradilla i I. Marí, vocal de la junta de la nostra entitat. Els textos de les intervencions s`han reproduït en el número de juliol-agost de l`esmentada revista. De manera molt clara i sintètica, I. Marí analitza el futur de la llengua contrastant, en deu mesures, dues alternatives possibles: una de sostenibilitat lingüística i una altra de neodarwinisme lingüístic. Aquesta darrera seria l`opció dels qui creuen que cal deixar llibertat absoluta perquè hom triï la llengua i que no hi ha d`haver cap norma que obligui a utilitzar una o altra llengua en qualsevol situació comunicativa a casa nostra. Enfront d`aquesta posició, I. Marí demana que “tots –ciutadans, empreses i institucions– actuem per posar en pràctica un projecte col·lectiu que respongui a una opció de clara sostenibilitat i que deixem de banda posicions que ens fan infeliços per a perdre miserablement el temps discutint en tots els mitjans de comunicació entorn de pronòstics estèrils sobre el futur del català”.<\/p>\n