{"id":1780,"date":"2005-11-04T01:00:00","date_gmt":"2005-11-03T23:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/els-dijous-de-lomnium-recorden-ovidi-montllor\/"},"modified":"2005-11-04T01:00:00","modified_gmt":"2005-11-03T23:00:00","slug":"els-dijous-de-lomnium-recorden-ovidi-montllor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/els-dijous-de-lomnium-recorden-ovidi-montllor\/","title":{"rendered":"Els dijous de l’\u00d2mnium recorden Ovidi Montllor"},"content":{"rendered":"\n
– Qu\u00e8 t\u00e9 l’Ovidi que fa que, 10 anys despr\u00e9s de la seva mort, es produeixi tot aquest munt d’actes i homenatges?<\/span><\/p>\n – Vitalitat, vig\u00e8ncia i coher\u00e8ncia amb tot all\u00f2 que feia. Ovidi parlava del seu temps, i el seu temps \u00e9s el nostre. Encara que hagin passat 10 anys, segueix sent el nostre. La gent que el coneixia, que el va poder escoltar o qui el coneix ara, s’hi sent representada. Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, tenim la seva alt\u00edssima qualitat. Escoltar Ovidi \u00e9s adonar-te que es troba en una evoluci\u00f3 constant. Treballava perfectament la conjunci\u00f3 de la paraula i la m\u00fasica. I, a m\u00e9s, va cantar amb m\u00fasics molt bons, entre els quals brilla clarament en Toti Soler.<\/p>\n – Per\u00f2 en els darrers anys va patir d’un silenci molt llarg…<\/span><\/p>\n – B\u00e9, aquest tamb\u00e9 \u00e9s un dels t\u00f2pics falsos que corren. Des de 1980, amb l’arribada de l’anomenada democr\u00e0cia, no va gravar cap disc. S\u00f3n 15 anys de silenci, per\u00f2 de silenci obligat. Aix\u00f2 no vol dir que no produ\u00eds, que s\u00ed que ho feia. Es tractava d’un silenci imposat. La gent de l’ ‘ara no toca’, les institucions, van decidir que ja no tocava la consci\u00e8ncia cr\u00edtica, la de l’Ovidi. La que s\u00ed que havia importat els anys setanta. Tocava gresca i xerinola cantada en castell\u00e0, que relegava la can\u00e7\u00f3 a horaris de vergonya en els mitjans de comunicaci\u00f3. I l’Ovidi n’era conscient i ens n’havia alertat: ‘M’a\u00efllaran dient que m’he a\u00efllat’. I fent-lo callar ens han negat la cultura a nosaltres, ens han negat el plaer de poder-lo sentir. Jo hi ha can\u00e7ons de l’Ovidi que s\u00e9 que ha escrit per\u00f2 que no he pogut ni podr\u00e9 escoltar mai. I aquesta revifalla de l’Ovidi demostra la seva qualitat i la seva vig\u00e8ncia. Es fan actes arreu dels Pa\u00efsos Catalans i s’omplen sales per homenatjar-lo.<\/p>\n – I si encara fos amb nosaltres, seguiria fent all\u00f2 que feia? Cantaria el mateix? <\/span><\/p>\n – Segur que continuaria picant pedra, continuaria fent mal. Hi ha gent que encara no li ha perdonat, aix\u00f2, que digu\u00e9s les coses pel seu nom. L’Ovidi era un cop sobre la taula, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 era tendresa. Homenatge a Teresa <\/span>\u00e9s una de les can\u00e7ons m\u00e9s maques que mai s’ha editat. Ara fa un temps un dels membres d’Inadaptats va afirmar que l’Ovidi, avui en dia, seria un punk. Jo no s\u00e9 qu\u00e8 seria per\u00f2 estic segura que seguiria sent l’Ovidi.<\/p>\n – L’Ovidi, per\u00f2, no sols va destacar en la can\u00e7\u00f3…<\/span> En el cinema solia quedar encasellat en el paper de sempre, per\u00f2 en el teatre havia fet de tot, molts registres diferents. I, a m\u00e9s, era un gran deidor de poemes i els deia com ning\u00fa. Aquella veu, aquella manera d’enraonar. Encara no he escoltat poemes recitats com ho feia ell. Ja fos Segarra, Papasseit o Estell\u00e9s, tant se val, tenia un do que el feia un gran comunicador. I \u00e9s per aix\u00f2 que perdura, tenia una gran base s\u00f2lida al darrere.<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 24\/11\/05 (Redacci\u00f3 \u00d2C) La tercera sessi\u00f3 del Curs d`activisme ling\u00fc\u00edstic dedicada a les mesures per defensar els drets ling\u00fc\u00edstics va fer front al debat sobre el biling\u00fcisme i les bones pr\u00e0ctiques per tal de superar-lo. Segons els ponents a Catalunya es parlen m\u00e9s de 300 lleng\u00fces, per\u00f2 sols dues tenen un estatus rellevant: el catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia i el castell\u00e0, com a llengua “oficial i impr\u00f2pia”. Es va defensar que “cal que el catal\u00e0 sigui la llengua d`acollida” per als nouvinguts i, per aix\u00f2, es va reclamar que no s`usin prejudicis inconscients en contra del catal\u00e0 a l`hora de parlar amb immigrants. Els ponents tamb\u00e9 van destacar, despr\u00e9s de repassar-ne diversos casos, que el biling\u00fcisme \u00e9s un mite “impulsat pels governants, que volen amagar un conflicte ling\u00fc\u00edstic, i promocionat per aquells que, curiosament, s\u00f3n monoling\u00fces”. Segons es va afirmar, a Catalunya \u00e9s m\u00e9s adient parlar de conflicte ling\u00fc\u00edstic entre dues lleng\u00fces que no gaudeixen ni dels mateixos drets ni de les mateixes projeccions socials.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1744],"post_project":[],"class_list":["post-1780","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-nacional"],"acf":[],"yoast_head":"\n
<\/span>
<\/span>– Ell el que realment volia era comunicar i primer ho va fer amb el teatre. Despr\u00e9s va voler dir la seva amb la nova can\u00e7\u00f3, per\u00f2 als setanta ho va fer tamb\u00e9 amb el cinema. Moltes de les pel\u00b7l\u00edcules que va fer eren simplement per menjar, no s\u00f3n gens bones, per\u00f2 n’hi ha algunes que mostren les seves dots, com H\u00e8ctor<\/span>. <\/p>\n